Recomanem
Assaig
L’obrador de Pere Nicolau
La València del segle XV –la ciutat i el Regne que governava– se sol lloar o plorar, indistintament, per la seua esplendor cultural i econòmica. Són tòpics, fins a cert punt, però el que és indubtable és que el quatre-cents valencià va suposar un esclat en producció literària, arquitectònica o pictòrica. En aquesta última categoria destaca Pere Nicolau, adaptador de l’estil gòtic internacional a València en retaules i pintures diverses. L’assaig acadèmic L’obrador de Pere Nicolau. L’estil gòtic internacional a València (1390-1408), suposa, a hores d’ara, el treball més complet sobre la vida i l’obra d’aquest artesà. Detallat en dades, imatges i documents, rescata una figura cabdal en la pintura gòtica valenciana.
Ciutat, dies insòlits
Poesia
Torna Francesc Viadel –no se n’ha anat mai, com recorda Marc Granell–, i ho fa amb poesia. És Ciutat, dies insòlits, que guanyà el 18é Premi de Poesia Josep Maria Ribelles, un poemari rabiós, en què es blasma una contemporaneïtat de foscors apegaloses. Amb gust pel vers llarg i per la prosa poètica, Viadel només utilitza les composicions breus com a contrapunt formal, que no temàtic, perquè el poemari és un, i el poeta un “sentinella”: “I penses que et sents bé ací dalt, ufanós com a capità enlairat en el pal més alt d’un robust vaixell, habitant per sempre més de la ciutat dels dies insòlits”.
Fantasmes al palau
Assaig
Novetat interessant pel que té de poc comuna, Fantasmes al palau és un d’aquells llibres tan amables i lleugers com necessaris. Per què? Senzill, la “literatura esotèrica” agrada al públic general: el misteri enganxa, i encara més quan és proper. Per això, aquest conjunt d’històries al voltant de la tradició esotèrica valenciana pot atrapar el públic d’ací i d’allà. I tot sense menystenir el contingut històric i literari, potser, precisament, perquè el seu autor, Ivan Carbonell Iglesias, és filòleg i historiador. Així, llegim des de fantasmes fins a casals abandonats, propietats màgiques de sant Vicent Ferrer, cementeris oblidats, versos de Jaume Roig o castells amb habitants espectrals. Un còctel divers i divertit.
