Paco Ibáñez: poesia i jazz al Jamboree

Des dels temps de la ja aparentment llunyana generació beat, la poesia i el jazz han anat sovint agafats de la mà, moltes vegades amb resultats altament positius (fins i tot entre nosaltres: recordem quan Joan Margarit es va fer jazz). Demà Paco Ibáñez donarà un pas de rosca a aquesta relació presentant-se en la cava barcelonina de jazz per antonomàsia, el Jamboree, envoltat d’alguns dels nostres més solvents i creatius jazzmen: el contrabaixista Horacio Fumero, el saxofonista Gorka Benítez, el clarinetista i manipulador sonor Pep Pascual i el guitarrista Mario Mas, més flamenc tot i que fill del gran bluser Javier Mas (actual acompanyant de Leonard Cohen).

“Serà un concert inhabitual”, afirma el mateix Paco Ibáñez. “I més si tenim en compte que jo no he viscut mai el jazz profundament. No sóc un aficionat, m’agrada, però mai no he anat a un concert de jazz. Malgrat això, quan sento un blues veig perfectament que és com el cante jondo, el mateix sentiment”.

No és la primera vegada que aquests músics acompanyen Ibáñez, ho han fet esporàdicament, sempre aportant una calor i un color molt suggeridors que entronquen perfectament amb algunes de les cançons del cantautor. Ibáñez no vol parlar d’estils musicals. “La música és universal”, afirma. “Músics com aquests aporten el duende que té el jazz, el fiquen en cada cançó. Amb ells em sento amb molt de suport”.

L’acompanyament no serà l’habitual, però la gran novetat radicarà en les dimensions i la proximitat del soterrani de la plaça Reial, allunyades dels aforaments dels teatres en els quals sol actuar Paco Ibáñez. “Al Jamboree estaré damunt del públic, això em recordarà els meus primers dies, quan vivia al barri llatí de París amb tots els seus històrics clubs. No els freqüentava gaire, però en tinc grans records”.

Amb el suggeridor títol d’A flor de tiempo, Ibáñez planeja oferir un recorregut per tota la seva obra. “Això sí, començarem amb la cançó Les copains d’abord del més jazzista dels autors francesos: George Brassens, ell sí que va saber impregnar tota la seva música de jazz”.