Coneixeu Sa Feixina?
Tal dia com avui, quan escric això, un 8 de febrer, succeïa aquesta escena:
"Ahora hay que poner en práctica los ejercicios de tiro que se hicieron en El Ferrol. ¡Menudo examen! ¡Qué bien se dibuja la carretera de Málaga y Almería! Grupos de milicianos avanzan por ella. ¡¡¡BUUMM!!! Las granadas del crucero Baleares caen en salva agrupada sobre ellos, sembrando la muerte. Unos corren, otros se desploman para siempre. -¡Muy bien!, grita el oficial, sin poderse contener." Ho diuen Víctor María de Sola, Carlos Martel i José María Pemán a Estelas gloriosas de la Escuadra Azul (Cerón, Càdis 1937).
El doctor Norman Bethune ha contat d'una altra manera l'assassinat de milers de malaguenys que fugien de l'entrada de les tropes franquistes i italianes, bombardejades durant tres dies pel creuer Baleares, a boca de canó.
Poc després dels fets, el Caudillo va inaugurar un monument "a los Héroes del Baleares", en els terrenys del pati de joc d'una escola municipal, construïda, naturalment, durant la nostra República.
Avui, més de trenta anys després de la transitòria transició, el monument segueix en peu, a Sa Feixina, a Palma. Els 900 infants de l'escola Jaume I poden, enlloc de jugar a pilota, instruir-se mirant l'enorme creu catòlica que beneeix la cosa i els mariners esculpits que presenten armes estil Fassbinder o Jean-Paul Gaultier.
Els recents escrits i declaracions de gent de dretes sobre l'immortal monument, i els arguments del nostre Ajuntament per "contextualitzar" la cosa, no fan riure. Poden ser còmics, però no fan riure. Mostren els símptomes de la nostra migradesa civil, cultural i mental, i també deixen establertes un parell de coses:
1. L'immortal monument manté íntegres els seus valors commemoratius d'una gesta típicament franquista, com fou el bombardeig de poblacions costaneres indefenses, des de Màlaga fins a Dénia, Mataró, Sant Feliu de Guíxols...
2. Qualsevol contextualització d'aquesta commemoració certifica que el franquisme és contextualitzable, i que vivim per tant sota un franquisme contextualitzat.
3. La presència d'aquest símbol és la presència de la victòria militar d'uns sobre uns altres. És la perduració de la guerra civil per part dels victoriosos, que la imposen a la nostra memòria i ens insulten. Aquest esperit perdurarà mentre hi hagi monuments a la victòria i morts a les cunetes. Per acabar amb la presència de la Guerra Civil és menester que els monuments immortals se'n vagin, i que els morts tornin a ca seva.
4. Amb els fets, els nostres representants polítics mostraran a qui volen servir: si als monuments immortals, o a la gent que viu, fa feina, estima i mor, com voldríem ser tots nosaltres i com eren els qui encara són a les cunetes. També els nostres polítics poden triar seguir badant, fins que les dretes els contextualitzin a ells.
Josep Quetglas és arquitecte i catedràtic a la UPC
Fita neta de Franco a Ciutat
A.MANRESA
La cosa fa 22 metres d' alçada i s'afina de lluny. Ara la maquillen per ordre de l'esquerra i el nacionalisme municipal per a eternitzar la fita urbana. S'ha decidit conservar-lo, però el debat entre els que volien la demolició i els que el conssagren ha deixat la societat mallorquina crivellada. És un artefacte monumental engalavernat al ventre de la badia de Palma, a Sa Feixina, un espai buit i espenyat, on fora murada acabava Ciutat de Mallorca i l'ordre vell que mai no s'acaba. Aquella inèrcia i el teatre triomfen amb la dreta fent fer una disfressa per a salvar la fita neta gegantina que Franco estrenà el 1948. La dictadura féu record del creuer Baleares i dels 700 mariners nacionals morts. La nova màscara política no és innocent. S'ha vetat un concurs internacional d'idees, amb figures de firma, un per a pensar què fer, potser l'esbucament. A més de l'estètica, Palma ignora l'argument dels perdedors qui de bell nou se senten vençuts. Als 80, el batle que fou socialista tampoc deixà tocar la penyora simbòlica. A la vorera de mar, al costat d'on pixen Sa Riera i es Baluard, prop de les icones fantàstiques com Sa Llonja o La Seu, restarà aquest projectil altrament consagrat, i tan lleig també sense àguila, jou, fletxes i proclames.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
