Icones i cartells

Hi ha una sèrie de feinetes puntuals que, per a crítics, escriptors i artistes, acaben sent intranscendents: no duen massa enlloc més enllà d'estar a la palestra i obtenir petits honoraris que, al cap i a la fi, a tothom li van bé. És el cas de moltes conferències i taules rodones i, en l'àmbit dels artistes, de molts encàrrecs d'una portada de llibre o d'un cartell saldat amb més o menys fortuna.

Per a Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964), en canvi, l'encàrrec del cartell del Festival Blues de Cerdanyola d'enguany ha significat una incidència directa en la seva producció. El blues i tot allò que representa han captat l'atenció del pintor i han penetrat l'obra, tal com va passar en el mateix encàrrec amb Carme Sanglas (Barcelona, 1953), fa dos anys. Vilapuig ha pres com a punt de partida l'allunyament i la proximitat de dos continents antagònics (Àfrica i Amèrica) que fa milions d'anys havien estat un de sol, i proposa el fenomen del blues com un reflex modern i malenconiós d'aquella llunyana proximitat. La coherent i compacta obra de Sanglas, que exposa a Figueres, a la Galeria Dolors Ventós, també acosta cultures distants per desplegar una iconografia molt personal i depurada, crepuscular, gairebé sacra, sincretista i arcaica.

Oriol Vilapuig i el cartell del Blues. Espai Enric Granados. Plaça Enric Granados. Cerdanyola. Fins al 22 d'octubre

Carme Sanglas, solcs en l'aigua. Galeria Dolors Ventós. Calçada dels monjos, 26, Figueres. Fins al 31 d'octubre