‘Slomo’, un elogi enverinat de l’explotació sexual
No és qualsevol tema musical, és la cançó que ha guanyat al Benidorm Fest, un concurs televisiu, organitzat per un ens públic com és Ràdio Televisió Espanyola
El Benidorm Fest que es va celebrar el passat 29 de gener a la capital de la Marina Baixa arrossega polèmica. Uns han dit que hi ha hagut trampa, que el resultat estava arreglat per simpaties i amistats amb el jurat; altres, ben pocs, que la lletra de la cançó guanyadora, SloMo, no compleix amb els principis de la Guia d’Igualtat de la Corporació RTVE. Volem centrar-nos en aquest darrer punt, en el caràcter vexatori i discriminatori contra les dones que desprèn el tema de l’autor Leroy Sánchez que canta Chanel. Els avanços aconseguits durant anys de polítiques públiques per la igualtat, la no discriminació i els esforços d’empoderament de dones i xiquetes desapareixen en uns minuts. Perquè efectivament, la lletra d’aquesta cançó és una apologia de l’explotació sexual i no és qualsevol tema musical com tants altres que existeixen, és la cançó que ha guanyat un concurs televisiu, organitzat per un ens públic com és Ràdio Televisió Espanyola, que elegeix la cançó que ha de representar Espanya en el Festival d’Eurovisió i que, per tant, ha tingut i pot tindre en el futur immediat una massiva difusió, almenys a nivell europeu. El Benidorm Fest ha sigut cofinançat per RTVE, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Benidorm. Slomo, diu literalment expressions com aquestes:
“Llegó la mami, la reina, la dura, una bugatti, el mundo está loco con este party; si tengo un problema, no es monetary, yo vuelvo loquito a todos los daddies; Yo siempre primera, nunca secondary; Apenas hago doom doom, con mi boom, boom y le tengo dando zoom, zoom...Te gusta todo lo que tengo, te endulzo la cara en jugo de mango. Se te dispara cuando la prendo, hasta el final, yo no me detengo... Pa romper cadera, romper corazones, solo existe una, no hay limitaciones, y si aún no me crees, pues me toca mostrárselo...
Amb un to desenfadat, edulcorat i com si fora el més normal del món, aquesta cançó parla del sugardaddisme, un perillós negoci que consisteix a facilitar cites entre dones, especialment joves, i homes majors amb alta capacitat adquisitiva (els daddies dels que parla la cançó). En aquesta relació es pacta el que es denomina eufemísticament com a “cites transaccionals”: els homes (els Sugar daddies) proporcionen a les dones (les Sugar babies) diners, recursos i experiències d’alt nivell de vida a canvi d’acompanyament, de poder lluir-les i exhibir-les públicament i de viure la fantasia de tindre una parella jove i atractiva amb possibilitat de gaudir de sexe. Un negoci que es gestiona des de plataformes d’Internet en què les dones s’enregistren de forma gratuïta i tenen avantatges addicionals si són universitàries i, els homes, paguen una quota mensual. Les dones són el reclam del negoci, la matèria primera d’una explotació sexual emmascarada. El mercadeig creix aprofitant situacions de desocupació, necessitat i vulnerabilitat. Les plataformes que s’hi dediquen tracten de rebutjar l’etiqueta de prostitució, no només amb eufemismes, també amb arguments altament preocupants com que “la prostitució és una professió i el sugardaddisme és un mode de vida”.
Posats en situació tornem a la lletra d’Slomo en què ens ho diu ben clar: “si tengo un problema, no es monetary. Yo vuelvo loquito a todos los daddies”. No hi ha dubte que està parlant d’aquestes pràctiques de sugardaddisme. Unes pràctiques que el concurs televisiu ha legitimat, esperem que no de forma conscient, amb el segell institucional de RTVE. Però a més, el relat del tema musical posiciona la dona com a objecte sexual i no com a subjecte de desig, tot i que recrea una perillosa il·lusió d’empoderament. Perillosa per fal·laç, ja que sota l’aparença d’iniciativa i lideratge hi ha una posició de subordinació i cosificació. La narració interpel·la els interlocutors reclamant la mirada sobre ella, i reforçant-se així com a objecte observat: “Take a video Watch it SloMo. “Apenas hago doom, doom/ Con mi boom, boom / Y le tengo dando zoom, zoom” expressa allò que els agrada als observadors i en quina mesura ella s’ajusta o encaixa en les preferències masculines (ja que parla de daddies). “Make you, want more, more” (Et faig voler-ne més, més) insisteix en la idea que el centre són els daddies. Ella assumeix un paper secundari perquè el propòsit no és expressar la seua sexualitat sinó que es converteix en instrument de plaer dels altres, esdevé una dona cosificada. Quan parlem d’ella no estem parlant de la intèrpret de la cançó, no parlem de la cantant Chanel, sinó de la veu femenina del tema musical. El talent i el mèrit de Chanel no estan en qüestió, ni és cap argument d’aquesta anàlisi. I tampoc es tracta, en cap cas, d’evitar que les dones puguen mostrar el seu cos, ni expressar lliurement la seua sexualitat. Es tracta senzillament, de lamentar i denunciar públicament que s’està legitimant l’explotació sexual des d’un concurs televisiu, que de forma casual, s’ha finançat amb diners públics.
No hi ha dubte que la cançó contravé principis i valors fonamentals de protecció de dones i xiquetes recollides en la legislació autonòmica valenciana, estatal i europea. Hem detectat almenys 15 normes i codis que es vulneren, entre els quals el propi codi de responsabilitat corporativa de RTVE, les lleis valencianes d’Igualtat, de Publicitat Institucional i del Sector Audiovisual, les lleis orgàniques sobre Igualtat d’homes i dones i la de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, el Codi deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE), la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació de les dones (Cedaw), el Conveni del Consell d’Europa sobre Prevenció i Lluita en la Violència contra les Dones, la Carta dels Drets fonamentals de la UE, i la Convenció Europea dels Drets Humans. Totes aquestes normes i textos legals tenen el compromís de vetllar per les bones pràctiques i de rebutjar i eliminar tot allò que supose discriminació i generació de relats masclistes, de violència contra les dones i tractaments i imatges que les cosifiquen, que continguen comerç sexual o foment de la prostitució.
I a pesar que les bases que regulen el festival de Benidorm 2022, en el seu apartat d) diuen: “Serán motivo de rechazo y exclusión las canciones y candidaturas que utilicen lenguaje inapropiado u ofensivo, mensajes o gestos políticos o similares, o cualquier tipo de publicidad que pudieran sufrir el riesgo de ser expulsadas de Eurovisión”, Slomo s’ha endut el premi perquè ha obtingut el suport d’un jurat professional, el del Benidorm Fest, que actua en representació d’un ens públic, RTVE, i per a una proposta que es mostrarà com a representació oficial d’un país. ¿És que la lletra d’aquesta cançó, que damunt no compleix la legislació, representa el que és la societat valenciana i espanyola i el que volem ser?. Si ens atenem al vot de la ciutadania, no. Només el 3′97% dels vots populars telemàtics van optar per aquesta cançó.
El més preocupant de tot, per damunt fins i tot de la legalitat, és que s’estan malgastant i rebaixant greument els enormes esforços que s’estan fent des de diferents àmbits, fonamentalment el del sistema educatiu, per tal de traure de l’imaginari infantil i adolescent els estereotips que sexualitzen i cosifiquen les dones i que suposen una agressió a la seua dignitat i als drets fonamentals, al seu estatus social i a les seues oportunitats en igualtat. Les cançons són una eina fonamental per a lluitar per una millor societat, justament per la capacitat d’influència que té la música entre la joventut i la infantesa. No podem evitar la difusió de totes les cançons inapropiades i ofensives que escampen amb el seu llenguatge estereotips enganyosos i perillosos, però encara es pot evitar que aquesta, que s’ha botat tots els filtres, siga consumida en representació d’Espanya per milions de persones. Les institucions i els governs no haurien de consentir un retrocés com aquest en la lluita en favor dels drets de les dones i de la humanitat en general.
Anna Gimeno, Empar Marco, Àlvar Peris, i Carmen Carretón són membres del Consell Audiovisual de la Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana.
