Voreres

N’hi ha prou d’allunyar-se de la ciutat per vacances perquè, en tornar, algunes coses prenguin un relleu que abans no tenien. Alguna vegada m’he referit a les coses que passen a les voreres, perquè aquestes són una manera de prendre el pols a la ciutat i, per tant, a la seva vitalitat. Dic les voreres per no dir el carrer, que semblaria una manera de parlar de l’espai públic més rigorosa, per posar l’accent en l’ús quotidià. Les voreres, amb el seu ressalt respecte de la calçada, expressen bé aquesta idea de plataforma pensada per desenvolupar activitats i dotar de comoditat, seguretat i higiene els vianants; són el suport de l’activitat i la manifestació del compromís entre els edificis i el carrer.

Sembla que a les voreres s’hi expressen els conflictes entre l’ús públic i la privatització dels espais. D’un temps ençà, a les voreres han aparegut dues coses que no dic que siguin contradictòries, però que donen lloc a uns espais ben diferents. Una és la proliferació de terrasses, les quals, de manera implacable, han anat blindant el seu perímetre fins a convertir-se en petites reserves privades de bars i restaurants. Amb la nova ordenança municipal que les regula i que ha introduït la idea de vetlladors, aquestes terrasses, abans desmuntables a la nit, s’han consolidat i al vespre bona part de la seva infraestructura ja no es retira. Per a molts, aquestes terrasses són l’expressió més clara que la ciutat està en venda, i tenen raó, com va assenyalar la Síndica de Greuges de Barcelona. Aquest fenomen no tindria més conseqüència si no fos pel fet que no fa gaires anys es va obligar a retirar els vetlladors d’alguns locals adossats a les façanes. Podem recordar el cas del bar Bauma, a la cantonada de Roger de Llúria amb la Diagonal, un exemple per al qual alguns, des de la premsa, van demanar sense èxit l’indult perquè no s’enderroqués. Ja en queden pocs, de casos com aquest, i podrien servir per replantejar-se el problema de l’espai de les voreres. Una pràctica que ha fet que les terrasses dels bars siguin les veritables beneficiades de treure els cotxes del carrer. De fet, les terrasses i els vetlladors bé podrien ocupar la zona blava!

El consistori hauria d’afavorir l’ús del tendal en façanes

Però, a més d’aquest fenomen, n’ha anat apareixent un altre, al meu parer, més interessant, entre altres coses perquè obeeix a la iniciativa particular per resoldre un problema: fumar als locals. És interessant perquè un problema ha forçat a cercar una solució, que s’ha formalitzat abans que esdevingui llei gràcies a la inventiva individual. A més, m’agrada perquè, davant de la invasió de la vorera autoritzada per l’ordenança, aquesta solució és una retirada del tancament dels locals fins a obtenir un lloc per estar-se a l’espai que es forma al llindar del local en el seu contacte amb la vorera. El resultat és un espai a mig camí entre l’interior, a l’aixopluc de l’edifici i obert a l’exterior, i la vorera, en l’espai per fumar en públic tranquil·lament.

Un a un, aquests llocs no serien gran cosa, però en conjunt alteren la línia recta i administrativa de la façana de l’edifici i de la superfície de la vorera, tornant-la irregular i tortuosa. Tenen encara aquests espais alguna cosa més d’interès enfront els vetlladors, i és aquesta la posició que prenen els que s’hi estan respecte a la vorera i el carrer. Els que romanen en aquests espais miren l’activitat, seuen per observar “el que passa” —expressió que aquí pren tot el seu sentit—, i recolzats contra l’aparador fan que aquests racons semblin una mundana terrassa parisenca amb la gent asseguda, uns al costat dels altres, mirant el carrer. Aquestes terrasses improvisades mostren una vitalitat i una inventiva que les aparatoses terrasses cobertes, amb instal·lació elèctrica, tendals i paravents, emparades per l’ordenança recaptatòria, no tenen. Unes estrenyen l’espai de la vorera i les altres semblen ampliar-lo. Són dues maneres diferents d’utilitzar les voreres, com a llotges de l’espectacle de la ciutat o com a simples extensions de l’espai privat reservat al negoci i tancades com gàbies. Crec que és més interessant que l’extensió exterior dels locals estigui aferrada a la façana i no a l’altra banda de la vorera, i tan sols manca una ordenança que afavorís l’ús de tendals a les façanes dels edificis.