‘Saó’ arriba als 400 números

La revista valenciana Saó ha arribat als 400 números. Aquesta publicació va nàixer en 1976, a partir d’un grup de capellans i de laics cristians compromesos amb la cultura i la llengua del País Valencià.

Com diu Vicent Cremades al seu llibre L’Església en la Transició, “el marc històric que va fer possible el seu naixement estava caracteritzat per un moment en què políticament, socialment, culturalment y eclesiàsticament el poblo valencià estava lliurant una forta batalla a favor de la defensa de les seues senyes d’identitat”. També era un temps on hi havia un cert desencantament, després de l’entusiasme que havia sorgit del Concili Vaticà II, amb aquella obertura d’horitzonts que va obrir el papa Joan XXIII.

El primer director de Saó va ser Josep Antoni Comes, que abans havia dirigit la revista Iglesia Viva i que impulsà aquesta publicació nascuda a la ciutat de València, com una “nova resposta als plantejaments pastorals de l’Esglesia”, com ens recorda Vicent Cremades en l’obra mencionada anteriorment.

Saó venia a apostar per una nova manera de fer periodisme i també amb una nova manera de vore l’Eglésia. Com diu Vicent Cremades: “Davant de l’única veritat, de l’única ideologia oficial, amb la seua moral i amb els seus valors socials, és a dir, enfront del pensament únic, la publicació d’una nova revista era una eina tan necessària com imprescindible per a la llibertat de pensament i de consciència”.

Era evident que Saó naixia com “una forma de analitzar la situació i de donar una nova perspectiva”, a les ombres que anaven cobrint els nous horitzonts.

Saó, que va tindre com a model empresarial en el seu naixement la fórmula jurídica de Comunitat de Béns, en 1997 va passar a societat limitada, amb 17 socis, i amb el periodista i capellà Emili Marín com a segon director de la revista. Marín es va esforçar per tal que Saó es fera present en aquelles qüestions relacionades amb la fe i la societat valenciana, en el que feia referència als aspectes socials, culturals o polítics “i també, de manera especial, amb la llengua del nostre poble”, una llengua marginada constantment per la jerarquia valenciana, tant pel que fa a la litúrgia, com als estudis als Seminaris de les diòcesis valencianes.

Amb el tercer director de Saó, Vicent Cardona, també prevere, como Comes i Marín, la revista es va obrir a nous horitzonts, ja que començà a publicar diverses col·leccions de llibres i de material didàctic per a catequesi.

Degana de la premsa en valencià, Saó, amb una periodicitat mensual, és una revista de inspiració cristiana, eclesial però no eclesiàstica, que intenta reflectir la problemàtica social i cultural del País Valencià, per mitjà de grups vinculats a l’Església, i compromesos amb la defensa de la llibertat i els drets humans. Per això mateix Saó no compta amb la “benedicció” de la jerarquia valenciana, i és vista amb una certa suspicàcia, degut a la seua independència i a la seua aposta per la llengua i la cultura dels valencians, cosa que no fan els capellans i els bisbes.

La revista Saó, des de la seua fundació ha comptat amb els millors pensadors i intel·lectuals del moment, como Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Vicenç Roselló Verger, Rafael Lluís Ninyoles, Manuel Girona, Ramir Reig, Vicent Franch i Ferrer, Lluís Aguiló Lúcia o Joan Francesc Mira entre d’altres.

En la actualitat i des de el 2010, la revista la dirigeix per primera vegada en la seua història, un laic, Vicent Boscà, que ha donat una nova embranzida a Saó, per, entre d’altres coses, esquivar els problemes econòmics d’una publicació que no rep cap mena de suport, ni econòmic ni moral, dels bisbes valencians, ni tampoc de la Generalitat, que va retirar de la revista la seua propaganda institucional. Malgrat tot, aquesta revista, s’ha convertit en brúixola per tal d’orientar i fer avançar la nostra Església. I també per construir una Església més pròxima als problemes de la gent, una Església més senzilla, i més compromesa amb la construcció d’una societat més humana, més solidaria i més justa.

Saó, com ens recorda Vicent Cremades, ha “tingut sempre una actitud global. No només funcionava com un mitjà d’informació, sinó que també exercia como un mitjà de formació”.

Per això mateix els primers 400 números de Saó, i malgrat les dificultats que ha d’esquivar, auguren una llarga vida a aquesta revista, tan modesta como necessària, en l’Església i en la societat valenciana.

Josep Miquel Bausset es monje en el monasterio de Montserrat