La senyora Bonig ha de triar. O està amb Rajoy o està amb els valencians

Els Pressupostos Generals de l'Estat que ha presentat el govern central són un insult, una humiliació, una broma que no té gens de gràcia. Els valencians tornem a estar a la cua en les inversions de l'Estat i la paciència té un límit. Darrere dels números està el finançament dels serveis públics i el manteniment de les nostres infraestructures. No volem tindre carreteres i trens de segona, no volem tindre escoles ni hospitals de segona, els valencians no volem tindre serveis de segona perquè els valencians NO som ciutadans de segona.

Algú haurà d'explicar per què, si som 5 milions de valencians i valencianes (si som l'11% de la població espanyola) només rebrem el 6'9% de les inversions. Algú haurà d'explicar per què un valencià rebrà 119€ quan un castellanolleonès en rebrà 405 o un gallec 341. Per què serem l'última Comunitat en inversió per càpita de tot Espanya i rebrem 66€ per davall de la mitjana.

Desgranant els números que el govern del PP durà al Congrés dels diputats no trobe ni una llum que ajude a l'explicació, perquè no té explicació que al transport metropolità de Madrid es destinen 126 milions, al de Barcelona 108 i al de València ni un euro. No és explicable que es destinen 329 milions d'euros a finançar les rodadies de Madrid, 181 milions a Màlaga, 148 a Barcelona o 51 milions a Sevilla i només un milió d'euros a València. No té explicació que el Teatro Real de Madrid s'emporte 9'4 milions, el Liceu de Barcelona 7 milions i el Palau de les Arts només 600 mil euros. O la misèria que li ha tocat a l'IVAM (200 mil euros) front als 42 milions del Reina Sofía o els 2 milions del MNAC de Barcelona.

Els greuges comparatius són tants i tant difícils d'explicar que potser haurem de pensar que l'explicació és molt senzilla: en este país qui no plora no mama. No sé si caldrà «montar un pollo» com deia la vicepresidenta Mónica Oltra, o amenaçar amb un referèndum, que ja els va bé als catalans; el que sí sé és que els valencians i les valencianes no podem continuar perdent competitivitat, empobrint-nos cada any respecte la mitjana espanyola i hipotecant el nostre futur simplement perquè a Madrid no pintem fava. Haurem d'aprendre dels catalans o des bascos o dels canaris, que han sabut jugar les seues cartes i ens han guanyat la partida.

Som la comunitat autònoma pitjor finançada. L'única amb una renda per càpita inferior a la mitjana espanyola que és contribuïdora neta al sistema de finançament autonòmic. La nostra Comunitat se situa permanentment a la cua en les balances fiscals per autonomies. Som, un any més, la Comunitat que rebrà un pitjor tracte en les inversions de l'Estat en els Pressupostos de 2017. Crec que ja és hora d'alçar-nos i dir prou. Crec que és hora de buscar els culpables i exposar-los.

Els valencians no ens mereixem un govern com el de Rajoy i aquells que voten al PP han de saber que són còmplices d'un maltracte que paguen els seus fills, els seus majors, ells mateixos. M'agradaria saber què opina la senyora Bonig d'estos pressupostos. Ella que durant l´última visita de Mariano Rajoy a València, diumenge passat, li va demanar justícia per a este poble. M'agradaria saber què opinen d'estos pressupostos els valencians que han votat al Partit Popular. M'agradaria saber què opinen, i sobretot què votaran, els diputats valencians del PP en el Congrés durant el període d'esmenes.

Des de Compromís, el president de les Corts, Enric Morera va llançar una proposta que em pareix molt encertada. Que els senadors i diputats valencians a Madrid defensen de forma conjunta els interessos del nostre poble, independentment del partit al quan pertanyen. Almenys en esta ocasió haurien de representar els electors que els han votat. Estic segura que els votants valencians del PP no poden estar d'acord amb estos pressupostos que ens marginen.

Ara tenim una oportunitat per demostrar que els valencians i les valencianes podem estar units per defensar interessos comunns. A ben segur la proposta de Morera morirà en el calaix on es guarden les bones intencions i les grans idees. Estic convençuda, perquè no és la primera volta que el PP ens traeix, que el miracle no es produirà. Els diputats del PPCV obliden que són valencians quan arriben a Madrid i acaten les ordres de Génova sense despentinar-se, però els passarà factura.

Aquells que prometien «agua para todos» mentre ens neguen el pa i la sal han resultat ser venedors de fum; aquells que s'emboliquen en la Senyera mentre ataquen la nostra llengua i venen el nostre sistema bancari al millor postor, han demostrat ser uns fariseus; aquells que prometen millors escoles i hospitals mentre privatitzen la Sanitat i desvien els diners per a la construcció dels centres escolars a butxaques privades, ara sabem que són corruptes; aquells que ens demanen el vot per defendre els nostres interesso... resultaran ser uns traïdors?

Els valencians comencem a despertar i a ser conscients que pitjor que un bon enemic és tindre un fals amic. Estellés ja va dir que algun dia no podrem més i llavors ho podrem tot, per això li exigisc a la senyora Bonig que es retracte i decidisca; que diga públicament si està a favor d'estos Pressupostos, que diga si està amb Rajoy o al costat dels valencians.

Clara Ferrando, secretaria autonòmica d'Hisenda Generalitat Valenciana