Què hi ha darrere d'una Futura?

Fa deu anys Félix Bella, José Luis Martín i Xavier Llopis debutaven com a editors. Per a la seua aventura triaven un nom ben explícit, Campgràfic, tota una declaració de futures intencions. "Cada un de nosaltres provenia de camps diferents", assenyala Xavier Llopis, "encara que amb el gust comú i confessat pel disseny gràfic, per allò que es diu la lletra". Com a nexe comú, aquesta curiositat per la cultura tipogràfica i un avantatge, la impremta familiar de José Luis Martín com a centre d'operacions. Ara, a punt de celebrar el desé aniversari, l'editorial constitueix un accident ben prestigiós en el panorama editorial espanyol i europeu pel que fa al disseny gràfic. "Quan vam començar", recorda Llopis, "l'única referència que teníem en el mercat espanyol era una col.lecció dins de l'editorial Gustavo Gili que ja havia desaparegut i que, curiosament després d'encetar Campgràfic, ha tornat a editar-se".

"L'única referència que teníem era una col.lecció dins de l'editorial Gustavo Gili"

Campgràfic s'ha fet ressò dels manuals de la història de la tipografia del segle XX

Divulgar la cultura tipogràfica i els seus mestres pioners va estar el desig il.lustrat que els va fer decidir-se a l'hora de posar en marxa el projecte. "Els primers temps", recorda Félix Bella, "no van ser fàcils, una editorial minúscula, promoguda i amb la seu a València, amb un cert gust amateur, sense llibres, posant-se en contacte amb els hereus d'un dissenyador dels anys vint o trenta...; per descomptat que les coses no van ser fàcils, tot i que hem de dir que la recepció, després, ha estat molt gratificant".

"La nostra idea", continua José Luis Martin, "era publicar una sèrie de llibres, uns llibres que sabíem que existien, però que no havíem tingut la possibilitat de llegir, entre altres coses per desconeixement de l'idioma, perquè molts estaven escrits en alemany o en altres llengües". "Amb els llibres teníem dues possibilitats", diu Xavier Llopis; "una, agafar-los, traduir-los i s'ha acabat, o, també, agafar-los, traduir-los i actualitzar-los a través d'uns estudis previs, i això és el que hem fet en tots els llibres editats".

Al llarg d'aquests deu anys Campgràfic s'ha fet ressò d'alguns dels manuals més significatius de la història de la tipografia del segle XX, amb noms com Paul Renner, Jan Tschichold, Otl Aicher o, entre nosaltres, Ricard Giralt-Miracle. Una investigació i una línia editorial que els ha dut a editar des d'una història del periòdic i la seua evolució tipogràfica fins a un estudi d'identitat sobre la lletra gòtica. "La primera idea", diu Félix Bella, "va ser publicar llibres que havien marcat una fita important en el segle XX, no fer llibres històrics, sinó llibres que havien assenyalat alguna cosa important en aquell segle". "La nostra filosofia", continua Xavier Llopis, "era publicar aquests llibres diguem-ne de pensament filosòfic, però en un moment determinat vam veure la necessitat de publicar també manuals, uns manuals que aportaren informació i reflexió, i sobre aquestes dues línies hem anat treballant".

"A València, fins ara, només han eixit individualitats"

Des d'un primer moment Campgràfic ha volgut incidir en el debat teòric, des de la mirada crítica a partir de la reflexió dels mateixos creadors de la tipografia del segle XX o des d'una lectura més actual i contemporània. "Tothom reconeix l'escola helvètica", assenyala Félix Bella, "com un dels fronts creatius i d'avantguarda en la tipografia del segle XX, però, per a entendre'n la significació, has de saber que aquesta tipografia és fruit d'un concepte publicitari determinat, en què la comunicació, més que intentar seduir o impactar, es proposa simplement informar, i és clar, per a donar informació, el més adequat és la lletra de 'pal sec', perquè no té cap significat, i aleshores veiem com s'ajunten una realitat tipogràfica i una realitat cultural". "La nostra manera d'incidir", diu José Luis Martín, "en el món de l'ensenyament, de les escoles, de la universitat, és dotar-los d'uns coneixements culturals, filosòfics, saber que darrere de la lletra hi ha concepcions culturals, concepcions històriques, que hi ha també concepcions ideològiques, etc.". "La lletra Futura", remata Xavier Llopis, "no naix per casualitat d'una ment diguem-ne privilegiada, sinó que és segurament el fruit d'un moment cultural que s'està desenvolupant en aqueix moment al centre d'Europa".

Malgrat una certa projecció social de la cultura tipogràfica en els últims temps, reconeixen encara el seu caràcter minoritari. "De vegades", diu José Luis Martín, "pense que tots els que ens interessem en aquestes coses som una mena de frikies il.lustrats". "A nosaltres", comenta Xavier Llopis, "una de les coses que ens cridava l'atenció era que, a diferència d'Espanya, en altres països, com Alemanya, Anglaterra o França, tenia lloc un debat ben viu al voltant de la tipografia, mentre que entre nosaltres aquest debat semblava inexistent". Sobre l'ensenyament tipogràfic a València reconeixen les seues insuficiències quasi endèmiques. "Hem tingut el handicap", indica José Luis Martín, "que la disciplina de disseny gràfic no ha entrat a les escoles fins fa uns quants anys i això ha donat com a resultat un gran retard en el seu desenvolupament". "Nosaltres", afegeix Félix Bella, "a falta d'una disciplina establida com és el disseny gràfic, allò que hem produït són individualitats, com és el cas del desaparegut i enyorat Paco Bascuñán, però encara ens queda per fer molt camí a escala col.lectiva". "Mentre que el disseny industrial o de producte", assenyala José Luis Martín, "sí que ha estat reconegut, el disseny gràfic continua estant en una situació d'inferioritat i l'ensenyament tipogràfic entre nosaltres és, mai més ben dit, una assignatura pendent". "Només cal veure", apunta Xavier Llopis, "la senyalística en aquesta ciutat; si se'n fera un estudi històric, probablement es podria constatar que des de l'arribada de la democràcia cada alcalde ha proposat un model de cartell de carrer". "Segurament", diu Llopis, "en aquests moments podem trobar-hi fins a quatre models diferents i veure que un mateix carrer té fins a tres retolacions, amb tres tipografies diferents i suports diferents; per això el fet de voler que el sector comercial seguisca unes pautes determinades i uns ordenaments tipogràfics pel que fa al paisatge urbà és difícil si des de les institucions es donen aquests exemples i models equívocs".

Sobre el moment actual de la tipografia assenyalen un cert gust pel revival. "El reviscolament que en aquests moments hi ha de la lletra manuscrita", diu Félix Bella, "probablement no és una cosa casual, sinó la influència que tenen les noves tecnologies i la possibilitat que tu tens d'agafar la teua pròpia lletra, digitalitzar-la i transmetre-la". "En aquests moments", explica José Luis Martín, "crec que hi ha un altre debat molt interessant i és tot el tema al voltant del llibre digital, si cal convertir-lo simplement en un pdf del llibre convencional, però adaptat als formats electrònics, d'una banda, i d'una altra, la possible manipulació tipogràfica que pot permetre aquest llibre electrònic, i la pregunta és, això deu ser lliure per a tot el món? I fins on es pot deixar aquesta llibertat diguem-ne manipuladora?". "Perquè una cosa", continua Martín, "és que tu pugues augmentar la lletra per comoditat o facilitat de lectura, i una altra cosa és que tu pugues canviar-ne la tipografia original". "Som en un moment", diu Félix Bella, "en què allò hegemònic és la comunicació publicitària, la publicitat, i passa que moltes solucions que funcionen en el mitjà publicitari, en acabant, s'intenten passar al text escrit i es produeixen grans disfuncions, un efecte pervers a la llarga; i és que acabem acostumant-nos a veure les coses malament i no ens adonem que estan malament". "Si parlem d'un text per a llegir", reflexiona Xavier Llopis, "s'ha de poder llegir. "Jo", diu José Luis Martín, "el primer dia de classe sempre em trobe algun alumne que em pregunta: "Com puc fer jo una lletra nova?", i hem de tornar a recordar que la tipografia sempre és el resultat, entre altres coses, d'un moment cultural, històric...".