Cinc maneres de gaudir de la tardor a la Garrotxa
Vols en globus, passejades a peu o en carruatge, nits dormint als arbres i les famoses patates d’Olot
Quan arriba la tardor és un bon moment per descobrir una comarca com La Garrotxa. És rica en espais naturals, com la Fageda d’en Jordà –tot un miracle de la naturalesa- o les nombroses rutes que envolten la quarantena de volcans que romanen adormits. Ofereix una cuina de receptari tradicional qua va del paisatge a la taula, l’anomenada cuina volcànica, i en especial les mítiques patates d’Olot, nascudes al conegut Restaurant La Deu com a patates d’en Bretcha l’any 1943. És un racó on també viure-hi originals aventures, com gaudir del paisatge a vista d’ocell des de l’aire en un vol matiner en globus aerostàtic, amb ruta sorpresa, o descansar en una cabana d’alt d’un arbre a cinc metres de terra i rodejada per la imponent natura.
Si voleu una experiència inoblidable, voleu en globus aerostàtic. L’empresa Vol de Coloms, a Santa Pau, fa 30 anys que ofereix sobrevolar els volcans al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, una de les àrees de volcans adormits més interessants d’Europa. Flotar a l’aire, amb un silenci i una calma difícil de trobar en lloc més, dona sensació de llibertat i permet alhora gaudir amb una panoràmica de 360º a vista d’ocell, d’un paisatge gairebé únic. És una experiència molt recomanable per als amants de la natura que busquen aventura i noves sensacions. En dies clars es poden arribar a veure Montserrat, El Pedrafoca o el Canigó. En Toni Colom, el propietari del negoci juntament amb els seus tres germans, disposa de sis globus de 8, 10, 14 o 16 places que poden volar tot l’any, depenent del vent i la pluja. L’activitat comença a dos quarts de set o a les vuit depèn de l’època. Mentre es prepara el globus, als viatgers se’ls ofereixen cafè i pastes. Totes les cistelles tenen porta per ser accessibles per a tots els públics. El vent marca el rumb del vol que dura uns 80 minuts. Mentre es viatja es brinda amb cava rosat, -simbolitza el color de la terra volcànica- i es degusta coca de llardons. Ja a terra, gaudiran d’un esmorzar amb pa amb tomata i embotit, fesols de Santa Pau amb botifarra, postres de la Cooperativa la Fageda (flams i iogurts) i ratafia. Un certificat del vol signat pel pilot posa fi a l’experiència.
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa té unes 15 mil hectàrees i està format per onze municipis. La seva exuberant i variada vegetació amb alzinars, rouredes i fagedes d’excepcional valor paisatgístic la deu a la seva orografia, el sòl i el clima. Amb uns quaranta cons volcànics de més de 100.000 anys, 10 cràters i més de 20 colades basàltiques, és el millor exponent a la península ibèrica de paisatge volcànic. Disposa de diferents itineraris per fer a peu. La majoria estan senyalitzats pel parc i connecten amb Itinerànnia, -una xarxa de senders de 2.500 quilòmetres entre la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà-, per tant des dels itineraris del parc es pot accedir a peu a qualsevol altre punt d’aquestes comarques. Com que el 98% del parc és propietat privada, es demana no fer sorolls que molestin els residnets i els altres visitants i sobretot que tingueu en compte que la captura d’animals, la recollida de plantes, roques o minerals, estan prohibides. El Volcà del Croscat és el preferit de molts visitants pel seu sorprenent tall que permet veure les capes del volcà. Aquest gran tall existeix perquè durant 25 anys es va destinar a l’explotació de greda (argila sorrenca). El Volcà Santa Margarida podria semblar una muntanya qualsevol, si no fos que en arribar al cim hi ha un impressionant cràter, molt verd, perfecte per a picnics. Al centre d’Olot, el Volcà Montsacopa és l’únic que té una església a la part alta. S’hi pot arribar per un camí d’escales, o per una costeruda rampa.
A banda de l’embotit, les patates d’Olot són el plat més típic de la ciutat i de la comarca. S’han exportat a molts llocs. Gairebé tothom n’ha menjat però pocs saben el seu origen. Són filles del conegudíssim i familiar restaurant La Deu d’Olot. A aquestes originals patates farcides i cruixents, se les coneix també a la Garrotxa com patates de la Deu o patates d’en Bretcha i es van començar a fer el 1943. Maria Reixach va portar la recepta d’algun lloc de Mallorca on va anar al seu viatge de noces. Dos anys més tard, Pere Bretcha, alcalde d’Olot i president de la Diputació de Girona, va voler obsequiar amb un dinar especial el llavors governador civil que hi havia anat a les Festes del Tura. Ho va demanar a La Deu i els hi van fer les patates. Van encantar als comensals. “D’aquí ve, la gent d’Olot va saber què havien menjat, les van començar a demanar com ‘les patates d’en Bretcha’”, explica Pere Reixach. Als anys 80 altres restaurants van començar a posar-les a la carta i avui dia, se’n troben fins i tot a supermercats. Caps són com les originals que, fa uns anys, es poden encarregar per Internet. Aquestes famoses patates segueixen sent el plat estrella de La Deu que, des dels seus orígens fa gairebé 130 anys, és regentat per la família Reixach, -la tercera i quarta generació-. Continua apostant pels principis que ha fet valdre més d’un segle: servei, producte, tradició gastronòmica i relació qualitat/preu justa.
La Fageda d’en Jordà, a Olot, és una de les 28 reserves naturals que alberga el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Un bosc de faigs rodejat per 21 volcans que, cosa gens freqüent a la resta de península ibèrica, ha crescut a 550 metres, molt per sota de les altres. Es deu al clima força plujós, a que la flanquegen tres volcans que impedeixen que hi arribi l’aire de marinada i que ha crescut sobre la lava freda del volcà del Croscat que va entrar en erupció fa 11.600 anys. On ara hi ha la fageda hi havia petits aiguamolls i la lava ho va cobrir tot, en tenir contacte l’aigua amb la lava va crear uns gasos que van pressionar fins a crear aquestes petites elevacions al terra de la fageda. Els seus arbres són més alts i més prims perquè han de créixer més per trobar la llum del sol. La tardor és de les millors èpoques per visitar-la per l’encant del contrast de colors. Es pot fer a peu o amb carruatge. Fins a sis carruatges de 14 places tirats per uns robustos cavalls de carn, -pirinenc català, perxeró o frisó rescatats d’escorxadors o, com en “guapo”, d’un concurs de bellesa- recorren la fageda. Un viatge d’una hora que permet baixar quinze minuts a fer fotos i observar de prop aquesta meravella de la natura, però sense allunyar-se massa del camí, per protegir l’espai. Un guia explica cada detall, com que han posat caixes als arbres per als ratpenats que hi viuen, de fins a mig metre, dels més grans d’Europa, que no hi ha sotabosc perquè les fulles dels arbres a la part superior fan una mena de paraigua que no deixa entrar la llum del sol. És un lloc místic i màgic que ha inspirat pintors i poetes com Joan Maragall, que li va dedicar un poema i, en el seu honor, hi ha un monòlit a l’entrada de la reserva.
Una manera original d’acabar el dia és dormir en una cabana de fusta d’alt d’una arbre en plena natura. A la Garrotxa hi ha diversos càmpings que ofereixen aquesta possibilitat, un d’ells és l’Alguer, a les Planes d’Hostoles, amb una ubicació privilegiada. Aquest càmping familiar va obrir oficialment les seves portes el 1996, té setanta parcel·les i des del 2016, a més dues cabanes de fusta, a 5 metres d’alçada a les que s’hi arriba per una passarel·la, apte per a persones amb problemes de mobilitat. Les decoracions són a gust de la nit que vulgui passar el client, hi ha la romàntica i la salvatge. A fora, una petita terrassa amb cadires per prendre el sol, la fresca, o senzillament veure caure les fulles dels arbres, del ventall de colors de la tardor. Les cabanes estan construïdes amb materials i acabats ecològics, com fusta i olis antial·lergènics. És un espai únic amb un llit doble de 135cm i un sofàllit, un vàter, una petita pica i una mini nevera. Des d’aquest estiu, a més, al seu costat també hi ha un spa per a sis persones. Dins s’hi pot prendre alguna cosa, fer banys d’aigua calenta i freda o suar a la sauna. A l’exterior, sota els arbres, hi ha un jacuzzi. La Maria Àngels Serra i la seva família, els propietaris, ofereixen als seus clients informació sobre l’entorn perquè puguin gaudir de les gorgues que hi ha al llarg del Riu Brugent i la Riera de Cogolls o del “Roure de la Xoriguera”, un arbre centenari de més de 34′5 metres d’alt i 4′15 de diàmetre declarat monumental.
