El text i el context

Modernitat del món fungible

Jordi Julià

CETC i Angle Editorial

Barcelona, 2006. 165 pàgines

Els llocs comuns solen avançar arrossegant-se per les ombres i fent ziga-zagues. La creença corrent, posem per cas, que hi ha una estreta vinculació entre la noció nietzscheana de superhome i l'ideal de raça ària que propugnaven els nazis segurament serà impugnada, o com a mínim matisada, en un llibre de filosofia, però en canvi és molt probable que es deixi anar, sense cap mena de crítica, en un llibre d'història de la literatura, a l'hora de contextualitzar determinat autor o corrent de començaments del segle XX a Alemanya. Aquest és, sens dubte, un efecte pervers de l'especialització del saber. I en el cas de llibres com aquest de Jordi Julià queda encara més en evidència pel fet que l'objectiu principal és transmetre l'atmosfera cultural i política que envolta determinada producció intel·lectual. Més en concret, s'intenta contextualitzar la poesia que actualment es practica als Països Catalans. De fet, el text sembla una excusa per parlar del context.

I el problema és que les idees que s'esmenten, com "la pèrdua de valors" o "el qüestionament de la identitat personal", per tal d'entendre el rerefons ideològic de la producció lírica contemporània als Països Catalans, fa temps que han esdevingut llocs comuns en l'àmbit de les ciències humanes, les quals difícilment reprenen avui dia aquestes problemàtiques sense matisar-les o aportar-hi alguna reflexió original.

D'altra banda, pel que fa a qüestions metodològiques, en el sentit més ampli del terme, sorprèn la manera com Julià procedeix a donar compte de la poesia catalana contemporània. Per exemple, se'ns diu que els seus trets específics cal buscar-los en la desorientació, en tots els ordres, que va provocar en el món occidental la caiguda del Mur de Berlín. ¡Però això és com dir que allò més singular i definitori d'una societat concreta és el que té en comú amb les altres! Això al marge que, tot llegint el text, es té la sensació que a la caiguda del Mur se li dóna un protagonisme excessiu per entendre el que s'escriu actualment, en detriment d'altres esdeveniments claus com, sobretot, l'11-S. Un altre problema metodològic és que no queda clar fins a quin punt es pretén explicar o simplement exposar l'ideari dels autors estudiats.

Segurament mai no s'acabarà la polèmica sobre les perspectives etic i emic a l'hora d'entendre les produccions humanes, però resulta xocant que, per un cantó, el llibre es presenti com "una lúcida explicació de com la vida actual condiciona la poesia que es practica en aquest moment" i, per un altre, hom hi troba afirmacions com la següent: "entestar-se a desentrellar quins són els autors més llegits per aquests joves crec que seria una pèrdua de temps, i el lector interessat podrà esbrinar-ho només resseguint les cites que cada creador deixa als seus poemes, llibres, textos en prosa o entrevistes". I la terminologia proposada per Julià a l'hora de descriure la societat contemporània seria una altra d'aquestes qüestions procedimentals que es presta a discussió.

La noció de "món fungible" és certament adequada per expressar els excessos de la "raó instrumental" que, segons una imatge molt aconseguida de l'autor, portaria a "prendre els altres com a CD o DVD verges". Però no queda clar en què millora la ja establerta, i fins i tot popularitzada, "societat de consum". Seria bo, en definitiva, que la "navalla d'Occam" no s'utilitzés només per evitar la proliferació d'entitats metafísiques supèrflues, sinó també la introducció innecessària de nous conceptes en el terreny de la crítica.