Recomanem

Narrativa

La narrativa valenciana actual necessita obres arrapades a l’actualitat, per més arriscat que siga novel·lar fets tan propers com els que fixa Primavera encesa, l’última obra de Vicent Borràs, que aborda els fets de la convulsa Primavera valenciana, que fa un parell d’anys va fer-nos recordar que el carrer encara estava allà per a canviar-lo i per a canviar-nos. Borràs proposa una obra de crítica política, que trenca els dics estrictes de la Primavera valenciana, que va més enllà i que colpeja la sanitat, l’educació o els mitjans. Una novel·la d’estructura dinàmica, que barreja la narració més tradicional amb fragments d’actualitat en forma de píndoles periodístiques. Ficció i realitat tan de bracet que costa destriar-les. El realisme, de fet, és volgut i perseguit, especialment en els diàlegs, en què no sap d’eufemismes. Ben fet, ben mirat.

Assaig

Que vivim en un país amnèsic és una realitat massa evident per no provocar paraules. Ara que l’edifici de la Transició cau des de ben alt, una obra com la de Wilson Ferrús ens dóna algunes raons que expliquen per què no en va ser gens, de modèlica. I és que el preu del canvi de camisa fou la desmemòria. Amb Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades. Vides partides, ho deixa ben clar. L’assaig, que guanyà el XIXé Premi d’Investigació de l’Horta Sud 2012, s’acosta a la història dels mestres que hagueren de fer front a tota la duresa d’una postguerra que, per a ells, no solament significaria fam, sinó també depuració ideològica, amb presons, processos i, fins i tot, la mort. Un assaig necessari.

Poesia

Sempre ens queda la poesia. No debades, si ha sostingut la literatura catalana en èpoques de vaques magres, ara, que la producció s’ha estabilitzat i diversificat, no podia fer sinó continuar donant noms nous. La gironina Conxita Jiménez n’és un dels últims. Tot i que ja havia publicat versos en llibres col·lectius, i els reculls de poesia La cruïlla i Flors de sal, és amb Terres i vents, guanyador del premi Llibreria Serret de poesia en català, que es confirma –i s’afirma, és clar. Un poemari arrapat a la terra des del títol. Quina, però? Lluny de la Girona on va nàixer, n’escriu una altra, amb l’Ebre com a estendard i força motriu. Versos tel·lúrics, que diria el poeta, elementals: de ribes i arbres, d’aigua i de vent.