Rescabalar Dickens

El senyor Pip / L'encantador

d'ossos

Lloyd Jones / F. E. Higgins

La Magrana / Cruïlla

248 pàg. 17 euros / 269 pàg. 15,50 euros

Predicar amb l'exemple és un dels preceptes que aconsellem sovint a les persones que ens demanen fórmules màgiques per contagiar la lectura als nens, a més d'oferir-los algun manual. Per aquells que són profans d'un tema, però, a vegades té més efecte la recomanació d'una novel·la que l'abordi i que arribi a diversitat de lectors que no una guia especialitzada, sovint de més difícil digestió.

El senyor Pip, de l'autor neozelandès Lloyd Jones, és un llibre excel·lent que es podria agafar com un manual novel·lat d'animació a la lectura, un model del precepte abans esmentat: predicar amb l'exemple. El llibre, traduït al català per Ernest Riera, narra la història dels habitants d'una illa oceànica en guerra que nomenen professor per als seus fills l'únic home blanc que hi viu. Ell no és mestre i transmet als nens la seva devoció per Grans esperances, de Charles Dickens.

En aquella situació i a través de la literatura, el senyor Pip aconsegueix canviar la vida dels seus alumnes, ampliar el seu món, amplificar la seva veu i transmetre l'enorme poder de la literatura. En l'obra, la literatura i la vida es confonen de forma esplèndida i emocionant, i el personatge del mestre creix, a mida que avança la novel·la, enmig d'uns fets que ens sorprenen, com la desaparició de l'exemplar de Grans esperances. A través de la imaginació i la memòria dels joves, el mestre proposa "rescabalar Grans esperances". Tot i que El senyor Pip no s'ha editat en una col·lecció juvenil, pot arribar també als joves, ja que la veu narrativa és la d'una nena de tretze anys i tant l'estil com l'estructura i el contingut no són complexos.

Les que sí s'adrecen als joves són les primeres novel·les de l'autora anglesa F. E. Higgins, El llibre negre dels secrets i L'encantador d'ossos, on es rescabala l'estil de Dickens i, encara que no se l'esmenta, n'esdevé protagonista. Amb uns ambients que recorden els que retratava l'autor a les seves novel·les més populars, amb unes ciutats angleses del s. XIX on les misèries i les diverses actituds humanes estan al carrer, el lector se sent atret especialment pels truculents fets que hi tenen lloc, però també per la posada en escena, la peculiaritat dels personatges i el desenvolupament i l'atmosfera misteriosa que ho embolcalla tot.

Si El llibre negre dels secrets, on un personatge empenyorava els secrets de les persones, aconseguí captar l'atenció de lectors joves i adults, L'encantador d'ossos, considerada una segona part (la traducció al català és de Maria Roura), no respon a la gran expectativa que va generar. L'atmosfera és la mateixa, i algun personatge reapareix. Però l'autora focalitza l'atenció en diversos dels seus suggerents personatges, el que provoca dispersió i desencís. La perd l'ambició de crear una novel·la coral, on el tema no està tan definit com en la primera part, i l'atenció passa d'uns protagonistes a uns altres sense que en sobresurti cap: d'en Pin, un jove que treballa en una funerària, a l'encantador d'ossos i la seva ajudant, un assassí en sèrie, una fera ferotge o bé un curiós tirador de patates. La decepció pot ser arranjada a la tercera part, que ja s'anuncia. Ara, però, l'expectativa serà menor.