Repte coral amb so francès

Nou repte en la trajectòria artística del Orfeò Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Després dels èxits internacionals de l'any passat— debút vienés amb els Gurrelieder d'Arnold Schönberg al costat de la Simfònica de Viena i Kent Nagano i el Rèquiem de Gabriel Fauré amb la Filharmònica de Berlín i Simon Rattle en el Palau— les principals formacions del temple modernista es posen a les ordres d'un altre cotitzat director d'orquestra, el suís Charles Dutoit, per interpretar, demá divendres en el Palau (20.30h) dues joies del repertori francès al costat de la Royal Philharmonic Orchestra: el Gloria de Francis Poulenc, con la soprano Nicole Cabell i el ballet Daphnis et Chloè, de Maurice Ravel. Després de la cita barcelonina, en el marc del cicle Palau 100, viatjaran a Madrid per oferir dissabte el mateix programa a l'Auditori Nacional en la prestigiosa temporada d´Ibermúsica.

La col·laboració amb Charles Dutoit té especial importància, ja que el veterà mestre suís, nascut en Laussane en 1936, és tota una referència en la interpretació de la música francesa. Després de posar en òrbita a formacions com la Simfònica de Montreal, la Nacional de França i l´Orquestra de Filadélfia, Dutoit porta ara la direcció musical de la famosa Royal Philarmonic de Londres, i l'orquestra del Festival de Verbier. Sent predilecció per les clàssics del segle XX i la música francesa ocupa un lloc d'honor a la seva enorme discografia en el segell Decca, amb especial dedicació a les obres mestres de Berlioz, Debussy, Saint-Saëns, Poulenc i Ravel.

Estrenat per la Simfònica de Boston en 1961, com a homenatge pòstum a Sergei Koussevitzki, el Gloria de Poulenc il·lustra l'espiritualitat d'un compositor d'extraordinari poder comunicatiu, capaç de jugar amb el ritme i l'encant melòdic des de la proximitat, lluny de la rigidesa i el to solemne. Des d´un altre ámbit, — el món del ballet—, Daphnis et Chloè enlluerna amb els seus jocs de colors i llums. Concebuda com a Simfonia coreogràfica en tres parts, sobre un argument de Michel Fokine, va ser estrenada en 1912 en el teatre Châtelet de París pels Ballets Russes del mític Serguei Diaghilev, sota la direcció musical de Pierre Monteux.

Encara que la seva estrena va quedar sepultat per l'escàndol de La consagració de la primavera, de Stravinski, estrenada per la compañia russa a l'any següent, l'obra de Ravel acabaria imposant el seu valor a Londres (1914) i de forma especial en la seva estrena en l'Òpera de París (1921). Stravinsky considerava aquest ballet com l'obra mestra de Ravel i “una de les obres més belles de la música francesa”, una partitura d'exuberant paleta orquestral que aconsegueix dimensions màgiques amb les intervencions corals.