Música per a grans històries

Atret des de sempre per algunes de les bandes sonores dels anys 50, 60 i 70, el valencià Rafa Estrela, Wallace, ha decidit fer la seua. El seu disc no ha obtingut fins ara molt de ressò, però val a dir que és un dels treballs més peculiars i enriquidors que s’han parit a València en els últims mesos. Un treball amb inspiració vintage, però fet amb vocació contemporània, que irradia estil pels quatre cantons i que acull al seu si nou composicions instrumentals que, tot i les dèries, exhibeixen molta més molla que desenes d’artefactes forans fets des de mitjan anys 90 pels esteticistes d’allò que es va anomenar lounge nation o cocktail nation. “Des de sempre m’ha agradat compondre peces instrumentals, arranjaments per a cançons, fer remescles de cançons per a bandes d’amics”, ens explica el percussionista de Tórtel, de Joaquín Pascual (excomponent de Mercromina i de Surfin’ Bichos) i de Chesterton. Algú que, tot i que fa quinze anys que és dins del món de la música, sempre havia mantingut les seues experiències compositives a la rereguarda: “A banda de les meues aportacions a bandes com les ja esmentades o a algunes altres com Pequeño Animal o Circus Clown, com a compositor en singular fa molt de temps que cree coses, des de música clàssica fins a electrònica, però sempre en to casolà i sense veure la llum, fins que l’estiu passat vaig decidir posar-me més seriós i crear el projecte Wallace”.

Ens diu que l’espurna per a posar aquest projecte en marxa va ser que “l’estiu passat vaig decidir muntar-me un home studio decent i vaig començar a crear cançons amb la intenció de tindre alguna cosa per a mostrar, per a provar de fer-me un lloc en el món audiovisual, ja fóra musicant cinema, teatre, publicitat, fins que en vaig tindre un grapat amb un estil més o menys similar, i vaig pensar que seria bonic incloure-les totes en un àlbum”. Aqueixa és la gènesi de Cabanyal Beach, un treball autoeditat i penjat directament al seu bandcamp, perquè “tot i que vaig pensar a posar-lo a l’abast d’algun segell, si t’he de ser sincer, vaig gravar totes aquestes cançons com una mena de dossier, més que com un àlbum convencional”. Fet i fet, tampoc és que la situació siga precisament favorable perquè algú puga editar cap artefacte sonor, encara que diu que, si “a algú l’interessa, tot seria qüestió de parlar del tema, qui sap!”.

“l’estiu passat vaig decidir muntar-me un 'home studio' decent"

En el disc podem trobar influències de Morricone, de Serge Gainsbourg, d’instrumentals tex mex i d’altres coses menys aparents: “Morricone és un dels meus compositors favorits, a banda del The Lonely Surfer de Jack Nitzsche, un disc que sempre m’ha influït moltíssim d’algú que, a més, és un gran compositor de bandes sonores”. L’espectre s’amplia també a “les guitarres surferes de Dick Dale o The Ventures”, en una amalgama de sons que comença amb “discos dels 50, 60 i 70 d’estils dispars com Irma Thomas, Serge Gainsbourg, Link Wray o Ry Cooder”, fins a la recuperació que, a mitjan anys 90, van emprendre “les bandes sonores de les pel·lícules de Tarantino i els germans Coen, de les quals també m’he nodrit”.

L’àlbum, queda clar, és pot identificar meridianament amb lligams que han marcat la música instrumental per a bandes sonores arreu del món en les últimes dècades, sense cap picada d’ullet a la idiosincràsia local, però Cabanyal Beach deu el títol a la platja valenciana en què Rafa Estrela ha crescut: “M’he criat i visc al Cabanyal, el meu avi era pescador i des de la finestra de l’habitació del meu estudi puc veure una ratlleta de la mar que tinc a un minut de casa. I com que hi ha cançons amb un cert aire surf, em va semblar que el títol englobava orgullosament allò que jo havia creat, i de passada feia un homenatge a les meues arrels”.

L’objectiu del primer disc de Wallace ara no és tan sols donar a conéixer el seu contingut, sinó també oferir-lo com a targeta de presentació perquè tot aquell qui vulga posar música a un audiovisual puga demanar els serveis d’Estrela: “Sempre m’he fixat molt en la manera com encaixa la música en el cinema, en les sèries i en la publicitat, així que les cançons estan ací, però si a algú l’interessara podria posar fil a l’agulla i fer temes per a qualsevol treball”.