D'Ops a El Roto

Ara se’l coneix com El Roto, però la trajectòria d’Andrés Rábago (Madrid, 1947) va començar al final de la dècada de 1960 quan els seus dibuixos crus i cruels com la dictadura que denunciaven, firmats amb el pseudònim d’OPS, van començar a aparèixer a les revistes més crítiques de l’època, com La Codorniz o Hermano Lobo. Una trajectòria de gairebé 40 anys, que es desplega a l’exposició OPS/El Roto/Rábago. Un viaje de mil demonios (y un par de ángeles), organitzada pel centre d’art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. La mostra, la més àmplia que s’ha dedicat mai a aquest artista, aplega 185 obres, repartides en tres apartats que corresponen a les seves tres firmes. OPS, la primera que va fer servir durant els anys de la dictadura, fa temps que no publica, però malauradament les vi-nyetes datades a mitjans dels setanta, que obren el recorregut expositiu, mantenen una sinistra vigència. Gairebé de manera simultània, va començar a signar amb l’heterònim d’El Roto, amb una personalitat clarament diferenciada de la de l’autor, assumint una tasca de consciència civil i denúncia social i política, dirigida a arrencar l’individu del pensament únic que l’anestesia. Els originals de les vinyetes, que estem acostumats a veure en petit format, impacten encara més i les frases que sovint les acompanyen afegeixen un punt d’ironia, encara que mai se’l podria considerar un humorista gràfic. La mostra, oberta fins al 24 de febrer, es tanca amb una producció més recent, olis de gran format i colors vius, amb un toc metafísic, que firma només com a Rábago.