Un filó d’oportunitat per al futur

Diu el gegant tecnològic Cisco que el sector de les ciutats intel·ligents mourà 1,2 bilions de dòlars en els pròxims deu anys. I Ferrovial calcula que a Espanya l’impacte pot arribar a ser de 10.000 milions només en àrees vinculades amb el medi ambient i la mobilitat, també en una dècada. A Barcelona han sorgit desenes de petites empreses especialitzades en el sector, i algunes grans corporacions també intenten ficar la poteta en un mercat que creuen que anirà a més. Però, de moment, “no es guanyen diners”, assenyala Raúl González, responsable de smart citiesd’Abertis Telecom.

Tampoc és ben bé així. World Sensing, una petita companyia catalana nascuda el 2008 que factura uns tres milions d’euros i dóna feina a 40 treballadors, s’ha fet un lloc al món. Gestiona, entre d’altres coses, els 15.000 sensors que serveixen per controlar les places d’aparcament de Moscou. A Barcelona s’han posat en marxa algunes iniciatives, pero el seu conseller delegat, Ignasi Vilajosana, creu que l’enlairament definitiu del sector dependrà de dos factors: aconseguir inversions amb un retorn econòmic molt clar i admetre un canvi en la dinàmica de l’operativa de l’Administració, “perquè no es pot gestionar com ara”.

Com World Sensing hi ha altres exemples. Zolertia, Dexma, Going Green, Urbiòtica... En aquesta última té una petita participació el fabricant de material elèctric Simón. El seu director general, Xavier Torra, creu que és un negoci “a llarg termini” perquè encara “hi ha poques aplicacions rendibles i la seva evolució és relativament lenta; de moment hi ha poc recorregut per fer diners”.

“Hi ha un filó d’oportunitat”, apunta Òscar Pallarols, director dels centres de competència de la Mobile World Capital Barcelona, que avisa que hi haurà diferents tipus d’empreses beneficiàries: les que desenvoluparan i posaran en marxa els sensors per tenir la informació; els grups que hauran d’aconseguir que la informació captada pugui circular per la xarxa; els encarregats d’ordenar aquest big data i donar-li sentit, i els desenvolupadors d’aplicacions. I entremig, l’Administració, que podria treure benefici d’una gestió millor dels seus recursos. “Les grans experiències passen per la col·laboració público-privada”, diu Pallarols.

Perquè sigui així, diu González, d’Abertis Telecom, serà necessari “que el ciutadà també ho entengui, perquè encara no percep que aquest tipus de projectes poden resoldre determinats problemes”. La filial de telecomunicacions del grup d’infraestructures va ser un dels responsables de la posada en marxa de la xarxa wi-fi de la capital catalana, exemple del que pot ser una de les capes d’aquesta Barcelona intel·ligent que vol vendre l’Ajuntament. Serveix perquè els ciutadans puguin accedir a la banda ampla, però també per transferir dades de trànsit, de comunicació o fins i tot per als sistemes de reg.

En tot cas, Vilajosana destaca que, per desenvolupar el negoci, caldrà que els ajuntaments hi apostin i, així com tenen un departament d’informàtica, siguin capaços de crear per exemple departaments de smart city, i que aquests siguin més permeables a la introducció de noves tecnologies. “Qui s’hi arrisca?”, es pregunta.