Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Arquitectura i Art

En construcció

Dues obres actuals em porten a fer algunes observacions. De fet, una secció com aquesta sembla que hauria d'ocupar-se d'obres acabades, però, com els he dit en alguna altra ocasió, alguns cops no cal esperar. El que em mou a fer aquestes observacions és que a l'arquitectura recent sembla passar-li alguna cosa que fa que quan s'acaba sembla morta. En canvi, alguns edificis mentre estan en construcció tenen una qualitat especial.

Perquè això passi s'han d'entendre algunes coses que, encara que fetes (suposo) amb la millor intenció, han acabat per contribuir a ferir de mort l'arquitectura. Una d'aquestes és el conjunt de normatives que pesen sobre l'edificació. Normatives que, malgrat que puguin garantir el compliment de certs paràmetres (per cert, que no compleixen la major part del parc construït), han acabat per uniformitzar, en el pitjor sentit de la paraula, l'obra feta.

Un altre factor important és el que anomenem les instal·lacions, autèntic malson de l'arquitectura. L'edifici ja pot estar bé, que un conjunt d'endolls, springlers, detectors de fum, extintors, llums d'emergència, aire condicionat, panys antipànic, per no dir la il·luminació, i en general, un repertori de materials políticament correctes, acaben per donar a tot el mateix aire. Perquè m'entenguin, amb els edificis passa com amb el peix. Quan és fresc té matisos, però quan és congelat tot té el mateix gust insípid, sense aquella gràcia pròpia.

Els dos edificis dels quals els parlo són l'anomenat Hotel Vela, que s'està aixecant al port de Barcelona, i l'equipament Nen Déu per a infants discapacitats, a la cantonada de la Ronda del Mig amb el Passeig Maragall.

Un és actualment una emergent estructura de formigó armat a la qual encara li manquen moltes plantes. Ara, amb els amplis vanos oberts, els senyals clars dels encofrats, en els quals es poden comptar els forjats, i la seva cruesa, té una presència que fa mirar la imatge virtual del resultat final -que farà que el port de Barcelona sembli Dubai- amb desconfiança.

L'altre és un edifici que es troba en un moment de l'obra molt més avançat, amb la façana a la Ronda revestida amb taulons de fusta. Els taulons, tal com vénen, i composats com es pot, li atorguen un aspecte saludablement mal acabat. Altres parts de l'edifici, potser millor executades, no tenen la qualitat que té aquesta façana en la qual el concepte sembla obrir-se pas entre les juntes obertes del taulons.

Va ser l'arquitecte Erich Mendelsohn qui deia que hi havia un moment a l'obra en què t'adonaves que ja es podia acabar i que qualsevol cosa més l'espatllaria. Pensava, amb raó, que tendim a posar coses de més i justament avui les coses de més semblen ser els acabats. En les tanques publicitàries de l'actual pre-campanya electoral, un dels candidats conservadors reclama: "Claredat d'idees", i un altre, també conservador, diu: "Ens hem equivocat". Les dues frases resulten oportunes. Els acabats lluents, rectes, polits, plans i transparents, molts cops amaguen una manca de claredat en les idees. La manera en la que hem cregut que s'ha de construir, perseguint una perfecció tècnica falsa, i en qualsevol cas efímera, en la vida d'un edifici, fa que puguem dir amb raó: "Ens hem equivocat!".

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 14 de febrero de 2008