Probablement
Dos autobusos amb lemes més aviat agnòstics que ateus han començat a circular pels carrers de Barcelona. Malgrat les pluges, la polseguera aixecada ha estat notable. L'eslògan Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida ha molestat molt alguns creients, altres en exercici d'elegància democràtica han acceptat esportivament les lleis de mercat. El cert és que el polèmic lema amb el "probablement" va ser imposat per les autoritats publicitàries que vetllen per no ferir sensibilitats als transports de Londres, tal com explicava, i bastant emprenyat, el biòleg i ateu Richard Dawkins.
Com a eslògan publicitari no és gaire rodó. Els cànons, i perdonin els canonistes, haguessin exigit un missatge rotund: Déu no existeix. Alguns comentaristes s'han queixat de la fragilitat del "probablement". Però sona com una arenga faista d'en Garcia Oliver en un país que fins fa quatre dies matava jueus el Divendres Sant a les esglésies. I és que Espanya encara celebra funerals catòlics d'Estat (amb l'extrema esquerra zapaterista-laïcista al poder!), i cada any un delegat en nom del Rei ofrena Espanya a l'apòstol Santiago. Per arrodonir-ho, fins fa tres dies l'Església catòlica cobrava de jueus, gentils i creients, perquè el que no es recaptava per l'impost religiós arribava per la via de la dotació pressupostària.
Probablement l'eslògan no és bo, i l'atzar l'ha fet entrar en rodatge la mateixa setmana en què s'han celebrat els funerals pel cardenal Pio Laghi, nunci de Sa Santedat a l'Argentina de la dictadura. Laghi -sense probablement- era un home esportista nascut a Castiglione de Forli, al cor de l'Emilia-Romagna. Pio jugava cada 15 dies a tenis amb l'almirall Eduardo Massera, un dels militars més cruels d'aquella junta. En certa ocasió Evelyn Lamartine, superiora d'unes monges franceses, el va anar a veure a la nunciatura per queixar-se de la desaparició de dues germanes, Alice Domon i Leónie Duquet. La resposta del nunci va ser: "Per alguna cosa haurà estat". La superiora va replicar: "Déu no s'oblidarà de les seves paraules". Hi ha casos en què, efectivament, el probablement sobra.
