Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
AGENDA

'No vinc d'un silenci, jo vinc del soroll'

El rocker del Clot repassa demà els seus 30 anys artístics al Sant Jordi Club

LOQUILLO

Sant Jordi Club. Divendres 9,

21.30 hores. 28 euros.

Parla des de Sant Sebastià. I com sempre parla desafiant, molest, amb intenció de posar el dit a la ferida: "Barcelona està adormida, falten artistes que construeixin un personatge com fèiem als vuitanta, falta que es torni a fer rock, el model del rock actual és encara el de Keith Richards quan prenia heroïna, la Barcelona que es reivindica a Rambleros és la pròpia dels hippies "trasnochados", nosaltres no venim d'allà, ni del silenci que diu Raimon, nosaltres venim del soroll". Un torrent d'opinions per respondre a un simple "com estàs, Loco?". El Loquillo de sempre, torrencial, afirma que no tornarà a reunir-se amb els Trogloditas, "els Troglos van desaparèixer el dia que Guille Martín va morir", va dir tot recordant el guitarrista del grup desaparegut el 2006, però que en concerts especials com el de demà "Sabino sortirà als bisos per tocar alguna peça amb nosaltres". Està particularment molest amb la situació de Barcelona com a productora de cultura musical, ja que "sense indústria no hi ha res a fer", i es manifesta especialment contrariat amb l'evocació de la Rambla feta per Rambleros: "Es recorda només una Rambla, però no la del Texas, no la del Pau Malvido ?Pau Maragall?, no la de Juanjo Fernández, no la de l'Oriol Llopis, no la d'Último Resorte... Ja estic fart del Canet Rock, del Zeleste progre i de la Dharma... No hi havia res més a Barcelona?", es pregunta retòricament, abans d'afegir "i que quedi constància que si Ocaña hagués nascut a Madrid ja tindria una estàtua a Chueca". Després continua amb l'actualitat, i anomena "nous melòdics" els artistes indies de l'actualitat, "que són com Camilo Sesto", i es pregunta "on és la transgressió, on paren l'odi i la fúria? Si això continua així, el rock només servirà per anunciar calçotets", remata. I parlant de rematar, la gira de 30 anys ha volgut que Loquillo tingui dues parts: "una primera rockera en pavellons, i una segona part ja al 2011 recuperant les composicions de poetes per fer-les en teatres amb Gabriel Sopeña. No vull confondre personatges, no vull entrar en teatres a fer rock com ara fa tothom, que fins i tot tapen les figures del Palau amb telons. Cada música té el seu espai", afirma mentre prepara el concert de divendres tot tenint al cap el nou disc, "que ja està preparat i només espera que s'acabi la gira d'aniversari", acaba, tot deixant clar que si Loquillo ha arribat on ha arribat és perquè durant les 24 hores del dia pensa com continuar sent artista. En 30 anys no ha parat mai de fer-ho.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 8 de abril de 2010