Treure's el malson escrivint

Agustí Centelles no és l'únic català que va deixar per escrit el seu pas pel camp de refugiats de Bram. Va ser una de les etapes (juntament amb Argelers, Montolieu, Septfonds...) de la que no es va lliurar l'escriptor i polític manresà Vicenç Prat, que a les seves Memòries (CEB - Generalitat) en deixa dolorós detall en format epistolar. També en fa esment el periodista Manuel Valldeperes, en unes memòries - Ombres entre tenebres (Revista de Catalunya)- que, tot i ser novel · lades, són un dramàtic i fidel passeig pels escenaris d'Argelers i Montolieu.

Tristament conegut com "el camp dels catalans", el de Saint-Cyprien ha generat també una notable bibliografia testimonial. Segons la força de cadascú, amb un vessant més literari o autobiogràfic. En aquest darrer cas hi ha el Diari d'un refugiat català, d'Emili Sabaté (conegut com Roc d'Almenara), publicat a Mèxic (Costa-Amic) i que escriu en primera persona el pas per aquell camp i pel d'Argelers. És el mateix cas que el de Ramon Moral i Querol - Diari d'un exiliat (Abadia de Montserrat), fill de barber i membre d'ERC que el 1939 va estrenar l'espai. Fent el cor fort i tenyint els seus records d'un cinisme agre, Ferran Planes va exorcizar la seva vivència a El desgavell (Selecta). El pintor i gravador Jaume Pla en va poder fugir: ho explica a Memòria escrita (Revista de Catalunya).

Directament a unes cartes és on va plasmar el professor de matemàtiques i traductor Pere Vives la seva estada a Agde i Saint- Cyprien (Cartes des dels camps de concentració. Edicions 62). Vives és un dels personatges per excel·lència del pas de catalans per aquests inferns a la terra. El trajecte és conegut: Argelers, Agde, Saint-Cyprine. Mobilitzat per l'exèrcit francès va caure presoner dels alemanys, que el van exterminar a Mauthausen. Amic d'Agustí Bartra, a qui va enviar missives, aquest el va homenatjar convertint-lo en personatge de la seva novel·la Crist de 200.000 braços, testimoni de l'experiència de l'autor. També seria el Francesc de la novel·la K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, que va deixar més trossets de la seva experiència de presoner a Les llunyanies. Poemes d'Exili (Columna). El carretó dels gossos, de la militant del PSUC Mercè Núñez (Edicions 62), explicant el seu pas per Ravensbrück, podria ser un enèsim exemple d'una llista llarga... Dos presoners catalans escriuen a Carles Pi i Sunyer (Des dels camps; Fundació Carles Pi i Sunyer) el 15 de març de 1939: "Estem en el camp de concentració d'Argelers (...) i no cal que us diguem en quines condicions. Sapigueu que us agrairem sempre el favor de treure'ns d'aquest lloc de pesadilla". En el millor dels casos, ningú va poder oblidar el malson mai més.