Nous autors, nous lectors i nous editors

El seu negoci es basa en el Verkami i en una presència constant en les xarxes socials Publiquen en valencià, en castellà, edicions bilíngües o fins i tot trilingües Són la nova generació d’editorials valencianes

Vicent Baydal, un dels fundadors de l'editorial Drassana.
Vicent Baydal, un dels fundadors de l'editorial Drassana.Miguel Ángel Puerta

Les noves generacions d’escriptors i lectors valencians han generat també una nova generació de joves editors que asseguren el futur de la nostra llengua impresa. L’editorial Drassana aposta fort pel valencià i sobreviu sense subvencions. El seu negoci es basa en el Verkami i en una presència constant en les xarxes socials.

En un mercat editorial menut com el valencià i amb una llengua poc parlada i llegida com és la nostra, iniciatives com la de Drassana són quasi heroiques, per això crida l’atenció d’èxit d’esta jove editorial, nascuda fa un any i mig, que ja s’ha fet un lloc entre grans editorials valencianes. Han publicat 18 títols i este mateix mes de desembre en trauran 4 més al mercat. Tot un èxit darrere del qual hi ha l’espenta de tres joves, amb inquietuds literàries, que es van conèixer per internet. Un advocat, Toni Sabater, un periodista, Vicent Miralles, i l’historiador Vicent Baydal.

“Els tres teníem blogs. Escrivíem sobre literatura, sobre llengua, sobre València. Ens llegíem i ens deixàvem comentaris on line", ens conta Baydal. "Un dia ens vam conéixer en persona i vam travar amistat. Sabíem que ací hi havia molt de talent, gent que no podia donar a conèixer els seus textos perquè no trobava editorial on publicar. Amb el temps vam decidir fundar la nostra pròpia editorial”, afegeix.

Drassana recolza el seu èxit en el verkami i en una presència constant en les xarxes socials. Els lectors financen l’edició i tenen un contacte directe amb editors i autors

Així va nàixer el juliol de 2014 l’editorial Drassana, al socaire de la revista semestral Lletraferit, referència de la literatura en valencià. Venien del món virtual d’internet, però tenien clar que volien llibres impresos, en paper, i d’autors i temàtica valencians. Publiquen majoritàriament en valencià, però també han tret llibres en castellà, edicions bilíngües o fins i tot trilingües en valencià, castellà i anglés. Han editat llibres d’una amplíssima varietat de temes, des de la narrativa a la gastronomia, des del futbol a la història o des de l’humor als viatges.

Entre el seu catàleg es troben, per exemple “La cuina del Cabanyal”, de Felip Bens i Marisa Villalba o “La cuina de la Safor”, de Chelo Peiró, que han sigut dos grans èxits de vendes. O la trilogia d’Alica Palazón sobre els misteris del Sant Calze “Los 16 peldaños”. O novel.les com “Després vénen els anys” de Maria Folch. Pel que fa a la divulgació de la història valenciana destaca “Fer Harca”, de Frederic Aparisi, Ferran Esquilache i Vicent Baydal que pel volum de vendes assolit ha demostrat que entre els valencians hi ha molt d’interés per la nostra pròpia història.

Drassanes, de moment, ha sobreviscut sense subvencions ni ajudes públiques. Va nàixer en plena crisi econòmica, però afronta el futur amb optimisme. Els projectes es multipliquen i el públic respon. Bona prova d’això és l’èxit de la seua fórmula verkami, un finançament a través del micromecenatge on els mateixos lectors ajuden a l’edició dels llibres que els desperten interés. “Fem un verkami per any anunciant algunes de les nostres novetats i amb els diners recollits de bestreta podem fer front a una sèrie de despeses de producció editorial i impressió. Això també ens permet donar a conéixer a través d’internet els nostres projectes i conéixer la resposta dels lectors –diu Vicent Baydal-“ De fet, una de les claus del seu èxit és la presència constant de l’editorial en les xarxes socials, la qual cosa els permet conèixer de primera mà els gustos i les crítiques dels lectors.

La literatura valenciana té cada vegada més lectors i més autors, però s’han de trobar noves fórmules per fer-los coincidir

Una altra clau de l’èxit és, segons Baydal, el seu model lingüístic. Un valencià escrit culte, però pròxim a l’oralitat, assumible pels valencians de cultura mitjana. “Pensem que una de les claus de l’èxit d’alguns dels nostres llibres és precisament el seu model, que arriba de manera senzilla sense perdre qualitat literària. El nostre àmbit d’actuació prioritari és el valencià i seguim els criteris lingüístics de l’AVL. Després, sense complexos, anem a altres mercats com el català. Alguns dels nostres llibres estan funcionant molt bé en les llibreries catalanes”

Siga com siga, Drassana ha demostrat que el món editorial està reinventant-se i que, de moment, la literatura i les lletres impreses han superat el relleu generacional.

Normas

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS