Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra

“Som aquí per atzar”

Jordi Serrallonga, arqueòleg i naturalista especialista i gran admirador en Darwin

Serrallonga, a l’exposició sobre Darwin al Museu Marítim.
Serrallonga, a l’exposició sobre Darwin al Museu Marítim.

Jordi Serrallonga és un personatge atípic en l’ecosistema de la ciència del país, i no només pel seu aire d’explorador a l’estil Allan Quatermain (a qui tant admira) i el seu amor pels vells viatgers i aventurers i les bones històries (“recentment”, em diu, “vam veure al Serengueti una lleona a la qual li faltava una pota i tot i això era la líder de la bandada”). Investigador reconegut —és el director del grup d’estudi dels orígens humans Homínid, professor de prehistòria a la Universitat Oberta de Catalunya i assessor del Museu de Ciències Naturals de Barcelona— és també, a través de la seva empresa Ciència i Aventura, un insòlit guia de viatges de caire científic i cultural allà on treballa, com ara Tanzània o les illes Galápagos. La fórmula li permet finançar les seves investigacions i estar-se sobre el terreny llargues temporades. Autor de nombrosos títols de divulgació científica (entre els últims, el simpàtic i il·luminador, África en 10 palabras, Plataforma), Serrallonga és un especialista en Darwin i un gran admirador (fins a la devoció) del personatge. Col·labora en les activitats al voltant de l’exposició que sobre l’autor de la teoria de l’evolució s’exhibeix al Museu Marítim de Barcelona fins a l’1 de setembre.

“L’exposició ja venia produïda per l’American Museum of Natural History de Nova York, així que vaig rebre l’encàrrec d’organitzar activitats paral·leles per difondre la personalitat i l’obra de Darwin”, explica. Serrallonga, estranya combinació de romàntic i científic que va descobrir Àfrica de petit als relats de Burton i en la mirada d’un goril·la, ha donat aquests dies conferències, ha encapçalat navegacions en veler sota l’advocació del Beagle pel litoral barceloní i al setembre guiarà un viatge científic pels paratges anglesos de Darwin, inclosa la seva casa de Downe. “Aquesta vegada no perdrem l’oportunitat de reivindicar Darwin, com va passar el 2009, l’any del segon centenari del seu naixement i que era també el 150è aniversari de la publicació de L’origen de les espècies”, subratlla amb una ferocitat que contrasta amb la seva naturalesa amable.

“L’exposició sobre Darwin permet descobrir les seves idees amb rapidesa”

“L’exposició, molt recomanable per a tots els públics, pretén que la gent que no llegiria una biografia de Darwin conegui almenys les línies bàsiques de la seva obra i descobreixi la seva aventura vital”. La mostra està funcionant molt bé en aquest sentit, continua. “L’altre dia, al costat de les tortugues de l’exhibició, vaig sentir un parell de senyores que es mostraven molt sorpreses de les modernes actituds de Darwin per a l’època victoriana. En realitat, quan es va embarcar en el Beagle pel gran viatge de la seva vida, Darwin era un esnob i un jove d’idees molt clàssiques. Però aquest viatge iniciàtic que descriu molt bé la mostra va eixamplar les seves mires”.

D’Olduvai a Galápagos

Jordi Serrallonga (Barcelona, 1969) segueix literalment les petjades de Darwin. Dos dels seus llocs d’investigació favorits, on fins i tot condueix expedicions turístiques culturals, són Olduvai (Tanzània), on l’any 1950 es va confirmar —després de les troballes de Dart a Sud-àfrica el 1924— la teoria de Darwin sobre l’origen de l’home, i les illes Galápagos, tan vinculades al geni científic “i on pots veure l’evolució en directe”. A Tanzània ha estudiat els hadzabe, caçadors recol·lectors de les ribes del llac Eyasi. I a l’illa Isabela de les Galápagos es va emocionar en descobrir, anys després d’una erupció volcànica que la va arrasar, l’aparició d’una nova falguera adaptada a aquelles dures condicions. “La vida s’obre camí”, reflexiona molt darwinistament.

Serrallonga recorda que el que va causar més irritació entre els contemporanis del savi va ser que fiqués l’ésser humà en la teoria de l’evolució. “I sostenir que tenim un ancestre comú amb els ximpanzés i els goril·les i que el bressol de tots és a Àfrica: això era el desvergonyiment més gran que podia dir un gentleman victorià”. L’obra de Darwin, emfasitza, “va revolucionar no només la història de la ciència, sinó la de la humanitat, va ser una bufetada contra el sistema de classes, quan les classes altes es creien biològicament per sobre de les altres”.

Per Serrallonga, que més que arqueòleg, primatòleg, antropòleg o paleontòleg es reclama “naturalista”, en la línia de Darwin i del seu estimat mestre Jordi Sabater Pi, l'autor de L’origen de l’home, “és fonamental per instaurar el concepte de científic observador”. Aquest és un dels grans llegats de Darwin, destaca, “la comprovació científica”. Recorda que “en un dels seus llibres més avorrits” (aquí jo dissenteixo), el dedicat a les plantes carnívores, “recull més de 200 experiments per acabar concloent que efectivament aquestes plantes s’alimenten d’insectes”. Darwin, destaca, era un gran curiós. “Quan uns antiquaris li van plantejar que Stonehenge s’estava enfonsant, va fer llançar al seu jardí una roda de molí per estudiar-ne l’efecte. Va creure haver trobat la resposta en l’acció dels cucs a la terra, tema al qual va dedicar el seu últim llibre”.

Pregunto a l’estudiós, en un dels escassos moments en què para de parlar —la seva loquacitat és llegendària—, si continua sent necessari reivindicar Darwin. “Molts científics et dirien que està totalment assumit i que les seves idees es coneixen perfectament, però això ens ha relaxat perillosament. I, sense necessitat d’esmentar els revisionismes creacionistes als EUA, en instituts, escoles i universitats d’aquí mateix es divulguen malament les seves teories i es cau en el lamarckisme”. En observar que alço una cella, Serrallonga prossegueix: “Lamarck era evolucionista, però es va equivocar en els mecanismes. Creia, per exemple, que la girafa va desenvolupar el coll llarg per arribar fins a dalt de les acàcies. És com això de creure que els homínids es van fer bípedes per veure per sobre de l’herba de la sabana o per alliberar les mans per tal d’utilitzar eines”. Ah. I no? “No, els canvis succeeixen d’una altra manera. Són per atzar, mutacions, errors en la cadena de muntatge si vols. El normal és que no portin enlloc, però si aquesta mutació apareix en un moment de canvi del medi, pot fer que l’individu tingui èxit. Llavors el que podia haver estat només una aberració, la selecció natural ho fixa. Costa d’entendre i d’acceptar, que som aquí per l’atzar”.

“S’ha de seguir reivindicant Darwin. No ens hem de relaxar”

Parlem finalment del capità del Beagle, Fitzroy, tan present en l’exposició i tan decisiu en aquesta part de la vida de Darwin que va ser el viatge. “Sempre és important per a l’heroi tenir un antagonista intel·ligent, a l’altura, com Moriarty ho és per a Sherlock Holmes. Fitzroy i Darwin no van ser enemics durant el llarg viatge, ben al contrari, es queien bé, fins i tot molt bé, encara que després les seves visions del món, és clar, van divergir. Fitzroy és un personatge molt interessant. Sempre m’ha semblat estrany que no parlés de la seva nòvia a Darwin”.