Barcelona fosca, encara atractiva

L’alemanya Anna Silber, de 36 anys, filla de pare alemany i mare catalana, periodista i detectiva amateur, viatja a Barcelona amb un triple objectiu: trobar les seves arrels, superar una crisi personal i escriure una guia alternativa de la ciutat. Però només arribar a la casa d’un amic, Rafael, on s’allotjarà, es troba amb un assassinat i la troca s’embolica. El company de Rafael, Quim, és comissari d’investigació criminal i ella es converteix en el seu Watson, només que molt més espavilada...

Carrer dels oblidats, traduït per Ignasi Pàmies, és la primera novel·la negra de Stefanie Kremser (Düsseldorf, 1967), però no la seva primera trobada amb el gènere. Autora de guions de cinema i de televisió, en va escriure per a la sèrie policíaca alemanya Tatort. Ha publicat una altra novel·la, Postal de Copacabana (Club Editor), de la qual ella mateixa va fer el guió per a la pel·lícula Escríbeme postales a Copacabana. Va estudiar cinema documental a Munic. Viu a Barcelona des de fa una desena d’anys i, com es pot comprovar, a la seva novel·la coneix la ciutat millor que molts barcelonins.

Kremser fa una radiografia molt bona de Barcelona. De la del Posa’t guapa o La millor botiga del món, d’una ciutat gairebé convertida en un parc temàtic per al turisme, mentre creix l’especulació immobiliària i el barri antic es degrada. Mòbing, màfies russes i de tota mena, prostitució, mendicitat, tràfic de drogues…

Però dèiem que el retrat és bo també perquè, malgrat tot això, la protagonista, Anna Silber, se sent fascinada per la ciutat multiracial i multicultural i se’n riu amb molta sornegueria de fenòmens com ara el deliri gastronòmic. De Gràcia a la Barceloneta, del Paral·lel a Ciutat Vella, del barri de la Ribera, la Rambla o la plaça Reial, Kremser fa un recorregut viscut que transmet amb força al lector.

Al mateix temps veiem l’evolució d’Anna Silber, que se sent buida, que als 36 anys no té una feina fixa i que es pregunta si la infelicitat pot arribar a ser un estat permanent o si podrà trobar el seu lloc a Barcelona. Kremser estructura la novel·la a dos nivells: el relat en primera persona d’Anna, que li permet fer-nos veure la ciutat a través dels ulls d’una guiri curiosa, i, en capítols alterns, els misteriosos comentaris d’un no menys misteriós personatge que dóna pistes del que està passant i de per què fa el que fa.

La trama és una mica truculenta: deu assassinats en pocs mesos que segueixen el patró dels martiris de Santa Eulàlia, que Silber descobreix a la catedral. Segons la tradició catòlica, al segle III, una nena de 13 anys que defensava la seva fe cristiana davant els romans va ser castigada pel prefecte a patir 13 martiris, un per any de vida. No per casualitat els morts són un constructor, una prostituta nigeriana, un camell de Gàmbia, una gitana romanesa que ensinistrava nens per demanar almoina, un britànic que llogava apartaments turístics clandestins, un xinès que venia souvenirs, un guia turístic, un llauner pakistanès, un pinxo rus especialitzat en mòbing immobiliari... una tipologia de persones freqüent al barri on malviu l’assassí. Hi ha persecucions pels carrers i la vida d’Anna sovint corre perill. En aquest sentit, també és una novel·la d’acció.

Carrer dels oblidats té moltes lectures, totes interessants. Potser la millor és el retrat que fa d’una Barcelona fosca però encara atractiva. Kremser/Silber, de passada, fan un toc d’alerta: la ciutat pot perdre la seva identitat.