Notes al Cas Palau

- Hisenda. Aprovat alt. Administració lenta, però segura. Millet era president de l'Orfeó Català des de 1978 i de la comissió executiva del Consorci del Palau des de 1983. Han fet falta cinc lustres, però els bitllets de 500 euros són molt cridaners. També va costar molt trincar Al Capone. Per evasió d'impostos, vés per on.

- La premsa. Aprovat pelat. No tenim entre nosaltres cap Mikael Blomkvist capaç d'investigar autònomament, entre d'altres raons perquè les seccions d'investigació dels mitjans han estat suprimides, però un cop destapada l'olla s'estan fent els deures. La carta de l'exsecretari de l'entitat, Raimon Bergós, explicant els tripijocs per enganyar Hisenda o el rebut signat per Àngel Colom, publicat després que negués haver ingressat cap caler del Palau, han estat dues peces d'alta literatura periodística.

- La justícia. Necessita millorar. Com a mínim, en agilitat, ahir es va aixecar el secret de sumari i Millet i Montull declararan el dia 19 d'octubre. Els documents desapareguts des que els Mossos van escorcollar el Palau a final de juliol no declararan mai més.

- El relleu al palau. També necessita millorar, i molt. És cert que el nou administrador es mostra enèrgic però, finalment, la presidenta de l'Orfeó, amb tots els respectes que mereix la persona, era vicepresidenta amb Millet. No hem sentit repetir que calia fer "foc nou"?

- La política. No és que necessiti millorar, és que no s'ha presentat a classe. Declaracions de circumstàncies i prou. La setmana passada el Parlament va rebutjar constituir una comissió d'investigació, proposada per Ciutadans i PP (tan contrari a aquesta mena de controls a d'altres indrets), per allò que "cal deixar treballar la justícia". La justícia ja treballa, la política no. És obvi que en un escàndol d'aquestes dimensions, on ja s'hi ha barrejat el finançament dels partits, cal esbandir responsabilitats polítiques greus. Però ses senyories estan encarregant informes mentre es lamenten de la "desafecció" general.