Amor amb un vampir

A trenc d'alba

Stephenie Meyer (trad. Laura Gelada)

Alfaguara

784 pàgines. 17,50 euros

En totes les obres que, en un moment o altre, encapçalen les llistes de vendes no cal buscar-hi un referent literari, sinó sovint una font d'entreteniment, que és el que cerquen molts lectors: algun llibre del moment que ens desvetlli l'interès i ens faci passar una estona agradable. Alguns dels quatre volums que formen la saga protagonitzada per l'amor entre una noia i un vampir de Stephenie Meyer (Connecticut, 1973) han superat les obres de Harry Potter a les llistes de vendes dels Estats Units i s'han convertit en un vertader fenomen editorial al seu país. A Catalunya, s'ha fet un esforç important per oferir-ne al lector la traducció al català i en mig any han aparegut els tres primers volums per, aquesta tardor, poder treure al mercat, i alhora, les edicions en català i castellà de la quarta i darrera entrega, A trenc d'alba.

Harry Potter esdevingué un dels primers best-sellers de la literatura infantil i juvenil i, alhora, un referent literari per a especialistes i lectors. A les obres de Meyer se'ls ha d'aplicar el primer qualificatiu, però queden lluny del segon. A Crepuscle, el primer volum i primera obra de l'autora, la història tenia tots els ingredients d'una novel·la realista més, amb ambient i històries dels joves d'un institut americà, en la qual l'interès que es desvetllava en el lector era morbós i se centrava en la condició ambigua de l'amant de la protagonista, a cavall entre l'home i el vampir, i la forma com havia de dominar els instints per estimar la noia de qui s'havia enamorat. A mida que avancen els volums, l'univers dels vampirs va esdevenint el centre, i va devorant la condició humana, representada per la protagonista i el seu món familiar i escolar, que van quedant enrere i en un segon pla.

La saga de Meyer, i el quart volum és el que més ho constata, recorda els extensos serials de televisió, que narren sense pausa i sense pressa la quotidianitat dels personatges -siguin, en aquest cas, de naturalesa humana o vampírica-, desvetllant l'interès a partir de l'ambigüitat i naturalesa d'alguns protagonistes i amb algunes sotragades impactants ben repartides enmig de la quotidianitat. La narració és àgil i sense complicacions estilístiques i de contingut. Al llibre hi ha tres temes principals, que un rere l'altre passen a ser el nus de l'acció: un casament, un naixement i un enfrontament entre diverses sagues de vampirs, per dir-ho de manera senzilla. I si bé l'autora no para d'anunciar-los i de preparar el lector, amb pàgines i més pàgines, la manera de desenllaçar-los no satisfà les enormes expectatives creades, especialment en l'enfrontament final, que és més aviat confús i dispers. Es podria afirmar que en aquest darrer volum, Meyer es perd en la seva pròpia ambició de construir un llibre més extens i agosarat que la resta, de voler posar un brillant punt i final a la sèrie.

És possible que el públic català converteixi aquesta saga, encara poc coneguda, també en número 1 de vendes, amb la imminent estrena del film del primer volum i l'aurèola que l'acompanya des dels EE UU, però també pot ser que quedi com a fruita del temps, com a producte d'entreteniment de les tardes dels dies feiners, com qualsevol serial televisiu.