Un portentós planter de jazz

Al trompetista novaiorqués Michael P. Mossman, format amb referències incontestables de la música afrocubana, com ara Mario Bauzà, Machito, Xavier Cugat o Tito Puente, li costava entendre que "tota aqueixa herència musical es puga plasmar en una producció d'una big band llatina a València". "Qui m'ho havia de dir?", es preguntava el músic nord-americà esbalaït, però també encantat de participar fa 10 anys en la gravació de l'àlbum Muñequita linda de la Sedajazz Big Band. Tan encantat que Mossman ha estat un col·laborador habitual d'aquests músics, fins al punt de dirigir recentment l'estrena en directe de la banda sonora de Chico i Rita, la pel·lícula de Trueba i Mariscal que ell ha arranjat musicalment, per a celebrar el vigèsim aniversari de Sedajazz. Alguns dels trenta músics d'aqueix concert no tenien més de quinze anys quan començaren a tocar en la big band valenciana, mentre que uns altres, com Perico Sambeat o Eladio Reinón, eren els seus professors fa 20 anys.

"Si sumem tot el nostre catàleg de projectes, podríem parlar de més de 100 músics"

Sedajazz Ensemble i Jimmy Glass Club celebraran el seu 20é aniversari

"Més que de Sedajazz", puntualitza Sambeat, el més internacional dels jazzmen valencians, "hauria que parlar de Latino, ja que una gran part del nivell que ara hi ha a València es deu a ell, que ha contagiat el seu amor a la música a un gran col·lectiu de músics".

"Si Sedajazz ha adquirit un prestigi ha estat, sobretot, gràcies a la formació", reconeix el saxofonista Francisco Blanco, més conegut com a Latino i director d'una entitat de la qual la big band és sols el vaixell almirall. Ho certifiquen els 18 seminaris internacionals de jazz, música llatina i flamenc impartits per un centenar de músics espanyols, nord-americans o cubans a València, Sevilla i Sedaví. Per cada una de les 10 edicions del seminari celebrades al Palau de la Música han passat entre 180 i 200 alumnes. Sedajazz és la seu d'un taller permanent de jazz i de música creativa i, al mateix temps, exhibeix vocació difusora i expansiva, amb un funcionament de caràcter itinerant pel que fa al disseny i a la convocatòria de cursos, de tallers, de concerts i de festivals per tot arreu. Organitzen una mitjana de 50 tallers anuals de curta durada en agrupacions musicals, cases de cultura, conservatoris, escoles de música, col·legis o instituts valencians, però també han promogut activitats a la resta de l'Estat, des d'Eivissa i Menorca fins a Cuenca, o Albacete, passant per Sevilla, Almeria, Múrcia i, fins i tot, Portugal, Mèxic, Sud-àfrica o Palestina. El jazz per a bebés és l'aventura formativa més recent. "És una sessió interactiva, els menuts canten amb nosaltres, ballen, toquen, palpen, criden, ploren, riuen", en allò que per a Latino és "una manera d'acostar la música i la creativitat als bebés, que els activa tots els sentits".

Alguns dels que començaren com a alumnes, nascuts a la segona meitat dels vuitanta, són ara professors i intèrprets cotitzats, com és el cas del trompetista David Pastor, el saxofonista Vicent Macián o els trombonistes Toni Belenguer i Carlos Martín. Belenguer va començar en l'Associació Musical del Port de València, però "volia estudiar jazz i em digueren que hi havia a Sedaví un individu que n'ensenyava en el Teatre Musical. Latino em va il·luminar com ho ha fet amb tants músics, perquè a Sedajazz, més que coneixements, allò que es transmet és una manera de veure i de viure la música, una implicació personal de la qual ixen unes possibilitats impressionants".

Ara, Belenguer és professor de jazz al Conservatori de València, en la prestigiosa escola Musikene de Sant Sebastià i està a punt de fer classes a l'Escola Superior de Música de Barcelona.

A Carlos Martín, quan era menut, Sedajazz li va fer sentir-se una "part d'un projecte sòlid envoltat de músics increïbles", on va tindre "l'oportunitat de tocar amb Perico Sambeat, Jesús Santandreu, Eladio Reinón... i de créixer i aprendre al costat de músics" de la seua generació, "com Pastor, Macián, Belenguer, Miguel Ángel Bosch, Agustín Ferrer... Treballàvem estils i projectes diferents i Latino ens motivà a improvisar i a desplegar la creativitat des del principi", recorda aquest músic de Sedaví que, vint anys després, ha estat cridat per a col·laborar, o gravar-hi, amb múltiples companyies, tan dispars com la de la Mingus Big Band, Carla Bley, Bebo Valdés, David Bisbal o Alejandro Sanz.

L'origen de Sedajazz es remunta a la fi dels 80, quan, "animat per alguns companys", Francisco Blanco presentà "un projecte a l'Ajuntament de Sedaví per a fer un taller de música creativa, que va acollir més de 100 alumnes, una big band i agrupacions de diferents estils i formats". Paralitzat durant dos anys per l'absència del seu animador, Latino va reprendre el projecte, quan retornà a València, en l'Agrupació Musical Santa Cecília de Sedaví, "d'on proveníem la gran majoria dels músics de la Big Band". Aquell any inaugural de 1991 Sedajazz tenia uns 35 músics, implicats en l'octet de metalls Saxomania, guanyador del premi del Festival de Joves Intèrprets d'Eivissa, la Nova Dixieland Band i la Big Band. En l'actualitat, calcula el seu director, "si sumem tots els artistes del nostre catàleg de projectes, podríem parlar de més de 100 músics", que han oferit diversos espectacles, com el Minstrel Show que presenten aquest cap de setmana en el festival de música de carrer de Bilbao o el Black & White Afro Jazz Ensemble, que és l'oferta més recent de la factoria valenciana. O com l'octet Sedajazz Ensemble, que oferirà el pròxim dia 27 al Jimmy Glass Club de València un concert per a celebrar el 20é aniversari de totes dues institucions.

Perico Sambeat destaca la capacitat de Sedajazz de "treballar en molts fronts diferents alhora". El 2004, inauguraren també un segell discogràfic que inclou ja 18 referències, més de les que va produir el jazz valencià en tota la dècada dels 80. Latino, a més, ha posat en marxa mitja dotzena de big bands durant aquests anys i ara, subratlla Sambeat, "està fent un treball amb les bandes tradicionals que crearà planter". En aquest àmbit Latino es mostra prudent i esperançat: "La majoria dels músics de vent provenim d'aquestes societats musicals i hi mantenim un vincle, però en general la seua orientació és clàssica". Tanmateix, algunes comencen a confiar en l'ensenyament de la música moderna i acullen grups de jazz o d'altres músiques. Per al director de Sedajazz, "açò és ja l'inici d'una gran revolució musical".

Sedajazz superà la crisi del 93 i també espera superar l'actual. "Fent hores i minimitzant despeses, com tots", es consola Blanco, sabedor que "els músics en general han abaixat els caixets, fins al punt d'arribar a tocar per la mateixa quantitat de fa 20 anys". En tot cas, hi ha molts més músics valencians que viuen hui del jazz que fa dues dècades. I açò és possible, en bona part, a la tasca desplegada des de Sedajazz amb aqueixa filosofia tan poc materialista de ser "un lloc de trobada per a crear música" que ha generat un portentós planter de músics disposats sempre a col·laborar, perquè, com diu Toni Belenguer, "si Sedajazz té problemes o em necessita, jo no em quedaré amb els braços plegats". El seu col·lega Carlos Martín considera que "l'escena jazzística de València i del País Valencià deu moltíssim a Sedajazz per nodrir-la de tants projectes i per la implicació contínua en la formació dels músics".