_
_
_
_
ART

Sense traïció

Muntadas recrea a la Joan Prats els marcs socials on es generen el significat i el valor

Una de les peces de Muntadas que es pot veure a la galeria Joan Prats.
Una de les peces de Muntadas que es pot veure a la galeria Joan Prats.

Establert a Nova York des de fa dècades, Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) ha desentranyat a través del vídeo els mecanismes de manipulació que s’amaguen en els noticiaris de les televisions comercials i en altres xarxes, especialment en una època, els anys setanta, en què la contracultura s’exercia a través de manifestos, pamflets, llibres i tot tipus de publicacions. La gran metròpoli nord-americana era una font d’apassionats videoactivistes, escèptics amb la memòria històrica (Bruce i Norman Yonemoto, Frank Gillette, els col·lectius Ant Farm i Raindance) que amb les seves accions posaven en evidència la hipocresia dels mitjans de comunicació i de les institucions governamentals. L’inconscient polític.

Ja als noranta, Muntadas va decidir canviar el seu enfocament crític en posar a prova l’espectador (sèrie On Translation), en un intent de descriure el model d’audiència ideal que l’obra d’art semblava definir i que ja no seria la de l’observador que es distancia del seu entorn per trobar l’autenticitat i el plaer estètic, sinó la de l’individu/membre d’una comunitat orgànica preparat per afrontar l’alteritat i descodificar els discursos intel·lectuals. Disciplines com la lingüística, la filosofia, la sociologia i els estudis culturals començaven a donar respostes parcials a noves qüestions creatives, de manera que l’artista passaria a esdevenir un traductor, un constructor dels ponts de comprensibilitat. Traduttore, traditore, diu un proverbi italià. Amb Muntadas, viure és traduir.

Aquesta visió omnímoda de la cultura com a traducció és el que ha donat sentit al treball de Muntadas. Avui, quan la tecnologia mass media ocupa un lloc seminal, quan identitat, llengua, nacionalisme i internacionalisme han reconfigurat una postmodernitat allunyada dels ideals revolucionaris del XVIII, cal tornar a fer visibles els marcs socials en els qual es crea el significat i el valor.

El que es veu a les sales de la Joan Prats no són les grans instal·lacions i els circuits tancats de televisió, performances i vídeos amb què solia treballar l’artista els últims anys; al contrari, es tracta d’obres més enfocades al circuit comercial: fotografies de grans dimensions i d’impecable factura realitzades a Venècia i que conformen el primer lliurament de la sèrie Protocolli Veneziani. Són obres més previsibles, però segueixen el mateix flux crític i desconstructiu del medi urbà.

PROTOCOLLI VENEZIANI I

Antoni Muntadas

Galeria Joan Prats

Rambla Catalunya, 54. Barcelona Fins al 25 de novembre

NO RECONCILIADOS

Marcelo Expósito

Galeria Àngels Barcelona

Pintor Fortuny, 2. Barcelona

Fins al 5 de desembre

Muntadas fa atenció a una sèrie de formes (“protocols”), sistemes i tècniques de reparació en els espais i edificis d’una ciutat assetjada per les masses turístiques. Documenta en imatges les marques que queden després d’arreglar l’arquitectura, el paviment, els pous, les portes i façanes. Són escriptures i traços que passen desapercebuts o que deixen impressions i records, però que mai seran postal turística. Aquesta urbs escapista, amb els seus carrers sconti (amagats), és percebuda per l’artista com un espai d’acupuntures i interrupcions. A la ciutat de les màscares i góndoles, els camins poden acabar inesperadament en l’aigua o en un camp on tots ho veuen tot. El panòptic venecià.

A la galeria Àngels Barcelona, Marcelo Expósito (Puertollano, 1966) presenta tres videoinstal·lacions sobre la memòria històrica i les transformacions de les metròpolis. La més recent i complexa és Simfonies de la ciutat globalitzada, un vídeo en tres canals amb imatges preses a Bilbao i Valparaíso, entre 1995 i 2012. El document s’inspira en les simfonies urbanes que el cinema d’avantguarda va produir a la dècada dels anys vint, quan autors com Walter Ruttmann o Dziga Vertov van retratar magistralment a la pantalla Berlín i Moscou. Per contrast, Expósito il·lustra el declivi de la industrialització i el futur d’incertesa en la globalització. Una altra bona traducció.

 

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_