PENSANT-HO BÉ

(Des)memòries

La Victòria de Frederic Marés s'ha jubilat, en espera que obri —no hi ha data— la secció del Museu d'Història de la Ciutat (segles XIX i XX), a l'antiga fàbrica Oliva-Artés del Poblenou. En cas que la casa de repòs que li hagin triat sigui el mateix dipòsit municipal de Valldaura, la senyoreta podrà ara tenir conversa amb l'estàtua eqüestre del Generalísimo retirada de Montjuïc, obra de Josep Viladomat, uns anys abans autor de la figura adolescent que representava la República, des del 1990 instal.lada a la plaça de Llucmajor i que ara alguns reclamen que torni a la cruïlla més important de la ciutat. És el que tenen les (des)memòries oficials: tendeixen a destruir-se les unes a les altres. Sense anar més lluny, a la pàgina web del Museu Frederic Marés no s'hi troba un sol esment a la senyoreta Victòria. I mira que té una història simpàtica per explicar: nascuda republicana (va ser finalista al concurs públic guanyat per Viladomat), va quedar arraconada a la foscor de l'estudi Marés, fins que va veure la llum nacionalcatòlica, això sí, després de posar-se una samarreta mullada que encara feia més desitjables els seus mugronets juedeomasònics! Déu n'hi do com s'emboliquen les (des)memòries!

Després de retirar la Victòria, deixen un obelisc fals i un escut constitucional sense cap explicació

Però el problema és el que deixen: ara com ara, un obelisc fals, amb un trist escut constitucional a la base, sense cap explicació de res. Potser fóra hora de recuperar la memòria popular que va batejar el lloc com el Cinc d'Oros pels antics fanals modernistes que hi havien, que més tard en va dir la plaça del Lloro, tot degradant subtilment l'àliga franquista que rematava la columna (abatuda per un llamp!), i que a la transició, quan el monument va exercir de fabulós pasquí urbà, el va conèixer com "el llapis". No hi hauria manera d'integrar tota aquesta memòria en una proposta nova? Jo li demanaria parer a un Mariscal, que de faunes urbanes, animalons, pasquins, tradicions populars i llapis en sap un niu. Digueu-me ximple.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS