_
_
_
_
LLIBRES
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

El seny i la rauxa

Muriel Casals i Carme Forcadell repassen el moment del procés sobiranista

La cadena humana d'ahir al Maresme
La cadena humana d'ahir al MaresmeISIDRE GARCIA

La cadena humana d'ahir, amb milers de catalans repartits pel territori per reclamar la independència, és hereva d'altres manifestacions: la de la Diada del 2012, per la independència, i la del 10 de juliol del 2010, contra la sentència de l'Estatut. Més d'un milió de persones al carrer cridats per dues persones, al capdavant de la societat civil independentista: Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, i Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. Deu i Onze Edicions les fa conversar, amb l'encertada guia del periodista Oriol March, a Per què sí a la independència? , llarga conversa on les dues repassen el moment del procés sobiranista.

Són dues persones que representen l'equilibri entre les característiques que defineixen el poble català: el seny i la rauxa. Són el seny de la rauxa i la rauxa del seny: aporten dosis de serenor, calma i bona lletra a l' independentisme exprés , aquell que vol trencar-ho tot sense mirar enrere, i pressionen els polítics perquè no es despistin i facin el que els independentistes demanen.

El plantejament del llibre és encertat. En un moment en què les anàlisis diàries se centren en l'acció política que ha de portar, teòricament, a la celebració de la consulta sobre la independència, i on la literatura del gènere se centra, sobretot, a facilitar arguments als partidaris de l'Estat propi, a Per què sí a la independència? s'hi troba una versió intermèdia: Forcadell i Casals no són polítiques, però fan política, en parlar per convèncer els catalans de les bondats de la independència. El llibre de Deu i Onze Edicions, tot i això, no és un catàleg de raons per al 'sí', tot i que el títol porti a engany. És, sobretot, una conversa pausada entre dues persones que tenen molt a dir en el procés independentista.

PER QUÈ SÍ A LA INDEPENDÈNCIA?

Oriol March

Deu i Onze Edicions

158 pàgines. 18 euros

El resultat és una entrevista que es llegeix en dues tirades i que aporta serenor al moment que vivim. Una estructura adequada, bàsica -passat, present, futur- i un entrevistador que es dedica a conduir el vehicle de manera suau, intervenint només quan la situació ho requereix i per redreçar la conversa cap a la direcció correcta.

Una entrevista en profunditat sempre té un risc: que es deixi fer a l'entrevistat, que les respostes siguin tan llargues que es perdi la importància d'allò essencial per deixar enraonar. Per què sí a la independència? aconsegueix un ritme adequat, on les reflexions pausades hi tenen lloc, però sense permetre pensaments eterns que no aporten res. La conversa té fluïdesa i es llegeix naturalment. Un inici que comença amb la Transició -"el catalanisme majoritari estava molt orientat a ajudar a la modernització d'Espanya", recorda Casals-, passant per l'Estatut -"la sentència marca un abans i un després perquè trenca el pacte constitucional", afegeix Forcadell- i acaba en el moment actual, amb la independència al centre del debat: "Abans en dèiem maximalistes i ara són la part central de l'espectre polític català", rebla Casals.

Les dues dones que han organitzat les manifestacions més grans que es recorden parlen a poc a poc, però el discurs respon a la contundència de les seves organitzacions. Al llibre es mostren amb modèstia, conscients del paper de la societat civil, però traient-se el mèrit de ser al capdavant: "Nosaltres, molts, hem aconseguit que la consulta i la independència formin part de la centralitat de Catalunya, és fantàstic, és una conquesta", diu Casals, que afegeix que el poder, sempre, "s'ha d'ordenar a través de la política".

Sembla difícil que Casals i Forcadell puguin abrandar les masses amb el seu discurs i entonin un I have a dream a la catalana que arrossegui el poble darrere seu. Però les mobilitzacions més massives porten la seva firma, la de la veu pausada i el discurs contundent, la del seny i la rauxa de l'independentisme.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_