Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
ESPURNES

Coneix el teu cos

'El primer viaje de nuestra especie', de Juan Luis Arsuaga (Ed. Temas de Hoy)

“Per més gran que siga l’interés que tenim de conéixer-nos, quasi gosaria a dir que el nostre propi ésser és el que menys coneixem”, escriu el comte de Buffon. I, sens dubte, és així: l’home és un desconegut per a l’home. La nostra anatomia és particularment interessant, el resultat de l’atzar evolutiu més impensable. Juan Luis Arsuaga, en El primer viaje de nuestra vida (Temas de Hoy), comenta que per a un naturalista extraterrestre la nostra intel·ligència seria baladí (perquè de segur que ell seria més intel·ligent), però en canvi quedaria admirat dels nostres formidables mecanismes reproductius. L’home posseeix una sexualitat molt rica i complicada, que el diferencia de la resta de primats, i alhora dóna a llum les seues cries d’una manera completament diferent, amb unes dificultats inexplicables. Arsuaga parla, amb la seua habitual facilitat estilística, de la causa del part amb dolor, i de la manera com aquest primer viatge, tan perillós i traumàtic, és el resultat últim del nostre procés evolutiu. La postura bípeda va produir una reducció de les pelvis de les dones, i aquesta nova situació, necessària per a mantindre la postura dreta, va ocasionar un efecte col·lateral amb l’estrenyiment del canal del part. D’aquesta manera, les cries humanes han de superar tres punts particularment perillosos, tres “portes” o Rubicons que no existeixen en la resta de primats: la primera porta és l’entrada al canal del part, situat entre les pelvis, i per on ha d’encabir-se el gros cap del nadó; la segona porta se situa en l’estret mitjà del canal del part, amb les temibles espines isquiàtiques, on queden atrapats molts xiquets, i la tercera porta es localitza a l’altura del còccix, que també causa molts entrebancs. El cos del nadó ha de fer un gir de 90˚ en passar pel canal obstètric (la revolta més perillosa de la nostra vida) i, al mateix temps, naix amb el cap deformat, com a conseqüència del seu pas pel coll uterí. L’encefalització creixent dels humans també va originar un part prematur, per a permetre el pas del cap del nadó per tot aquest laberint tan angost. Arsuaga explica que això també justifica la diferència entre les pelvis dels homes i les de les dones, molt més amples en aquestes, per a facilitar el part com més millor. En qualsevol cas, l’home és resultat de la seua circumstància: el bipedisme fou una gran troballa evolutiva que va alliberar les mans i ens va permetre fabricar instruments, però alhora va tindre l’efecte secundari d’una reducció dràstica del canal obstètric, amb unes conseqüències terribles per als primers bípedes. Un autèntic atzucac evolutiu. Sens dubte, llinatges sencers d’homínids s’extingiren per no poder donar a llum amb facilitat. El cap de les criatures era massa gros i la boca d’eixida massa estreta, i plena de crestes i perills on enganxar-se. Parim amb dolor, perquè anem drets i som humans, perquè caminem amb dues potes. Vet ací allò més formidable, i que conta amb tots els detalls aquest llibre: la humanitat és, en bona part, el resultat del part amb dolor.