Sobiranisme canapè

La distribució del nomenclàtor de Barcelona és meravellosa. És un luxe passejar amb algú que no coneix els seus carrers i poder-li explicar què era el Consell de Cent camí de Diputació. És un plaer ensenyar-li la quadrícula en un mapa i que entengui els passos que van de Muntaner a Balmes de la mateixa manera que la ciutat ens els va ensenyar a molts que no vam tenir l’oportunitat d’estudiar la nostra història ni la nostra cultura a l’escola. Els noms són importantíssims. Són tan importants que a Saidí no ens vam desempallegar de José Antonio Primo de Rivera fins a l’any passat. Ara la seva explaça llueix el nom de l’enyorat Joaquim Ibarz, corresponsal de La Vanguardia a l’Amèrica del Sud. Quina alegria sortir al balcó i trobar-te el seu nom en comptes del del falangista.

De la mateixa manera que a Saidí hi va haver nostàlgics que no van acabar de trobar bé el canvi, entenc que, al novíssim sobiranisme Ganduxer, el falangisme de Samaranch li sembli un pecat venial. I que si l’esquerra elàstica —prou elàstica per homenatjar falangistes— li va dedicar un museu, ells li devien un avinguda. Quan ho vaig llegir pensava que li canviaven el nom a la Diagonal per allò de l’entrada de les tropes. No, van triar Montjuïc, que es veu que també li escau. Pragmatisme Ganduxer: mans agafades i braç aixecat; el Born i Montjuich; passeig de Samaranch i estadi Lluís Companys.

Tenim les galtes vermelles. La dreta per la bufetada i l’esquerra per la vergonya que ens fan passar. Ja que hi som, per què no dediquen una plaça a Porcioles? I un Palau d’Esports a Urdangarin? Un carrer a Fèlix Millet! Han fet molt per Barcelona, per l’esport, per la música i per les infraestructures. Per compensar, si convé, s’organitzen unes jornades sobre la memòria històrica al CCCB i s’hissen tot de banderes de 17 metres i 14 centímetres d’alçada a cada racó.

¿Un carrer per a Samaranch per començar la cursa de Barcelona 2022? Només hi ha dues possibilitats. La primera és dolenta: no van pensar abans d’obrir la boca. La segona és terrible: pensen que tenen el deure de posar Samaranch al costat de Companys.