El seny i la rauxa

La cadena humana d'ahir, amb milers de catalans repartits pel territori per reclamar la independència, és hereva d'altres manifestacions: la de la Diada del 2012, per la independència, i la del 10 de juliol del 2010, contra la sentència de l'Estatut. Més d'un milió de persones al carrer cridats per dues persones, al capdavant de la societat civil independentista: Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, i Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. Deu i Onze Edicions les fa conversar, amb l'encertada guia del periodista Oriol March, a Per què sí a la independència? , llarga conversa on les dues repassen el moment del procés sobiranista.

Són dues persones que representen l'equilibri entre les característiques que defineixen el poble català: el seny i la rauxa. Són el seny de la rauxa i la rauxa del seny: aporten dosis de serenor, calma i bona lletra a l' independentisme exprés , aquell que vol trencar-ho tot sense mirar enrere, i pressionen els polítics perquè no es despistin i facin el que els independentistes demanen.

El plantejament del llibre és encertat. En un moment en què les anàlisis diàries se centren en l'acció política que ha de portar, teòricament, a la celebració de la consulta sobre la independència, i on la literatura del gènere se centra, sobretot, a facilitar arguments als partidaris de l'Estat propi, a Per què sí a la independència? s'hi troba una versió intermèdia: Forcadell i Casals no són polítiques, però fan política, en parlar per convèncer els catalans de les bondats de la independència. El llibre de Deu i Onze Edicions, tot i això, no és un catàleg de raons per al 'sí', tot i que el títol porti a engany. És, sobretot, una conversa pausada entre dues persones que tenen molt a dir en el procés independentista.

El resultat és una entrevista que es llegeix en dues tirades i que aporta serenor al moment que vivim. Una estructura adequada, bàsica -passat, present, futur- i un entrevistador que es dedica a conduir el vehicle de manera suau, intervenint només quan la situació ho requereix i per redreçar la conversa cap a la direcció correcta.

Una entrevista en profunditat sempre té un risc: que es deixi fer a l'entrevistat, que les respostes siguin tan llargues que es perdi la importància d'allò essencial per deixar enraonar. Per què sí a la independència? aconsegueix un ritme adequat, on les reflexions pausades hi tenen lloc, però sense permetre pensaments eterns que no aporten res. La conversa té fluïdesa i es llegeix naturalment. Un inici que comença amb la Transició -"el catalanisme majoritari estava molt orientat a ajudar a la modernització d'Espanya", recorda Casals-, passant per l'Estatut -"la sentència marca un abans i un després perquè trenca el pacte constitucional", afegeix Forcadell- i acaba en el moment actual, amb la independència al centre del debat: "Abans en dèiem maximalistes i ara són la part central de l'espectre polític català", rebla Casals.

Les dues dones que han organitzat les manifestacions més grans que es recorden parlen a poc a poc, però el discurs respon a la contundència de les seves organitzacions. Al llibre es mostren amb modèstia, conscients del paper de la societat civil, però traient-se el mèrit de ser al capdavant: "Nosaltres, molts, hem aconseguit que la consulta i la independència formin part de la centralitat de Catalunya, és fantàstic, és una conquesta", diu Casals, que afegeix que el poder, sempre, "s'ha d'ordenar a través de la política".

Sembla difícil que Casals i Forcadell puguin abrandar les masses amb el seu discurs i entonin un I have a dream a la catalana que arrossegui el poble darrere seu. Però les mobilitzacions més massives porten la seva firma, la de la veu pausada i el discurs contundent, la del seny i la rauxa de l'independentisme.