L'impossible quotidià

La finestra oberta

i altres contes

fantàstics d'humor negre

Saki (traducció i d'Emili Olcina)

Laertes

130 pàgines. 12 euros

Hector Hugh Munro, més conegut pel pseudònim de Saki, va nàixer a Birmània el 1870 al si d'una família colonial i va passar la vida entre aquest país i Anglaterra, fins que la bala d'un franctirador alemany se'l va endur d'aquest món en 1916. La seua biografia va ser funcionarial i grisa, i les seues idees, britànicament conservadores. Si era homosexual, com hi ha qui sospita, ho dugué amb la discreció que calia esperar en un bon coneixedor de l'obra i la vida d'Oscar Wilde. A l'endemig va escriure un bon grapat d'articles, algun volum d'història, un parell de novel·les i unes desenes de contes, puntualment recollits en sis volums, que són els que fonamenten la seua fama.

Saki està considerat un dels grans humoristes anglesos, que és país on l'humor sap ser feroç. Jorge Luis Borges digué amb raó que el seu estil elusiu, antiemfàtic, sosté dins la trivialitat d'una decoració encara victoriana unes trames profundament amargues i cruels, on s'alia la fantasia amb el sarcasme. Tot i així, Saki no és un autor popular entre nosaltres. Té defensors abrandats, però són pocs. Cap al 1988, hi hagué un intent de donar-lo a conèixer, amb la publicació de dos reculls de relats, Bèsties i superbèsties i Truita bizantina. Al cap d'uns anys, l'editorial Bromera hi afegí un altre recull, Tobermory. Potser l'aparent levitat del seu to, la impretensiosa naturalitat amb què exposa les seues insídies com a matter of fact, o la qualitat una mica datada dels dards de la seua sàtira -que apunta als convencionalismes d'una societat tan artificiosa i tan extinta que ja només pot resultar-nos entranyable- expliquen l'escàs èxit d'aquestes edicions. En qualsevol cas, la somrient ferocitat de Saki, com les urpes dels seus gats parlers, sap ser retràctil.

Pel que sembla, un avi de Saki va ser devorat per un tigre, i sa mare, contra tota plausibilitat, va morir atropellada per una vaca lletera. No és estrany, doncs, que Saki veja els animals com uns perillosos companys de l'home. Això ho ha dit molt bé Emili Olcina en l'excel·lent pròleg d'aquest nou recull: l'ordre animal està, alhora, per davall i per damunt de l'humà. La naturalesa es regeix per lleis fatídiques i invencibles que posen en qüestió les fràgils convencions humanes i poden destruir-les. Com tots els contactes amb el que depassa els nostres arbitris, aquest és ambivalent. La natura és letal, però també alliberadora: "els animals sakians tenen molts atributs de la divinitat". En qualsevol cas, quan la distinció entre humà i animal es difumina, els resultats són pertorbadors. Ho són, sens dubte, en alguns dels millors contes d'aquest llibre: el gat parlant que introdueix la veritat i el caos en una reunió social a 'Tobermory', o la bella i terrible joventut de l'home-llop que ens estremeix en 'Gabriel-Ernest'. Com els vincles entre homes i animals, la inquietud que produeix 'Els llops de Cernogratz' és inexplicable, i per això perdura.

Amb tot, el conte més memorable d'aquesta nova col·lecció de Saki potser siga 'La finestra oberta'. Segons com, pot semblar una broma allargada, però també ens pot ullprendre amb la seua fascinadora perfecció. En els contes de Saki, el sobrenatural pot viure en la imaginació d'una nena tant com en una cuina d'aldea, perquè no hi ha fronteres. "Una vegada has permès que l'Impossible s'integri als teus càlculs, les possibilitats es fan pràcticament il·limitades".