El punt G

Gallardón, coherent amb la línia ideològica del seu partit (per què diuen que el PP no és coherent?), "renova" l’esperit dels vencedors de l’any 39: "ahora sabrás qué es un hombre y no esos maricones comunistas" que van patir milers de dones. Traducció actual: "Ara sabreu què és una embarassada". La impotència sexual sempre va agafada de la mà la denigració. I resulta que ni llavors ni ara, excepte incursions inquietants de Liliana Cavani, el masclisme no ha trobat la manera de dissimular l’ambigüitat sexual que amaga la seua por a força de barbaritats. Només caldria que les dones els hi guanyaren terreny. Ja fa temps que la seua resposta, en termes col·loquials, ha estat: "¿De qué vas, tío?". Però calia mantenir la iniciativa, aparent, i continuar imaginant que el botó que tot ho desencadena encara depén d’un dels dits de l’home. Fals: la indústria dels ginys ho té ben clar i camina sense descans inventant aparells clitoridis; sempre hi ha un ditet per a canviar aplicacions de la darrera generació de mòbils. Observeu en qualsevol transport públic a quina velocitat hi viatja el dit femení. Fa por. És igual, però, diuen ells. Imaginem que de nou tenim la clau de la satisfacció femenina i parlem d’un (altre) punt màgic: el punt "g".

Una lletra, i a la lletra ens referim ací, màgica que retornarà el poder del plaer a les mans de qui va fracassar fa unes quantes dècades.

El PP, amb Gallardón o sense, coherent amb la seua ancestral i aggiornada trajectòria, du la "g" al paroxisme. El darrer exemple: Gamonal.

Un incís previ: és curiós el lament dels benpensants. Han passat un bon temps queixant-se de la joventut (ells sempre veuen el món estadísticament) que "passa de tot" i que "en els nostres dies..." i, quan la joventut diu prou, s’escandalitzen si cremen una paperera. Passa el mateix amb la societat (més estadística): com és que suporten tant de patiment? Doncs bé, un dia diuen prou i ja hi tornem. Gamonal.

Les barbaritats sentides o llegides en els mitjans de comunicació addictes al règim cavalquen cap a la desfeta dels qui pretenen defensar.

Com se’n pot eixir? Llevem-hi la "g". Què tenim? Home! Amonal! Ja està. Resulta que l’ETA és la inspiradora de la violència. Darrere de Gamonal s’amaga l’amonal, només calia trobar el punt "g". Però, quina violència estranya: només contra els bancs. Un poble que pateix tant i només llança objectes contra els bancs. Quina merda d’ETA, aquests del Gamonal. El Wilhelm Reich dels anys 30 ja sospitava de l’esquerra berlinesa quan corria davant de la policia i feia un gir per no xafar la gespa, perquè hi havia un cartell que ho prohibia. Massa considerada aquesta esquerra. De segur que no troben el punt "g" de les coses ni creuen que puga existir en un fons obscur, inèdit i misteriós de les dones.

Que vinga Gallardón i ens ho ensenye.