Impostura

No he pogut estar-me de trucar a Belgrad per saber què dimoni porta Radovan Karadzcic al cap en la seva reencarnació com el doctor Dragan Dabic. Vist a les fotos és com un petit tortell negre enmig de la blancor bonhomiosa del cabell. Pere Rusiñol, company de columna, m'ho explica: és una cinta elàstica que manté lligada una cueta al punt més elevat del crani. La viva imatge del pacifisme inconformista, com sortida de la nit dels anys 60. En una altra foto, el sant baró té sobre la taula un estiuenc capell blanc amb banda negra que podria haver portat perfectament John Lennon. Llàstima de les ulleres: de filferro i rodonetes li haguessin escaigut més al doctor Dabic. Si algun dia coneixem els detalls de la seva detenció, no tinc cap dubte que descobrirem que l'òptica ha jugat un paper cabdal: no es pot predicar la salut, l'energia positiva i la fraternitat universal amb unes ulleres que semblen robades al pobre Eugenio. Pot costar dotze anys, però al final t'enxampen. Les novel·les de Vila-Matas ens han ensenyat que la impostura no pot durar eternament.

De tot aquest afer terrible, té un punt hipnòtic la imatge que el mal es construeix del bé per tal de passar desapercebut. Tot allò que en Karadzcic era decisió i arrogància, en el doctor Dabic s'ha convertit en altruisme i solidaritat amb els qui pateixen. El psiquiatre Karadzcic sabia bé com obtenir aquest efecte en el doctor Dabic: cobrint-li la barbeta punxeguda amb una cortina atapeïda de pèl immaculat. La fesomia cantelluda i dura ha adquirit així la suavitat del borreguet del Norit. Però hi ha una cosa que Dabic no ha pogut amagar de la seva antiga condició de Karadzcic: el lideratge. Si abans agitava les masses amb l'extravagant idea de la Gran Sèrbia, ara es veu que triomfava venent creus, penjolls i braçalets amb propietats magnètiques que resolien tot tipus de problemes (ampli mostrari a la seva pàgina web: www.psy-help-energy.com). Al doctor Dabic li hagués convingut ser una mica perdedor per consumar la seva impostura. Però això era una de les poques coses que quedaven fora de l'abast de Radovan Karadzcic.