Imaginar el món de Martorell

Hi ha moltes maneres d'imaginar el Tirant lo Blanc en moviment. Només cal fer una ullada als còmics generats per l'heroi de Martorell per a adonar-se'n. Des dels que va editar Bruguera el 1981, dibuixats per Jaume Marzal-Canós (Moncofa, 1946), fins a la recent edició d'SM del 2008, il.lustrada per Miguel Porto (Vigo, 1980), hi ha una gran diferència. La mateixa que va d'El capitán Trueno a les Supernenas. "No hi ha cap dubte que podria fer-se'n una altra versió, i una altra més, i encara una altra", deia Maria Aurèlia Capmany en l'adaptació al còmic que ella mateixa va fer del Tirant.

Tenia raó, Capmany. D'aleshores ençà la narrativa il.lustrada no ha deixat d'oferir adaptacions de la novel.la de Martorell amb òptiques ben diferents fins al punt que els còmics del Tirant donen per a una bona exposició. Ja en va fer una, modesta però reveladora, la sempre innovadora falla de Na Jordana. Una bona part de les edicions publicades fins ara poden trobar-se en biblioteques públiques; a València, la de Mislata és la que més varietat en té. Allí és poden trobar la de Marzal-Canós per a Bruguera, la de Sento Llobell per a El Temps i la de Santi Tena per a Ruzafashow, que són les més ambicioses de totes les editades. La de Bruguera, perquè va ser la primera operació editorial de gran envergadura, amb dues versions, una de castellana i una de catalana, i amb uns fonaments literaris del projecte ben sòlids. La d'El Temps, perquè, amb una estructura semblant a l'anterior, va modernitzar la imatge gràfica del Tirant amb la manufactura de Llobell, un dels membres més significats de la renovació de la historieta espanyola als 80 i el dibuixant que més ha treballat l'obra de Martorell, que ha convertit en un tebeo adult. La del pintor Santi Tena, perquè, encara que només n'ha vist la llum el primer, el projecte tracta d'abastar tota l'obra en set àlbums i més de 1.000 pàgines.

Sento Llobell: "Vaig tractar de donar-li un to no gaire seriós ni realista"

Entre les unes i les altres, hi ha la visió desenfadada, irònica i de traç avantguardista del, també, pintor Joan Verdú, titulada 8Joanot Martorell segons Tirant lo Blanc, feta amb Josep Palàcios per a l'Ajuntament de València l'any 1983 i en què els xiquets escolten música de B-52's, l'emblemàtic grup dels anys vuitanta. Ben diferent de la nova versió que es va editar el 1995, titulada Tirant lo Blanch, escrita segons els criteris de l'anomenada Acadèmia de Cultura Valenciana, adaptada per l'exconsellera Amparo Cabanes i dibuixada per Enric Calvo. El Tirant tardà a recuperar-se uns quants anys i fins al 2006 no va aparéixer una nova edició en còmic, ja normalitzada, impulsada per 8Camacuc8 i il.lustrada, amb una línia clara ben elegant, per Jesús Huguet.

La primera de totes, però, va ser la que va dibuixar el membre de Comediants Jordi Bulbena, publicada inicialment en la revista Cavall Fort entre el 1972 i el 1973.

"Crec que cada adaptació ha estat una història distinta, perquè quan abordes el Tirant t'ho has de pensar molt", diu Sento Llobell, per a qui l'encàrrec va suposar un punt d'inflexió en la seua carrera. "Des del punt de vista gràfic, no em va servir de referència cap còmic, m'estimava més mirar quadres i retaules del museu Sant Pius V, que són una mena de còmics deliciosos, i, una vegada vist tot això, traure-hi importància per a fer un treball fluid".

El membre de Comediants Jordi Bulbena va fer la primera adaptació del Tirant a la historieta gràfica al començament dels 70, amb un estil, com deia l'editor Albert Jané, "sovint marcadament irònic, a vegades fins i tot grotesc". Autor del guió i dels dibuixos, Bulbena fa arrancar la història el 1746, a partir de les restes trobades de l'obra de Martorell en una masia, un truc que limita el relat al període que va des de l'anada a Constantinoble fins a la mort del cavaller bretó. La historieta es va publicar inicialment de manera seriada entre els números 230 i 255 de Cavall Fort i és va reeditar com a àlbum el 1990, per a coincidir amb el centenari de la novel.la original.

La segona edició rellevant del Tirant en còmic va arribar al cap de deu anys, també a Barcelona, amb Jordi Bayona, home clau de l'editorial Bruguera i director, aleshores, de la col.lecció "Imatge i color", que va reunir Maria Aurèlia Capmany i Andreu Martín, pel que fa a l'adaptació, i va guiar l'il.lustrador d'origen castellonenc Marzal-Canós per a una obra seqüenciada en quatre fascicles (Tirant armat cavaller, A Sicília i Rodes, A Constantinoble i Al nord d'Àfrica) que posteriorment es van reunir en un volum únic.

Capmany justificava l'edició en la dificultat que la lectura del Tirant pot suposar per a un públic determinat. Per això consideraren "útil i divertit fer-ne una edició en forma de còmic", la qual cosa va fer "necessari resumir i sintetitzar tota la història, tenint en compte els elements essencials i les característiques dels personatges més rellevants". L'estil de Marzal-Canós seguia la línia que va d'El príncep valent a El capitán Trueno, més situat en una estètica dels 60-70 que dels 80-90. En una entrevista recent, Bayona reconeixia que en el quiosc la col.lecció no va funcionar i que l'objectiu de dur-la a les escoles i a les biblioteques no és va dur a terme perquè algú no va fer els passos necessaris per a aconseguir-ho.

Tot i valorar-lo, el model de Bruguera no va servir a Sento Llobell per a tractar el Tirant al cap de deu anys. Fins i tot, l'incomodava el tractament que Marzal hi feia de les dones: "El veia un poc com els dels còmics de xiquetes de tota la vida". De fet, Llobell va imprimir un caràcter singular als personatges femenins creats per Martorell i posats en guió per Jaume Fuster, i va trobar mes inspiració per a definir estèticament els personatges en els primitius valencians del Sant Pius V i, en general, en la pintura de l'època. Per a dibuixar el cavaller protagonista és va basar en "la mateixa descripció que en fa Martorell" i va "traslladar l'empremta heroica a la mandíbula rotunda". En general, diu el dibuixant saguntí, "vaig tractar de donar-li un to no gaire seriós ni realista, com en una opereta més pròxima a nosaltres, aprofitant aqueix engolament i aqueixes exageracions característiques dels cavallers".

Però, també, "estèticament intentava fer un dibuix que em permetera complir els terminis de lliurament, molt simple i molt directe". I és que havia d'entregar 9 pàgines setmanals durant quinze setmanes, un ritme insòlit per a l'època, a què s'afegia el factor innovador de ser un dels primers còmics espanyols fets amb ordinador. Llobell ho considera un treball frontissa: "Va suposar un salt qualitatiu des del punt de vista professional, en passar de l'analògic al digital", explica, "de fet, vam comprar el primer Mac i el treball en equip, amb Toni Vaca quant a la tasca informàtica i Federico Llobell pel que fa a la tinta i el color, va ser fonamental". Als quadernets setmanals publicats per El Temps, va seguir una edició en quatre àlbums (Tirant a Anglaterra, després a Sicília, a Grècia i a Àfrica) publicats per Tres i Quatre. Sento Llobell il.lustrà també les Noves aventures d'en Tirant per a la Generalitat Valenciana, en què es desembarassà de la càrrega històrica i s'acostà a una certa paròdia de l'heroi medieval.

Després de l'ampli projecte editorial d'Eliseu Climent il.lustrat per Sento, han aparegut les dues històries autoconclusives de Jesús Huguet (amb color de Jaume Bayarri) per a Camacuc i de Miguel Porto per a SM en castellà. Entre ambdues edicions, un pintor valencià va encetar el que vol ser "la gran novel.la gràfica del Tirant". Santi Tena va publicar el 2007 El rei ermità i, a hores d'ara, que se sàpia, és l'únic autor que treballa sobre un projecte semblant. "Estic fent el segon capítol, que conclou amb els aventures d'Anglaterra", explica Tena, que al mateix temps està "refent el primer capítol, per a evitar un salt abismal entre l'un i l'altre", perquè, diu, "en el segon hi ha vinyetes més grans, una narrativa més visual i menys textual". A diferència d'altres autors, i com subratllava José Vicente Ballester en presentar el primer àlbum, "l'acostament al còmic de Tena és posterior a la consolidació d'una trajectòria artística en la pintura", que ha desenvolupat un estil propi amb el predomini de la taca de color diluït, l'aiguada, l'aquarel.la.

Una altra diferència és que la iniciativa no és editorial, sinó d'autor. Tena planifica, escriu el guió, dibuixa i dóna, sobretot, color; fuig "deliberadament del concepte de sinopsi il.lustrada" i segueix "fidelment l'estructura narrativa de Martorell, però adaptant-la al segle XXI i desenvolupant els personatges per a acostar-los al nostre temps". Considera que el Tirant és "un gran desconegut per a la majoria" i vol contribuir a canviar aqueixa situació. "L'estic convertint també", explica, "en la meua tesi doctoral, que va sobre les interioritats de la creació a partir d'aquesta adaptació". Per això coneix bé tant les edicions precedents com la novetat que suposa el seu projecte, calculat en set volums i més de 1000 pàgines que veuran la llum a mesura que Santi Tena els concloga i una editorial hi done suport. La intenció més immediata és reeditar el primer capítol refet juntament amb el segon, que es titula A toda ultranza.