Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Reportatge

La Moda que ve

Després de la pèrdua de Bread & Butter, la ciutat busca una nova plataforma que posi la moda catalana al calendari internacional

Barcelona Fashion Week. Barcelona 080 Fashion is Everywhere. Barcelona Fashion Place. A Barcelona li agrada parlar de la moda en anglès. Però què li passa a la moda a Barcelona? Per què està constantment qüestionada?

Des que va desaparèixer la Passarel·la Gaudí, molts projectes s'han presentat a la ciutat, però cap d'ells despunta. L'última iniciativa arriba de l'Ajuntament de Barcelona i, de moment, s'ha batejat en anglès: Barcelona Fashion Place, una mena de paraigua que pretén connectar les accions de moda que esdevinguin a la ciutat. El pal de paller serà una fira de moda, la substituta de Bread & Butter, amb vocació internacional. De moment, la Fira, juntament amb el sector, està immersa en el disseny del nou saló que vol aprofitar les sinèrgies que s'han creat a la ciutat. Tot està obert...

"Bread & Butter se n'ha anat i no és possible reinventar-lo", diu un empresari

La fugida de la fira de moda urbana Bread & Butter va deixar descol·locat el gremi, que va haver de suportar les paraules del seu creador, l'alemany Karl-Heinz Müller: "Barcelona, no ploris, aixeca't i fes alguna cosa, mou el teu futur". A la prepotència, nous projectes sense concretar. I altres que segueixen fent camí edició rere edició, com la passarel·la 080, que forma part del Pla de Dinamització de la moda 2007-2010 de la Generalitat, i que rep per cada ocasió 1,5 milions d'euros. Un total de 29 dissenyadors catalans i internacionals desfilaran del 16 al 18 de març al pavelló italià de la Fira Barcelona.

El món de la moda està expectant davant el nou projecte. "Portem molt de temps en situació expectant, no ha canviat res en negatiu, però falta alguna cosa que tiri endavant", afirma Oscar Heredero, de la plataforma d'Escoles de Moda de Barcelona. "Necessitem que la moda a Barcelona s'organitzi perquè les perspectives de treball dels que surten de les escoles siguin més fàcils". El conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet, ha estat darrere del Fashion tot aquest temps. El republicà va aniquilar Gaudí, que rebia anualment 7,2 milions d'euros, va donar diners als dissenyadors consagrats perquè desfilessin a l'estranger i va apostar pels creadors independents nascuts o afincats a Catalunya.

Que sigui el que sigui, però que sigui internacional. La internacionalització és la clau, coincideixen els experts. És el que necessiten les empreses per poder vendre. Camper, per exemple, ho té clar. El fabricant de sabates és fidel a Bread & Butter de moment. Va estar a les primeres edicions de la fira a Berlín, després a Barcelona, i ara ja té expositor reservat per tornar a la capital alemanya. "Sempre ens han dispensat un tracte especial perquè Karl Heinz Müller va començar a Colònia fa molts anys amb una botiga de sabates i era client nostre", explica Llorenç Fluxà, vicepresident de Camper.

L'empresa mallorquina assegura que la seva participació en un possible saló a Barcelona dependrà de la gent que hi intervengui i del calendari. De la mateixa manera que Camper, la catalana Desigual també viatjarà a Berlín per participar a la fira. Sita Murt, que ja porta diverses edicions desfilant a Cibeles, també opta per Berlín, però en un altre saló, que s'anomena Premium i es dedica a la moda de nivell mitjà-alt. "Ens encantaria que es muntés alguna cosa potent, però el tema dels compradors internacionals és clau", assegura Jordi Balsells, director general de Sita Murt.

Un altre dels habituals a Bread & Butter ha estat la dissenyadora Txell Miras. A la seva motxilla hi duu moltes experiències: Passarel·la Gaudí, Passarel·la Barcelona, showroom París, 080 i finalista del premi Mango. El seu cap de relacions públiques, Iván Caparròs, defensa l'actual projecte de la Generalitat: la plataforma 080 per a dissenyadors independents. "A Bread & Butter vam fer algun client, però no era el nostre públic. Pensem que 080 és menys provincià que Cibeles, pretén mirar cap enfora, ser el número u mundial en aquesta segona divisió", afirma Caparròs, l'altra cara de la marca Txell Miras. Caparròs considera que al 080 li falta consolidació per aconseguir ser un centre d'atenció internacional per a una moda creativa.

"El que s'està produint és un boicot important per part de la premsa nacional i catalana. La pregunta és: què prefereixes tenir, Rock in Rio o Primavera Sound? Jo prefereixo Primavera Sound", sentencia. Caparròs, com molts altres dels que han respost a les preguntes per a aquest article, considera que les presses no són bones conselleres i que no es pot copiar tal qual el model Bread & Butter, encara que és necessari que les marques tornin a tenir un lloc a la ciutat.

"Ens falta la complicitat de les marques internacionals, només amb les locals no aconseguirem mai res", diu Paco Caro, president de l'agència Equipo Singular. L'arribada dels alemanys a la ciutat va suposar una injecció d'optimisme. "El Bread & Butter se n'ha anat i no és possible reinventar-lo", assegura Josep Maria Garcia Planas, empresari tèxtil. "Ha de ser la iniciativa privada la que projecti noves idees i en tot cas, si es tracta de projectes seriosos i potents, l'Administració ha de recolzar-los". Garcia Planas té una idea clara del nou projecte Barcelona Fashion Place: "L'Ajuntament que treballi per fer la vida dels ciutadans segura i plaent. Potser es podria fomentar Barcelona CLEAN place i deixar que Madrid vagi gastant diners amb les passarel·les".

- Projectes fallits. Per què venir a comprar a Barcelona? Tots els grans projectes han fallat en la venda", afirma Chu Uroz, responsable de ModaFAD. Aquesta institució segueix reivindicant el seu paper en el mapa amb desfilades, showroom i exposicions per a joves dissenyadors que s'estrenen. Dues vegades l'any. "Estem nodrint passarel·les nacionals i internacionals però ens movem en xifres de crisi". ModaFAD rep anualment de la Generalitat 100.000 euros per muntar aquests esdeveniments. "L'única capital que queda per tancar és la capital de l'emergència. No la tenim, però tenim totes les possibilitats. És l'única oportunitat que ens queda. El porno ja està a Budapest".

En les èpoques passades de la Barcelona Fashion Week, ModaFAD compartia la setmana amb dues plataformes ja desaparegudes: Passarel·la Gaudí i Circuit. La responsable del difunt Circuit, Paula Feferbaum, es dedica ara a la seva agència de màrqueting i esdeveniments després de deixar la primera fila denunciant que la Generalitat li va copiar el projecte i va crear la passarel·la d'independents 080. "Cal fer alguna cosa totalment diferent del que hi va haver i del que hi ha. Sé que nosaltres ho podem fer", diu Feferbaum amb orgull. "L'error serien les presses i tractar de substituir quelcom per un altre quelcom. Si em diuen que han agafat el segon directiu de Bread & Butter i que s'emporta tots els clients, llavors d'acord".

En aquesta història, iniciatives privades també han donat el seu fruit. Mango ha convertit la ciutat en seu d'un premi de disseny de moda dotat amb 300.000 euros per al millor dissenyador emergent. Una xifra imponent si tenim en compte que estem parlant de moda.

Una altra cita que fa singular la ciutat és la fira de núvies, la passarel·la Gaudí Novias i el saló Noviespaña. Amb 19 edicions ha aconseguit ser un encontre clau per als qui vesteixen les núvies.

Juguen amb avantatge. El 5% de les núvies que es venen al món, les ven una empresa catalana, Pronovias. "Ens hem convertit en una fira internacional", diu amb orgull el seu actual responsable, Álex Flaqué. Les núvies també es vesteixen amb l'ajut del diner públic. Per aquesta pròxima edició, al mes de juny, rebran 120.000 euros de l'Ajuntament i un milió d'euros de la Generalitat. Però aquí, a diferència d'altres experiències passades i presents, cada dissenyador paga 15.000 euros per desfilar.

Mèrits sense mitjans

La seva entrada al món de la moda va ser sonada. No va presentar una col·lecció potent, sinó un informe econòmic devastador que denunciava el model caduc de les passarel·les de moda. Amb l'informe del professor de l'IESE José Luis Nueno, el departament de Josep Huguet va tancar la passarel·la Gaudí i va reconduir la moda catalana en dues direccions: internacional i emergent. Era l'octubre de 2005.

Quatre anys després, Nueno agafa el telèfon: "No es va posar l ' execució en les millors mans", lamenta, referint-se a la persona que ha impulsat el projecte de moda, l'exsecretari de Comerç Emili Valdero, que va dimitir mesos enrere. "Els diners de l'Administració s ' han de destinar a la gent que té mèrits suficients però no disposen dels mitjans". Nueno té clar que no s'ha de repetir el model de passarel·les i recalca que els dissenyadors catalans que han marxat per desfilar a Cibeles no han deixat mai, de fet, Barcelona. "Tots continuen aquí i facturen menys perquè la crisi és per a tots".

El professor de l'IESE està convençut que som una potència mundial en determinats segments amb noms com Custo, Mango, Desigual, entre d'altres. Sobre el final de Bread & Butter a Barcelona opina: "Era una fira efímera. L'alemany ho va dir des del principi. Si s'haguessin quedat a la ciutat, en cinc anys haurien estat en decadència". Nueno parla apassionadament i, malgrat que no ha tornat a fer cap informe de moda per a l'Administració, d'idees no n'hi manquen.

"Apostem pel nou talent"

"Tenim un repte i un compromís amb aquesta edició del 080". La nova directora general de Comerç del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Gemma Puig, defensa el projecte de moda que ha edificat la Generalitat en els últims tres anys. "Nosaltres hem fet una aposta molt concreta pel nou talent. Promocionem un camí que donarà fruits en un futur". Puig considera que la nova passarel·la necessita el seu temps per consolidar-se: "No es pot posar a la mateixa balança el rendiment del Gaudí i el del 080".

Tot i les seves paraules de continuïtat, Puig reconeix que és necessari treballar amb tothom, fins i tot amb els denonimats dissenyadors consagrats, molts dels quals han decidit desfilar a París davant la falta d'una plataforma a la ciutat. Tanmateix, la directora general insisteix que el punt de mira està en el món emergent. "Si la gent esperava un Gaudí 2, això no és el 080. Nosaltres volem col·locar Barcelona en el punt de referència de la moda emergent".

El departament que dirigeix Josep Huguet està satisfet amb l'entrada de l'Ajuntament en aquesta política de promoció i el fet que hagin agafat el relleu al Bread & Butter: "Necessitem que Barcelona sigui un referent de moda contínuament".

A més de les desfilades i el showroom (sala de vendes), la nova edició del 080 incorpora al seu calendari un premi per a la millor col·lecció dotat amb 20.000 euros.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 5 de marzo de 2009

Más información