El gran angular de l’esport

Curses clandestines de motos per Àfrica, una tarima de futbol sobre el mar tailandès, bàsquet de carrer en un internat de Singapur, el sufocant bressol dels corredors etíops, escalades homèriques, rescats impossibles... Tot un festival de l’esport a través de les càmeres. “Últimament hi ha més coproduccions a causa de la crisi, però el volum de material rebut i el nivell de les pel·lícules presentades no fa sinó créixer”, explica orgullós Agustí Argelich, director del BCN Sport Film Festival, que des d’avui i fins dissabte celebra la seva quarta edició al Museu Olímpic i de l’Esport i a El Corte Inglés de Portal de l’Àngel de Barcelona. I les sessions són gratuïtes.

Fa uns mesos es filtrava per les portes del Museu Olímpic un fort debat entre el director i quatre persones de l’entitat, que discutien sobre 280 pel·lícules (documentals, curts, ficció i animació...). “Ens va costar molt fer el tall, perquè eren tantes i tan bones..., però al final se’n projectaran 70, que arriben de 35 països diferents”, explica Argelich. “Són d’una qualitat altíssima”, intervé l’exjugador del Joventut i el Barcelona, José Antonio Montero, membre del jurat, “perquè el 90% dels temes són interessants i estan explicats des d’una perspectiva desconeguda, fins i tot per gent de l’esport”. Agafa el testimoni Isabel Bosch, membre del gabinet de direcció de TV-3, també integrant del jurat: “He puntuat moltes pel·lícules amb nota alta, estic impressionada”. Els altres jutges són Mayuko Fujiki, seleccionadora espanyola de natació sincronitzada, Roland Nguyen, responsable de curtmetratges de France Television durant 25 anys, i Fernando Trullols, guanyador del Goya al millor curt del 2012 per El barco pirata.

En funció dels patrocinis, enguany es lliuraran 12 guardons de remuneració modesta —500 euros per al guanyador i 250 per al segon—, a més de dues nits d’hotel a la ciutat i un servei personalitzat de locomoció. “A poc a poc el projecte agafa color. L’any que ve s’allargarà almenys dos dies més”, revela Argelich. Al festival, únic a Espanya, es preveu que s’acostin uns 200 professionals —entre directors, productors i distribuïdors— i uns 2.500 visitants.

Amb l’objectiu d’apropar el festival a tothom, també es faran sessions en alguns centres penitenciaris de Catalunya. “Es tracta de documentals amb valors per transmetre’ls ànims”, subratlla Argelich, que reprèn el fil de la dificultat a l’hora de seleccionar només 70 pel·lícules. “El documental de muntanyisme Pura vida, Senegal 6,75, on s’introdueix el bàsquet en poblats d’aquell país... I tants altres que usen càmeres petites, que estan tan de moda, i després grans angulars, plans zenitals... De tot!”.

De 35 països diferents, els treballs es

I més joies, com Les rebelles du foot, on l’exjugador del Manchester United Éric Cantona explica cinc històries socials i reivindicatives a través de jugadors carismàtics com Caszely, Socrates, Pasic, Mekloufi i Drogba; o 1912, el primer documental oficial d’uns Jocs Olímpics; el curt d’animació Rising Hope... Esport a la carta, el gran angular de l’esport.