Despertar l’interés

La primera enquesta del CIS de l’any va deixar titulars ben sucosos per a les pàgines de cultura, que pels volts de Reis sobrevivien amb llistes i resums diversos. Dels resultats de l’estudi, uns mitjans destacaren que el 35% dels espanyols no lligen mai o quasi mai; uns altres, que el 80% prefereixen el format paper al digital. Va bé recordar aquesta última dada ara que, pel que sembla, els lectors electrònics han deixat pas als pals per a selfies com a “regal estrella de Nadal”...

No calia ser un expert en demoscòpia per a constatar que la gent que no llig ho fa perquè vol: de manera conscient, lliure i sobirana. L’excusa del preu dels llibres ja no la posa ni un de cada cent persones consultades. Arribada l’hora de la veritat, el 42% confessen que no lligen perquè no els agrada. Ras i curt: la lectura no els interessa. Abans agafàvem amb pinces aquest tipus d’enquestes, segurs (o això pensàvem) que un nombre indeterminat d’entrevistats mentien per una sensació íntima i subjectiva de vergonya a la hipotètica mirada inquisidora de l’entrevistador si els confessaven que no llegien. Ara, però, els entrevistats estan més desinhibits que mai.

Prop del 62% dels que sí que lligen ho fan, diuen, per gaudi o entreteniment. En canvi, els no lectors que declaren falta d’interés, o de temps, o senzillament que prefereixen dedicar les seues hores a altres alternatives d’oci sumen el 80% del total. Així les coses, el gruix del “problema” està identificat, i el binomi lectura/diversió apunta cap a l’èxit. Ara que ja estem matriculats al gimnàs i hem tret la pols als fascicles del curs d’idioma incomplet que mai portàrem a enquadernar; ara que ja no fumem i encara veiem els bons propòsits a l’abast de la nostra tenacitat perquè enguany sí que sí; ara, doncs, és l’hora també de plantejar-nos la possibilitat d’esgarrapar minuts a cada jornada en benefici de la lectura. En benefici propi. I passar-ho bé. Perquè aquesta és la clau: si ens ho passem bé amb un llibre a les mans (perquè aprenem, riem o ens emocionem) trobarem al·licients de sobra per a continuar llegint.

Si ens ho passem bé amb un llibre a les mans, trobarem al·licients de sobra per a seguir llegint

I si necessitem acompanyament o guia, apuntem-nos a clubs de lectura de les biblioteques i les llibreries, o seguim el repte de Mark Zückerberg, que proposa en la pàgina “A Year Of Books” llegir col·lectivament un títol nou cada 15 dies. En un territori on la lectura mitjana és de 8,69 llibres a l’any (de nou, el CIS), veiem els 24 títols que proposa el fundador de Facebook com una fita inassolible, però és el mig camí cap al mirall finlandés: els escandinaus devoren anualment 47 títols per cap. En tot cas, no ens obsessionem amb la quantitat. Pedro Salinas ja observava fa dècades que l’ésser humà contemporani té tendència a realitzar-se en el nombre, i que la superabundància de llibres pot resultar tan lesiva com l’escassesa. Seleccionem bé. Atenem les recomanacions de familiars, amics o llibreters i combinem gèneres, estils i temes.

Deia Günter Grass que no hi ha un espectacle més bell que la mirada d’un xiquet que llig, “perdut del tot en aquell contramón inserit entre dues tapes”. La lectura ens torna a la infància, a l’essència, al (re)descobriment personal. Cada dia d'aquest 2015, durant una estona almenys, podem jugar a ser infants. No desaprofitem aquest privilegi que ens regalen els llibres.