Quan el patrimoni és el protagonista

El passat dia 19, durant l’excavació d’una de les sitges del jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès, va aparèixer un encenser o timiatèrion del segle III aC íntegre i amb restes de policromia. La peça, amb un rostre de dona tallat, passarà després de 2.400 anys de la terra a la vitrina, on serà la nova estrella durant les tres jornades en què el museu obrirà les seves portes (els dies 25, 26 i 27) a tothom qui vulgui veure aquest i d’altres 500 objectes originals i conèixer la cultura ibèrica in situ en un jaciment de més de 6.000 metres quadrats.

La de Cerdanyola és només una de les 377 activitats programades (gratuïtes) durant les Jornades Europees de Patrimoni (JEP) en 237 municipis catalans. Unes jornades que posen l’accent en un ric patrimoni que compta amb gairebé 30.000 monuments (2.277 Béns Culturals d’Interès Nacional) i 14.000 jaciments arqueològics i paleontològics registrats, 35 dels quals estan inscrits en la llista de patrimoni mundial de la Unesco. L’oferta és àmplia en nombre i modalitats: itineraris, excursions, jornades, concerts, visites teatralitzades, concursos, tallers o rutes.

L’any passat 44.400 persones no es van voler perdre l’oportunitat de visitar els palaus, castells, monestirs, fàbriques, museus, jaciments o habitatges durant aquestes jornades de portes obertes, que Catalunya celebra des de la seva creació pel Consell d’Europa el 1991.

Entre les múltiples ofertes previstes cada any triomfen els espais habitualment no visitables. Aquest any es pot visitar (s’inauguraran aquests dies) la cisterna del convent d’Agramunt, amb una cúpula de 12 metres de diàmetre i 12 d’alçada, o la cova cripta medieval d’Aiguafreda de Dalt. A més, serà possible ascendir a un dels campanars més alts de Catalunya, el de Calaf (de 56,6 metres), o visitar les noves sales del Museu d’Història de Girona dedicades a la romana Parva Gerunda i a la ciutat medieval. A Terrassa, el mNACTEC obre al públic els espais més recòndits de la seva seu, al Vapor Aymerich, com ara la teulada de maó. També serà possible conèixer l’important dipòsit d’obres barroques que El Prado té al Museu de Vilanova i la Geltrú. A Barcelona és novetat la possibilitat de visitar a fons l’edifici que Sert va crear per a la Fundació Joan Miró. També es podran conèixer els quatre palaus on van viure els Güell a la Rambla: Molla, Fonollar, Casa Güell i Palau Güell, o visitar l’interior barroc del Palau Moja, on va viure Jacint Verdaguer quan repartia l’almoina del marquès de Comillas. Unes sales que, per cert, acullen la Conselleria de Cultura, on es van presentar aquestes maratonianes jornades.