Un miratge

Quan Ernest Folch es va fer càrrec de la Setmana del Llibre en Català i la va dur a la plaça Catalunya i va aconseguir el retorn dels llibreters molts vam pensar que per fi la Setmana trobava el seu camí. Ja no era aquella cosa cutre que Oriol Castanys definí un dia com una llibreria de l'antic Berlín Est. Evidentment, estàvem equivocats. Va ser un miratge. La comissió organitzadora ha aconseguit expulsar-la de Barcelona i això ni la ciutat, capital de l'edició, ni el llibre en català s'ho poden permetre. I no dic que Sant Cugat, on demà s'inaugura al monestir, no es mereixi tenir una gran mostra del llibre en català, com qualsevol indret de Catalunya, però el que és segur és que Barcelona no pot passar-ne.

La Setmana ha tingut una vida itinerant: estació de Sants, estació de França, Drassanes, plaça Catalunya i avinguda de la Catedral. La comissió volia un lloc cèntric i amb espai, però se'n van a Sant Cugat. Van rebutjar, segons l'Ajuntament, l'eix Ciutadella-Passeig de Sant Joan, la Gran Via entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia o la plaça Universitat. Els ll ibreters, emprenyats, han renunciat a participar-hi. Alguns editors es queixen que Jordi Hereu no ha rebut els representants del sector des que és alcalde. A l'Ajuntament sospiten que la decisió de dur-la a Sant Cugat ja estava presa mentre parlaven de la ubicació a Barcelona.

El tema de fons és el model. No és el mateix ara que fa 27 anys. En català es publica de tot i molt i els llibres tenen presència a gran part de les llibreries, encara que la situació no està normalitzada del tot. Per uns, ara és el moment de la promoció més que de les vendes, que se'n parli, que la Setmana tingui més activitats i espai. No volen ser un mini Sant Jordi en català. D'altres prefereixen el model antic.

És difícil d'entendre per què no ha funcionat a Barcelona una fira del llibre, per què se'n va anar en orris l'esbombat Saló del Llibre, perquè no aixeca cap la Setmana. Dic jo que no tot pot ser culpa de l'Ajuntament, que la gent del llibre, els editors, hi tenen alguna cosa a veure. Els temps canvien i el sector també. Algú hauria de pensar seriosament en el futur del gremi i de la Setmana.