La història d'un edifici
La collita del 1895 no havia estat del tot bona a Cerdanyola. Això importava poc als estiuejants que hi pul·lulaven, donat que la trilla era simplement una distracció més. La nit de l'u d'agost, un dels forasters més il·lustres de la colònia estival, Enric Granados, oferia un concert al Teatre Casino del poble, propiciat pel seu amic Antoine Jeanbernat, importador dels productes Solvay, el xampany Mercier, l'Uratine Laborde i moltes altres andròmines miracleres franceses i belgues. Jeanbernat, que era el marit de l'àvia de Josep de Togores, no va sobreviure al canvi de segle. El Casino no duraria molt més. No havien passat deu anys d'ençà de la seva construcció, sota la direcció de Gaietà Buïgas Monravà -autor del monument a Colom i arquitecte municipal, en funcions, de Cerdanyola-, que el flamant Casino va tancar portes. El 1905, el comprava el ric comerciant Evaristo López i, com que Buïgas s'havia pirat a fer les amèriques, va encarregar al nebot d'aquest, Eduard M. Balcells, la reconversió del teatre en habitatge privat. Balcells, hereu de l'oncle en ofici i càrrec, va fer una intervenció genial que es va limitar a posar vitralls -els més bonics de Catalunya- a les obertures i als envans, i va fer una casa de cristall, màgic i oriental, dins la carcassa de totxo del tiet.
L'antic Casino de Cerdanyola obrirà avui reconvertit en museu d'art
L'edifici modernista, amb uns vitralls esplèndids, va estar a punt d'enderrocar-se
Amb la diàspora dels estiuejants cap a Sant Cugat, o més enllà cap a la platja, entre altres coses instigada per la instauració i creixença de la indústria de fibrociment Uralita dels germans Roviralta, la bonica Torre López va entrar en decadència, igual que la majoria de vil·les del lloc. Pels voltants de 1960 va ser adquirida pels laboratoris Domènech, fabricant del cèlebre Lápiz Termosán. El Sr. Domènech va sucumbir als encants dels vitralls i l'edifici, i va fer una reforma tan pragmàtica com respectuosa. Trenta anys després, el Termosán tenia menys requesta i el laboratori va tancar. Llavors, l'Ajuntament va adquirir l'edifici mitjançant una empresa immobiliària. L'antic propietari, qui sap si sospitant la trista fi que planejava al vell Casino, es va endur els vitralls, una part dels quals estava fent voltes per museus d'Europa consagrats com una joia.
Paral·lelament, es va planificar l'enderroc de Can Domènech culminant així la destrossa del modernisme local, considerat despectivament patrimoni dels fugats burgesos barcelonins. Una oportuna reivindicació popular, instigada pel grup ecologista Cerdanyola Viva i per la misteriosa i bakuniniana Plataforma per la Defensa del Patrimoni Modernista, va aixecar la llebre i les autoritats d'aquell moment, davant campanyes a la premsa i la impossibilitat de sobreconstruir al solar del laboratori, van fer marxa enrere. Unes beneïdes eleccions municipals van fer la resta, amb un tripartit atípic i, sobretot, gràcies a un tècnic, savi i entusiasta, i una tinenta d'alcalde tenaç que va creure en el seu projecte. En poc més de cinc anys, i amb el vistiplau d'un alcalde charmant , s'ha restaurat l'edifici, s'ha sabut recuperar els vitralls i s'ha creat una col·lecció digna i coherent, que ha consolidat el poc que hi havia, amb peces de Josep Llimona, Alexandre de Riquer, Marian Burguès, Lambert Escaler, Ismael Smith, Joan Vilatobà, Josep de Togores, Manolo Hugué, Joan Rebull, Manuel Humbert, Marian Espinal, Francesc Juventeny, Joan Vila Puig, Gaietà i Carles Buïgas o Eduard M. Balcells, junt amb fotografies i cartells art déco i els esplèndids vitralls, que ho lliguen d'una forma espectacular. Tot s'ha fet a partir d'algunes adquisicions puntuals, de la captació de dipòsits i, sobretot, de donacions -la gent és molt més generosa del que pot semblar a primera vista si se la tracta amb deferència. Avui a les set de la tarda el Teatre Casino/Torre López/Laboratori Domènech obrirà de nou les portes, aquesta vegada per a tothom, i Cerdanyola tindrà finalment un museu d'art, disposat a reconciliar el passat -tots els passats- amb el present i el futur.
Del modernisme a l'art déco
Museu d'Art de Cerdanyola / Can Domènech. Sant Martí, 88, Cerdanyola del Vallès
