De fora vingueren...

L'ascensor. L'arribada al poder dels altres catalans / Fabricar l'immigrant. Aprofitaments polítics de la immigració a Catalunya (1977-2007)

Pere Cullell i Andreu Farràs / Col·lectiu Els Altres Andalusos

Angle Editorial / Pagès Editors

263 pàgines. 19,50 euros / 220 pàgines. 15 euros

La immigració ha estat i és, encara, una de les qüestions que més anàlisis ha suscitat en el món polític, acadèmic i social arreu, també a Catalunya. Teories sobre la integració, l'adaptació o l'assimilació han estat debatudes del dret i del revés, sense saber, a hores d'ara, quin és exactament el model català. En tot cas, sabem dues coses: que el model d'integració i/o adaptació ens diu molt, moltíssim, de la societat receptora; i que la capacitat d'oferir feina digna és condició imprescindible per mantenir la pau social i plantejar-se noves fites. A partir d'aquí, la qualitat i la quantitat de mecanismes de promoció social existents és el que determinarà si finalment ens en sortirem o no.

Els llibres expliquen com han accedit al poder un seguit de persones no nascudes a Catalunya

S'analitzen els eixos discursius sobre la immigració que han fet els partits catalans

I d'ambdues qüestions van dos dels llibres recentment publicats, el primer, L'ascensor, l'arribada al poder dels altres catalans dels periodistes Andreu Farràs i Pere Cullell. El llibre explica com i de quina manera han accedit al poder un seguit de persones no nascudes a Catalunya, i per tant sense el coixí que et proporciona un imaginari donat per descomptat i una xarxa relacional preexistent. Polítics, sindicalistes, empresaris i escriptors expliquen que la recepta per pujar al cim partint de zero es redueix, fonamentalment, a treballar més que ningú. Ho diu sense embuts Celestino Corbacho en el pròleg: "La imatge de confort que suggereix l'ascensor no s'adiu a la realitat de la immigració. Hem treballat molt dur". Les entrevistes es combinen amb un seguit de miniassajos sobre temes diversos però relacionats, tals com els diferents processos migratoris que ha tingut Catalunya, el paper del PSUC en l'antifranquisme, la catalanitat dels ja eximmigrants -indiscutible i orgullosament defensada per tots-, sobre els beneficis d'una societat plural, el paper de la demografia... Destaquen especialment l'explicació acurada d'allò succeït en el famós Congrés de Sitges, fonamental per l'ascensió del president Montilla i del ministre Corbacho, així com les intenses relacions entre PSC i les casas regionales . Episodis que els autors mostren amb una actitud acrítica, és a dir, sense restar l'imprescindible biaix de l'activitat política -sempre condicionada als avatars de la conquesta del poder. Això no treu que sigui un llibre molt i ben informat, sintètic i equilibrat en el fons i la forma, així com una bona fotografia dels mecanismes de promoció social que han funcionat.

En una mateixa temàtica, però des d'una perspectiva més acadèmica, hi ha el nou llibre del Col·lectiu Els Altres Andalusos, que vindria a ser una segona part de l'anterior i exitós llibre sobre la qüestió nacional. A Fabricar l'immigrant, aprofitaments polítics de la immigració aprofundeixen en la línia que els identifica: la d'oferir-nos una visió prou travada sobre el tractament polític i social del fenomen migratori des d'una perspectiva catalanocèntrica d'origen andalús. Partint d'una màxima més aviat marxista -el problema no és el suposat xoc cultural sinó el repartiment desigual de la riquesa- i de la conceptualització de lerrouxisme i multiculturalisme, s'analitzen els principals eixos discursius sobre la immigració que han fet, amb més o menys bona voluntat, els partits catalans amb responsabilitat institucional. Començant pel desaparegut Partit Socialista d'Andalusia, passant pel PSC-PSOE, CiU i l'ERC dels vuitanta, els autors retraten els intents de capitalitzar electoralment una població que creien congelada en el temps i els records dels llocs d'origen, tesi que precisament volen rebatre els autors. Allò que captiva del llibre, que el fa viu, és que contrasten la descripció dels aprofitaments polítics amb una visió pròpia del tractament de la immigració: com un fenomen inherent a la societat catalana, complex, canviant, i amb un enorme potencial si es tracta assumint-ne la complexitat, la normalitat i el mestissatge ben entès. L'única pega, la tendència implícita a defensar la descongelació com un fet majoritari sense aportar-ne alguna dada que ho acompanyi. El famós meeting de Nou Barris de 1999 organitzat per Ràdio Tele-Taxi amb un Jordi Pujol compartint escenari amb els Chunguitos, la polèmica proclamació de Barcelona com a ciutat anti-taurina i una falsació del tòpic que relaciona perifèria metropolitana amb abstenció electoral, acaben de conformar un llibre que demostra un bon coneixement teòric i pràctic del que parla.

En tot cas, a resultes de la lectura dels dos llibres, potser seria hora de començar a modificar una d'aquelles cites tan nostrades, no per això exemptes d'una malfiança que fa feredat. Que de fora vingueren... i per sort s'hi quedaren.