La naixença del mite
Carner en poesifica la llegenda
Fa cent anys, el dia de la Candelera, la premsa catalanista es feia ressò de l'esdeveniment set cops centenari. I entre les coses que s'hi van publicar la palma se l'emporta la Balada de l'Alta Naixença del Rey En Jaume , escrita per un jove de vint-i-tres anys i publicada en una llarga columna del llençol de La Veu de Catalunya . L'aspecte extern del document és el d'un text en prosa, amb una blanca entre paràgrafs. Posats en la lectura, l'orella del lector hi intueix una prosa rítmica i acabarà reconeixent-hi versos anisosil·làbics amb predomini de les rimes a assonants, uns versos agençats a ratlla tirada, que és com solien disposar-los sobre pergamí els copistes del temps del monarca (i que aquí, en aquesta edició, s'encapçalen amb punt volat). La llengua hi té un volgut deix antic, i cent anys després ens ho pot semblar encara més per efecte de la grafia prenormativa i dels mots caiguts en desús. Carner interpreta el miracle del naixement amb esplendor, amb sentit de l'estructura narrativa, amb reflexos de gran poeta. Sense saltar-se els límits definits per les cròniques, estilitza els fets narrats. Prosificada la llegenda, la poesifica (i l'aromatitza delicadament).
Carner incorporarà el poema a La malvestat d'Oriana (1910), on destriarà gràficament els versos. Després, ja no l'inclourà a Llegendari, la secció de Poesia que si de cas li hauria pertocat d'habitar. Sí que hi trobem, en canvi, el poema més conegut del petit cicle dedicat al Conqueridor: Carlemany i el rei En Jaume | són tots dos en paradís; | l'un és blanc com les conges tes, | l'altre ros com el matí , i asseguts en magestat, tots dos esguarden la bella terra des de les altures. Escrit ben poc abans del poema que ens ocupa, va ser premiat el novembre de 1907 als Jocs Florals de l'Ateneu Obrer Català del Clot, on ell mateix el va recitar. I no és el darrer de l'autor sobre el monarca. L'altre testament (1929) ens situa el rei Jaume al final del seu regnat, al viu de la divisió dels tres regnes: sigui aplegat el que jo he desjunyit , hi clama. L'àngel, però, que li era veí, | amb ploma d'or cada mot escriví; | i el testament piadós escondí | dins el misteri dels cors a venir .
Però, dels tres, el que calia rescatar aquests dies és el que la celebració comanda. Tant de bo que poguem llegir el poema tal com reclamen els relats hagiogràfics, fent veure que ens els creiem una mica, i amb la mateixa emoció amb què el devien llegir aquells senyors que encara portaven levita (i aquelles senyores que duien cotilla i mirinyac).
Balada de l'Alta Naixença del Rey En Jaume
·Noble ciutat de Montpeller, ·com ton Concell cap ho sería... ·No hi hà dins ell un pech gurmant, ·ni un cor defès de valentía. ·El teu Concell vol un Senyor. ·¿A quí el demanaría? ·Al llir, topaci trelugent, ·gemma y espill, astre del día, ·Torre d'Ivori y Casa d'Or, ·Dona Santa María. ·Sonen les clotxes al cloquer, ·y tota esglesia s'esclaría, ·que'ls canalobres son ardents, ·y la gentada s'hi congría. ·Oren prelats, oren richoms, ·gent de cavallería; ·oren els clergues y els manants, ·dames d'un alt paratge; ·oren els vells ab els infants, ·y tot el beguinatge, ·y dones d'orde en munió, ·y homes de religió; ·viudes ploroses, malenats ·qui han de captar per tota vía; ·y donzelletes no sabent ·com el miracle esdevindría. ·Preguen set díes y set nits; ·per set gaubances, oh María, ·que'n aquet mon haveu gaudit, ·deunos una alegría.
·Son dotze cònçols al palau ·mentre es el Rey ab la Regina; ·son dotze cònçols aplegats, ·mantenedors de llibertats; ·van poch a poch, ab gran descans, ·superbament drapats. ·Venen darrera d'ells, ·triats en els castells ·o en les botigues tenebroses, ·dotze burgesos y senyors, ·de races poderoses, ·homes notables de concell; ·marxa solemne y gris cabell. ·Hi hà dotze dames molt galans ·ab una pau serena; ·fan uns sospirs dolços y blans ·de la tendresa que'ls omplena. ·Dotze donzelles van seguint ·ab la mirada empagahida, ·y es cadascuna bella; ·la més ardida ·no gosa alçar la cella. ·Hi hà dos notaris, ·foscos y plens de gravetat; ·l'oficial ·episcopal ·ab dos canonges al costat ·y quatre rel-ligiosos, ·qui mitg amaguen llur posat ·molt taciturns de santetat. ·Tots s'agenollen lentament; ·dú cadescú son ciri ardent. ·-Fem oració ·-diu un canonge ab veu pausada-. ·Que la folgança que hem parada ·ens sigui causa de perdó. ·Preguem, que l'hora es arribada. ·Com diu el Llibre del Senyô: ·"Cau la rosada ·en la blancura del velló".
·Tota la nit el prech durà. ·Al ferse clâ, ·envers la regia cambra ·tota la gent anà. ·El Senyor Rey era en son llit; ·vegé la rara processó; ·y esbalahit, ·com al devant d'una visió, ·prenent l'espasa s'aixecà. ·-Deu beneheixi aquesta nit ·-digué el canonge com pregant. ·Y tots plorant, ·davant del Rey maravellat, ·féren, en gran prosternació: ·-Mireu, Senyô, ·qui hi hà al vostre costat-. ·Y la Regina's redreçà, ·pura com l'auba qui apuntava, ·els braços blanchs demunt del pit, ·demunt del pit qui tremolava. ·Y el Senyor Rey la conegué ·y el seu mirâ acalava. ·Car la Regina era tan bella, ·d'una beutat novella, ·que hom no podíala mirar ·y era devant les llumenetes ·com una santa en son altar.
·Oh Nostra Dama de les Taules, ·clara Regina de la Seu! ·Nostres paraules ·escoltareu. ·Nostra Regina està reclosa, ·tota és donada al concirar. ·Viuen ab ella dotze cònçols; ·dotze notables de ciutat; ·dotze senyores agençades, ·gorjaflorides; ·dotze donzelles escullides; ·l'oficial y els dos canonges ·y els religiosos sens pecat. ·No s'ha sabut del Rey cap nova; ·la Reina espera el seu infant. ·Ella l'espera somrienta; ·ella és tornada vaga y lenta ·de la maternitat; ·no's sent prop d'ella và murmuri, ·ni's fan projectes de pecat. ·L'aire a son vol se mou apenes; ·el seu esguart és clar; ·posa en el sí la mà tranquila, ·ja res li manca a desitjar. ·Oh Nostra Dama de les Taules! ·A Montpeller deuli un Senyô; ·regni, vencent els seus contraris, ·dins Catalunya y Aragó. ·No el prengui may per la gorgera ·cap baixa traició; ·brilli pels aires sa senyera, ·cegui l'esguart son alcotó. ·Que sempre el mon d'ell se recordi; ·feuho, Sant Jordi! ·Y vos també, Sant Jaume, ·vos qui heu vençut alarbs antany! ·Y vos també, de barba blanca, ·gran monsenyer Sant Karlemany!
·Per Nostra Dona Candelera ·l'atmetller floreix, ·el solell se torna viu. ·Tot el mon espera ·un goig renadiu; ·frisaments d'argent per les ones blanes, ·frisaments d'herbey per demunt les planes, ·llum d'or en els aires dihent que tot viu, ·ombra y soleyet jugant en el riu... ·Nostra Dona Candelera ·-com fà fret encar- ·son Infant acotxa... ·Però enllà del mar, ·una llum rosada ·s'aixeca a pleret; ·prometences diu... ·Nostra Dona Candelera ·encara té fret; ·encara, y ja riu.
·Noble Ciutat de Montpeller! ·Per Nostra Dona Candelera, ·vas tenî un jorn d'encantament, ·com d'una gloria fatillera! ·Aquella nit, ·les jovençanes en llur llit, ·havíen somniat ·un jove Rey de cap daurat, ·manant tota la terra, ·de tres corones coronat, ·més alt que cap més home, ·y cavalcant en claretat! ·Al chor soliu del monestir, ·misteriosos, sonen cants; ·y al ferse clar, dos vianants ·havíen vist àngels rient ·demunt dels arc-botants. ·Al primer raig del sol llevat, ·corcers y palafrens ·van renillar com pel combat; ·el seny brandava, ·y la finestra del dorment ·s'esbatanava; ·el goig travessa la ciutat, ·el cel era inflamat; ·plena de flors com una nuvia, ·l'aigua del riu baixava...
·Perque era nat Rey d'Aragó! ·Y un vent de gloria el món omplía. ·Reina María acluca'ls ulls, ·car d'alegrança defallía. ·L'Infant, alçat vers l'Orient, ·era faixat per les donzelles, ·y era vestit de blanchs satins, ·ab flors y estrelles. ·Oh Nostra Dama de les Taules, ·brolla conçol vostra lugor! ·-Aneu -diu la Regina-, ·meneu l'Infant vers son amor! ·Es Nostra Dona Candelera; ·avuy María, el seu Infant, ·duya a n'el Temple; en recordança ·dueuli el fill de ma alegrança; ·per ella és nat, que'l faci gran!- ·Llavors ab pompa sobirana ·prenen el Nin maravellós; ·la processó (que una nit duya ·el trèmol ciri pietós, ·pregant l'adveniment) ·ara dú els ciris altrament, ·tota orgullosa, ab magestat. ·-El nostre clam fou exorat; ·Santa María ·els nostres ciris beneía; ·avuy, en festa de candeles, ·anem ab ciris ·al temple sant ·rient, cantant; triomfalment, ·a son esguart menèm l'Infant!-
·Quan ells entraven dins la Seu ·-que dins la Seu rè no's sabía- ·eren els clergues tot cantant ·en cerimonia d'aquell dia: ·-Te Deum laudamus!- ·Y un blanch encens la esglesia omplía! ·Y en la frescor de les matines, ·eren les clotxes argentines. ·Y aprés se'n van a Sant Fermí, ·ahont tampoch sabíen cosa; ·la llum del dematí ·entrava alegre y tota rosa. ·En el retaule solemnial ·daurats y gemmes hi brillaven; ·y Benedictus Dominus ·Deus Israel·els clergues hi cantaven. ·Y's departí la processó; ·deya l'ofici d'aquell dia: ·-Germinavit radix Jesse, ·orta est stella ex Jacob-. ·Deya l'ofici d'aquell dia,- ·y això era estat y això sería. ·Havía vist la processó, ·l'aire plahent, ·infants clamant, ·dones de goig plorant ·pels finestrals desclosos, ·y en els altars, els sants rient, ·que cel y terra eren commosos. ·Sobre del món afeixugat ·hi era una nova resplendô, ·y pululaven els auguris ·d'universal jubilació!
·Perque era nat Rey d'Aragó!
Joseph Carner (LVC, 1-II-1908)
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
