_
_
_
_
_

Recomanem

Narrativa

Primavera encesa

Vicent Borràs
Bromera
Alzira, 2014
178 pàgines.

La narrativa valenciana actual necessita obres arrapades a l’actualitat, per més arriscat que siga novel·lar fets tan propers com els que fixa Primavera encesa, l’última obra de Vicent Borràs, que aborda els fets de la convulsa Primavera valenciana, que fa un parell d’anys va fer-nos recordar que el carrer encara estava allà per a canviar-lo i per a canviar-nos. Borràs proposa una obra de crítica política, que trenca els dics estrictes de la Primavera valenciana, que va més enllà i que colpeja la sanitat, l’educació o els mitjans. Una novel·la d’estructura dinàmica, que barreja la narració més tradicional amb fragments d’actualitat en forma de píndoles periodístiques. Ficció i realitat tan de bracet que costa destriar-les. El realisme, de fet, és volgut i perseguit, especialment en els diàlegs, en què no sap d’eufemismes. Ben fet, ben mirat.

Mestres de la República a l’Horta Sud

Wilson Ferrús
Perifèric edicions
Catarroja, 2014
492 pàgines

Assaig

Que vivim en un país amnèsic és una realitat massa evident per no provocar paraules. Ara que l’edifici de la Transició cau des de ben alt, una obra com la de Wilson Ferrús ens dóna algunes raons que expliquen per què no en va ser gens, de modèlica. I és que el preu del canvi de camisa fou la desmemòria. Amb Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades. Vides partides, ho deixa ben clar. L’assaig, que guanyà el XIXé Premi d’Investigació de l’Horta Sud 2012, s’acosta a la història dels mestres que hagueren de fer front a tota la duresa d’una postguerra que, per a ells, no solament significaria fam, sinó també depuració ideològica, amb presons, processos i, fins i tot, la mort. Un assaig necessari.

Terres i vents

Conxita Jiménez
Edicions Saldonar
Barcelona, 2014
48 pàgines

Poesia

Sempre ens queda la poesia. No debades, si ha sostingut la literatura catalana en èpoques de vaques magres, ara, que la producció s’ha estabilitzat i diversificat, no podia fer sinó continuar donant noms nous. La gironina Conxita Jiménez n’és un dels últims. Tot i que ja havia publicat versos en llibres col·lectius, i els reculls de poesia La cruïlla i Flors de sal, és amb Terres i vents, guanyador del premi Llibreria Serret de poesia en català, que es confirma –i s’afirma, és clar. Un poemari arrapat a la terra des del títol. Quina, però? Lluny de la Girona on va nàixer, n’escriu una altra, amb l’Ebre com a estendard i força motriu. Versos tel·lúrics, que diria el poeta, elementals: de ribes i arbres, d’aigua i de vent.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_