Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra
FESTIVALS

Barcelona, un gran joc de taula

Dau Barcelona es celebrarà a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats el 15 i 16 de desembre

Fàcils, difícils, per a infants, per a adults, per pensar i per riure: la creativitat prendrà forma de tauler aquest cap de setmana a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona. Famílies i entesos en jocs de taula es podran reunir al Festival Dau Barcelona per jugar i conèixer la màgia d’una afició que, segons el seu comissari i autor de més d’una cinquantena de jocs, Oriol Comas, no té res a envejar als videojocs: “Amb un joc de taula pots mirar algú a la cara i li pots mentir sense risc. Tot és impostura, però alhora real. És engany, repte intel·lectual, diversió, imaginació”, però sobretot “és socialització: un videojoc no pot unir famílies i amics al voltant d’una taula perquè requereix una pantalla”.

“Els jocs tenen 4.600 anys d’història”, explica Comas, perquè “jugar forma part de la nostra naturalesa”. Barcelona, la primera ciutat d’Europa on es va veure una baralla de cartes (cap al 1350, i des del seu port es van comercialitzar en per tot el continent), celebra per fi un festival de jocs de taula, que promou l’Institut de Cultura de Barcelona. Tot i que les cartes, puntualitza Comas, “no són exactament un joc, sinó una eina per jugar”. I aquesta és, possiblement, la clau del seu èxit mundial. “Cada cultura les utilitza a la seva manera. A Catalunya, per exemple, tenim la botifarra”. També són catalans la majoria dels autors dels jocs que trobaran els que s’acostin, a partir de dissabte, al Dau Barcelona. Asseguts a la taula, mostraran les seves creacions i el més fonamental: com s’hi juga. Entre ells, Comas destaca Pere Pau Llistosella, autor de Sidi Baba, un joc d’estratègia en què els jugadors han d’aconseguir un tresor i que al gener passat va guanyar el concurs Bologne-Bitancourt, els Oscar dels jocs de taula.

A Europa, la tradició dels jocs de taula es va afermar durant l’edat mitjana. Comas no se sorprèn quan li diuen que el Catan, joc que consisteix a sobreviure en una illa deserta tot intercanviant recursos amb els altres jugadors per poder construir carreteres i poblats, és “cosa de nens”. “És una idea que, des de fa uns 300 anys, ha anat penetrant en la societat, però jugar serveix per ser feliç, de la mateixa manera que la literatura”. Per això, divendres a la tarda inaugurarà el festival l’alemany Benjamin Teuber, fill del creador d’aquesta proposta dels noranta que “va canviar el paradigma del joc de taula” en internacionalitzar l’anomenat estil alemany: temps acotat i mecànica simple que fomenten la cooperació.

Entre les activitats programades, Comas destaca el campionat d’escacs de dissabte a la tarda i les simultànies de diumenge al matí, en les quals participarà Guillem Porta, de 12 anys. Així, el festival Dau Barcelona encabirà autors i experts, però també pares i criatures perquè, recorda Comas, “jugar és una cosa tan important que hem d’ensenyar a jugar els nostres nens”.