Mazinger Z: punys fora!

E ls robots envaeixen Barcelona durant la celebració de la 30ª edició del Saló Internacional del Còmic que comença avui i fins diumenge que ve. Mazinger Z —que va triomfar a la televisió al final dels setanta, serà present a l’exposició Robots en la seva tinta, un repàs de la presència dels robots en el còmic, el cinema i la literatura— ens protegirà, durant uns dies, de tots els dolents com feia en la mítica sèrie. Entre els més de 150 originals que acompanyen aquest gegant japonès, es podran veure vinyetes de Ranxerox, Astroboy, Els robots bestiajos de Mortadelo i Filemón, Carlitos Fax, Barbarella, el goril·la Mytek, Ari, la salvadora de l’Univers, i fins i tot els inèdits de Santiago Valenzuela per al pròxim àlbum de Las aventuras del capitán Torrezno que publicarà aquest any.

 A més, el Saló ha programat una desena d’exposicions en les quals es recordarà Moebius, els 50 anys de Spiderman o de la revista Cavall Fort i hi exposaran els premiats el 2011: Jordi Longarón i Paco Roca, autor del cartell d’aquesta edició. Però els robots no només hi seran en paper, alguns humanoides es relacionaran amb els visitants, parlaran amb ells i fins i tot jugaran a futbol. És la festa del còmic.

Les històries de Mazinger, el robot gegant construït pel doctor Kabuto, amb la formidable aliatge Z, que va deixar com a llegat al seu nét Koji abans de morir, va enlluernar milers de famílies espanyoles a partir de l’any 1978 quan, després del Telediario de sobretaula del dissabte, contemplaven embadalits la lluita d’aquesta màquina i la seva inseparable companya de metall Afrodita A. Junts lluitaven contra els malvats robots del Doctor Infierno llançant els punys i el pit, literalment, amb l’objectiu de salvar el Món. La sèrie va generar tot un seguit de productes de mercadotècnia, cromos, revistes i còmic impresos, com cap fins aleshores, en una Espanya que acabava de sortir de dècades de dictadura. Les aventures de Mazinger Z i el seu pilot Koji Kabuto van funcionar a Espanya per la frescor i l’exotisme que proporcionaven a l’escassa graella d’aquell temps, i han quedat en el subconscient de generacions d’espanyols encara que només s’emetessin 32 episodis en blanc i negre dels 92 de què constava la sèrie, perquè Televisió Espanyola va considerar que eren “massa japonesos i massa violents”. I, 40 anys després, continuen vives. Mazinger Z i el seu autor, Go Nagai, són dos dels protagonistes de Robots en la seva tinta, l’exposició temàtica del 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona que fins diumenge es podrà visitar al pavelló 8 de Fira de Barcelona; un repàs de la presència dels robots en el còmic, la literatura i el cinema, que comptarà, a més, amb la presència real de màquines d’aspecte humà capaces d’interactuar amb la gent.

La paraula robot ve del teatre. El dramaturg txec Karel Capek va publicar el 1921 R.U.R., la història d’una fàbrica on un científic crea un protoplasma, un ésser viu, que va anomenar ‘robota’, paraula que en txec antic significa esclau. Aquest androide construeix al seu torn altres éssers per utilitzar-los de mà d’obra barata. Els robota es van acabar revoltant i van declarar la guerra a la humanitat. El 1923 es va traduir a l’anglès i els robota van passar a ser robots. Abans d’aquests éssers, ja havien existit autòmats des del segle XVIII i, el 1918, Mary Shelley va crear el primer ésser autònom quan va publicar la història de Frankestein o el Prometeu modern. El 1920 Paul Wegener va dirigir i protagonitzar Golem, un clàssic del cinema mut alemany sobre una estàtua dotada de vida. Després va arribar la Maria de Metrópolis (1926) de Fritz Lang; els robots d’Asimov, que va establir les tres lleis de la robòtica el 1942; l’entranyable Robby, de Planeta prohibido (1956), els replicants, còpies d’éssers humans, de Blade Runner (1982) de Ridley Scott, paraula inventada a la pel·lícula que no és present en la novel·la de Philip K. Dick, ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?, en què es va basar aquest èxit del cinema protagonitzat per Harrison Ford; i els simpàtics C3P0 i R2D2, de la saga de La guerra de les Galàxies, de George Lucas (1977).

Són alguns dels robots, autòmats i androides més famosos de la literatura i del cinema fantàstic que, d’una manera o altra, han repetit l’esquema creat per Capek: Servir a qui t’ha creat, encara que la majoria de les vegades s’acaben rebel·lant. A la llista també s’hi sumarien Terminator (1984), de James Cameron, Robocop (1987), de Paul Verhoeven o Intel·ligència Artificial (2011), de Spielberg. La majoria són presents a l’exposició central del Saló a través dels cartells de les pel·lícules que van protagonitzar.

L’aparició dels robots en el món del còmic és paral·lel a la ficció dels anys vint i trenta del segle XX. Per primera vegada apareixen l’any 1928, a Buck Rogers, de la mà de Philip Francis Nowlan i a Flash Gordon, creat per Alex Raymond el 1934; i a partir dels anys cinquanta, es generalitzen els dibuixos en els quals els robots apareixen en naus que vénen a la Terra a envair-nos.

Jordi Ojeda, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, amant del còmic i amb una àmplia experiència en la divulgació científica a partir de les vinyetes, ha reunit per a l’exposició que comissaria més de 150 originals que mostren com el novè art ha dibuixat i imaginat aquests éssers creats per l’home.

A les vinyetes podem veure Iron Man, el superheroi de Marvel, que embotit en una armadura coprotagonitza ara una de les últimes estrenes cinematogràfi-ques; l’àgil, amoral i underground Ranxerox, de Tanino Liberatore, autor que visitarà Barcelona, el manga Astroboy, d’Osamu Texuka; Los robots bestiajos de Mortadelo i Filemón, els de butxaca de Superlópez; o l’humor infantil de Robin Robot de José Sanchís. També es veuran, per primera vegada, els robots dibuixats de Santiago Valenzuela, últim Premi Nacional de Còmic, per Las aventuras del capitán Torrezno 8, cedits per a l’exposició; a Carlitos Fax, d’Albert Monteys, en què el protagonista és un fax i tots els personatges, màquines. Vinyetes de la sempre sensual Barbarella després de la seva trobada sexual i metàl·lica amb el robot Diktor i del goril·la gegant tripulada Mytek; d’Ari, la salvadora del Universo, de Man i Hernán Migoya, premiat al Japó; originals d’Archeologist of Shadows, publicat només a internet, de l’argentí Patricio Clarey i la catalana Lara Fuentes, en qui els cyborg acaben convertits en robots; o RGH, de Carlos i Rubén del Rincón, en el qual apareix l’únic robot gegant creat per autors espanyols. Són alguns dels dibuixos que s’hi podran veure.

Per a Ojeda, un dels objectius de l’exposició és apropar els robots a la societat i fomentar noves vocacions científiques i tecnològiques en el públic que visiti el Saló. “Molts dels de la meva generació ens va interessar la robòtica després de veure Mazinger Z”, assegura. “Recordarem la nostra època com a important ja que passem de l’era de la informació a la de la robòtica. De fet, som com cyborgs que anem carregats de càmeres i màquines, encara que no ens n’adonem. Tenen la seva intel·ligència i ens ajuden a millorar la nostra qualitat de vida”, explica Ojeda. Per a l’investigador la ficció sempre ha anat per davant de la realitat: “Si el concepte d’intel·ligència artificial s’inventa el 1956, molts anys després del Yo robot d’Asimov; el primer robot industrial va començar a funcionar en una fàbrica el 1961, mentre que Asimo, el primer robot humanoide capaç de pujar escales el va crear Honda el 1997. Sorprèn veure que recents que són”, comenta.

A l’exposició s’han programat tallers, el 15è Concurs Nacional de Robots i la presència de cinc robots de “carn i os”; humanoides de més de metre i mig, que es mouen amb cames o rodes. És el cas de la parella Tibi i Dabo, el robot industrial de la marca ABB, utilitzat al sector de l’automoció, i que pintarà i dedicarà dibuixos als visitants, Darwin, un prototip coreà que camina i que ha estat adaptat per jugar a futbol i REEM, que ha estat proclamat com a millor robot del món a França i que ha desenvolupat Pal Robotics. La robot, perquè és una noia, és ubiqua, es podria fer servir en fires, hotels o centres comercials informant i ajudant en tasques de la casa. També parla i no es posa vermella quan assegura que li agradaria fer-se famosa. A la fira es veurà com se’n surt amb les tasques, i molts ja se l’endurien a casa. De fet, per a Ojeda, la pel·lícula de robots Eva, el premiat debut de Kike Maillo, és “un film fantàstic, una aposta molt forta per a una tecnologia versemblant en un futur proper en què els robots no només es mouran de manera independent sinó que també tindran emocions”.