Recomanem

Poesia

De vegades hi ha bones i humils notícies: naix una nova editorial al País Valencià i ho fa amb poesia. És Edicions del Buc i arriba amb València Nord, de Teresa Pascual, un poemari despullat, de breus degoteigs de versos que defugen el realisme i s’abonen a la suggestió, entre metres diversos i algun sonet. Per damunt de tot, però, una voluntat, “la voluntat de dir”, d”escriure: la voluntat de ser / el clam”. Poemes, déiem, que assenyalen el camí, però que no ens hi porten de bracet. Camins d’una ciutat boirosa que apareix, ací i allà, a llambregades, sense explicitar-se. Una ciutat que roman entre l’ombra. València Nord, escrita amb tota la voluntat, sí, i també amb tot el convenciment que “Tan sols el que deixem / guarda la diferència”.

Assaig

A la fi dels anys seixanta i el començament dels setanta a la literatura valenciana li faltaven llibres. Això, tan clamorós, ho comprengueren aviat els amables ciutadans que bastiren l’editorial 3i4 per nodrir de títols i de paper unes lletres famèliques. Ara, dècades després d’aquella gènesi entre censures, i d’una vida entre triomfs i coaccions, acaba d’arribar l’historiador Santi Cortés per a contar-la amb El compromís amb la cultura. La història de Tres i Quatre, una obra que repassa la trajectòria del que ha estat, per a bé i per a mal, una de les naus capitanes de la literatura del país en els últims quaranta anys. Dividida en dues parts, l’una reservada a la història de l’editorial i l’altra a les seues col·leccions, l’assaig de Cortés posa sobre la taula les contingències d’una casa que el 2013 superà els 1.000 títols publicats: un fons bibliogràfic que cal tenir molt i molt en compte.

Novel·la

“A Roma tot el que es mou, flota poc després en el riu”, va dir algú alguna vegada sobre aquella capital on una família valenciana va fer i desfer a les darreries d’un segle i el principi d’un altre. Els Borja, és clar. Dario Fo n’ha fet una novel·la, i ha posat la llum del focus sobre Lucrècia, filla de Roderic, segon papa Borja i nebot d’Alfons, primer papa Borja. Una teranyina de poder i poder del cognom que conquerí Roma durant els dies que els sants pares tenien fills: “Per a nosaltres és normal”, diu en algun moment el Cèsar Borja que imagina Fo: “No crec que mai hagi estat elegit cap papa sense fills, esposa i fins i tot concubines”. I és que l’escriptor italià, tot i basar-se en dades i decantar-se de vegades cap a l’assaig històric, torna de seguida als diàlegs, a les descripcions... a la novel·la, al capdavall.