Decàleg moral de nou contes

ODI, AMISTAT, FESTEIG,

AMOR, MATRIMONI

Alice Munro

Club Editor

321 pàgines. 20 euros

Aparegut en anglès fa deu anys, Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni constitueix una obra mestra i, també, de maduresa. Quan la va publicar, Alice Munro (Ontario, 1931) ja tenia 70 anys, i s'ha de dir que la lectura d'aquests relats provoquen la sensació d'assistir a una mena de revelació sobre la veritat profunda dels aspectes més quotidians de la vida. El títol del llibre és també el títol del primer dels nou contes que el formen, però podria ser una manera encertada i sintètica de parlar de la temàtica del recull amb només cinc paraules. Les històries que s'hi expliquen tenen com a protagonistes aquests resultats o conseqüències de les relacions humanes.

Alice Munro demostra als seus contes que és una prestidigitadora de la informació narrativa

Hereva de la tradició literària de què formen també part autores com Eudora Welty, Carson Mc Cullers i Katherine Ann Porter, tradició en què també podem reconèixer Raymod Carver o, en l'actualitat, Lorrie Moore, Munro enfronta els seus personatges a situacions que, si bé no resulten gens excepcionals, sí que els fan trontollar, prendre decisions, qüestionar-se el sentit de la vida.

Les històries d'Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni sempre sorprenen, i això sense tenir en cap cas un final pretesament sorprenent. Si bé els contes de Munro contemplen amb rigor les pautes insubornables del gènere —extensió, anècdota, economia de mitjans—, el lector té al mateix temps la sensació d'estar davant de novel·les mínimes, d'estructures completes però sintètiques que abracen, més que no pas fragments, vides senceres. I com passa a totes les vides senceres, els fils que la teixeixen són inesperats. Gran part d'aquesta estupefacció amb què assistim a les bifurcacions i girs sobtats dels arguments té a veure amb la capacitat de l'autora per organitzar la informació com si fos una prestidigitadora. Quan creiem que ja sabem per on evolucionarà la trama, arribem a un lloc que ni tan sols se'ns havia passat pel cap.

En la primera història, per exemple, la que dóna títol al volum i també nom a un joc de les protagonistes, la intervenció del mal mena de manera insòlita cap a la consecució del bé: unes adolescents entremaliades i avorrides, amb una dosi considerable de crueltat, decideixen burlar-se de la minyona de casa d'una d'elles. Els fets, però, no es desenvolupen de manera lògica. Fins a cert punt, podríem dir que s'opera un miracle. I aquest no és l'únic en les històries d'aquest llibre. Al segon relat, El pont flotant, una dona malalta de càncer que ha hagut de modificar per complet la seva existència i, de retop, la del seu marit, gaudeix d'un instant de revelació gràcies a l'aparició, al final, d'un personatge que no havíem conegut fins aquell moment: un àngel de carn i ossos? A Consol, les desavinences d'un matrimoni deixen de tenir importància quan a ell li diagnostiquen una malaltia degenerativa imparable. A Ortigues, dos amics d'infantesa que es retroben per causalitat no viuen allò que van deixar pendent en el passat i constaten que el temps s'encarrega que hi hagi coses a les quals de cap manera no es pot tornar. Una infidelitat d'un sol dia sosté tota una vida a El que es recorda, i la pèrdua de memòria i per tant de la identitat ens commou al darrer dels relats, Lluny d'ella, si bé el gir que pren la història al final resulta completament original.

El dolor, la malaltia, la pèrdua, els lligams familiars, la mentida, la crueltat, el xantatge emocional, la solitud són els temes a través dels quals l'autora mira i explica la conducta humana, sempre amb el filtre de la ironia, de la reflexió, i ho fa sense jutjar-la, amb l'empatia pròpia del que ha après, que, per normal general, ningú no fa el que vol i tothom fa el que pot.

A la sensació que té el lector d'estar davant d'un gran text hi té molt a dir la feina acurada i impecable de la traductora, Dolors Udina, que fa arribar de la millor manera possible la prosa àgil, lleugera, fàcil però incisiva i plena de matisos de la Munro.

Quan s'acaba la lectura d'Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni es pot aplicar la frase amb què acaba el seu relat El que es recorda, "Es preguntava (...) si li trobaria un nou paper, algun altre ús en el seu pensament, per al temps a venir". Són molts els usos que trobarà aquest llibre en el nostre pensament perquè, com tots els llibres excel·lents, espera i permet la relectura.