Ballar per al mestre

Víctor Ullate (Saragossa, 1947 ) desembarca al capdavant de la seva companyia, la Víctor Ullate Ballet, al Teatre Victòria de Barcelona, amb un programa que celebra els 25 anys de la seva fundació. Des del proper dimarts fins al diumenge 13 d’octubre, un dels grans del ballet espanyol presentarà quatre coreografies, dues de les quals, Bolero i Après toi, són el particular homenatge d’Ullate a Maurice Béjart. Les altres dues peces del programa són Seguirinya i Tres. Ullate va ser un dels millors ballarins del Ballet del Segle XX de Béjart i va interpretar en nombroses ocasions el Bolero del genial creador, sens dubte una de les coreografies més impactants de l’univers bejartià.

“Per a mi ha estat un repte coreografiar la música de Ravel, tenint tan present la coreografia de Béjart”, confessa Ullate. La idea va sorgir del creador i programador francès Jérôme Bel, el qual també va animar el ballarí i coreògraf perquè l’estrena fos a França, país que adora Béjart. El Bolero d’Ullate es va estrenar a Vichy el juliol passat amb gran èxit de públic i crítica.

L’artista aragonès ha ambientat el seu Bolero en els bojos anys vint del segle passat, amb una sòbria atmosfera aconseguida per l’encertat vestuari d’Ana Güell i els llums i l’escenografia de Paco Azorín. L’acció se situa en els cafès cantants de l’època, locals que agradava de freqüentar a Ravel quan era a Espanya. El ball —com en altres obres del coreògraf d’El amor brujo, De Triana a Sevilla, Seguidinya o Jaleos, per citar-ne algunes— trena la dansa contemporània amb l’espanyola i la clàssica, i aconsegueix un expressiu i seductor vocabulari coreogràfic.

L’obra comença amb la gravació històrica de La Argentinita cantant El manisero, i això serveix de pròleg perquè entrin els personatges i el cor. El coreògraf fa pujar a escena personatges que representen Ravel i Bronislava Nijinska. Aquesta última va fer la primera coreografia sobre la música del compositor francès: el seu Bolero va ser estrenat per la ballarina Ida Rubinstein a l’Òpera de París el 22 de novembre de 1928.

En aquesta versió d’Ullate el treball coral té una gran importància, herència directa del seu mestre Béjart, si bé la parella principal hi juga un paper decisiu: Josué Ullate, fill del coreògraf, i la cubana Marlen Fort són el duo sobre el qual recau la missió de transmetre al públic la forta sensualitat que destil·la la partitura de Ravel.

Après toi, l’altra peça dedicada a Béjart, no deixa de ser un íntim solo masculí ideat pel coreògraf amb música de Beethoven. Les altres coreografies del programa són Seguidinya —intensa composició d’Ullate del 2000, amb partitura musical de Luis Delgado, que interpretada per tota la companyia mostra un ball estilitzat que tanca l’angoixa del cant flamenc— i Tres, una peça d’Eduardo Lao amb música també de Beethoven. Dansa d’alta qualitat artística i moral, tal com cal en l’homenatge al mestre.