El Napalm de Pol Guasch explota a Londres

La vida sembla plàcida a Hammersmith Grove. A tocar hi ha moviment i molta gent, edificis d’oficines i comerços de tota mena. No és el Londres de les postals, però és un Londres vivíssim a les sis de la tarda. Camines menys de cinc minuts i en sec et descobreixes en un carrer burgès i residencial, on una mare i una filla pedalen tranquil·lament amb la bicicleta i l’home que arriba de la feina cuida el petit jardí que té davant de casa. Allà, al número 83, hi ha el pub Grove. Llegeixo en un cartell a l’entrada que una vegada a la setmana s’hi fan actuacions còmiques i quan arribo tinc sort perquè és la “happy hour”. Pujo els graons de fusta amb una cervesa a la mà i a la sala del pis de dalt ja hi és, desprenent calidesa, Pol Guasch.

És un dels actes d’Spotlight, un festival cultural que pivota entorn de la Fira del Llibre de Londres. Després d’un parèntesi de dos anys per la pandèmia, enguany la Fira se celebra de nou i també el festival. Com ja estava previst d’abans de l’era de la màscara i el confinament, la literatura catalana és la convidada d’Spotlight gràcies a la bona feina de diplomàcia cultural de l’Institut Ramon Llull. La principal concreció d’aquesta participació és la missió que una sèrie d’escriptors, tant joves com sèniors, realitzen aquests dies. Faran actes dins i fora de la Fira, que comença avui. Són actes que s’han dissenyat perquè els catalans dialoguin amb escriptors britànics amb qui comparteixen imaginari i preocupacions, és a dir, per evidenciar que la literatura catalana és literatura del món i que, malgrat les dimensions reduïdes del seu sistema, la qualitat li permet interlocutar amb tota normalitat amb altres sistemes culturals.

Dilluns a la tarda, a la sala d’actes de The Grove, dialoguen els llibres Napalm al cor de Pol Guasch (Premi Anagrama 2021) i El llibre Blau de Nebo de la gal·lesa Manon Steffan Ros, publicat traduït a Periscopi. Tots dos, explica la presentadora, imaginen l’acció en un temps apocalíptic de final del món i allà, a través de dos amics o a través de la relació d’una mare i un fill, expliquen què vol dir sobreviure. Guasch obre el volum i llegeix en català 'Exhumació', un dels capítols inicials del llibre. És una descripció espectral que acaba redoblant la inquietud en la qual Guasch atemoreix el lector d’entrada. “Vaig llegir en algun lloc que s’havien vist llops, en bandada, senyorejant les cases”. Quan acaba, la presentadora llegeix una traducció literal en anglès. L’escriptora gal·lesa farà el mateix.

A partir d’aquí la conversa va fent confluir els dos llibres perquè els dos comparteixen un propòsit entre poètic i filosòfic: escriure quan el món està desapareixent. De fet Guasch ha trobat al llibre de Manon Steffan Ros una frase que ell va dir calcada a una entrevista que li van fer: “el final no és un moment sinó un procés”. En aquest temps epigonal es desenvolupa l’acció i, més que la catàstrofe total, allò que s’explora és la fi del món, però sobretot la manera d’entendre el món. Així s’entén la potència arrossegadora de la ficció de Guasch, pren sentit la seva afirmació que la ràbia pot ser esperançadora. O l’esperança d’Steffan Ros quan defineix el món com un memento mori. Quan assumeixes que cada dia pot ser l’últim, la vida de cada dia és l’esperança. Guasch, gairebé replicant Dylan, ho diu de la mateixa manera, parlant dels joves de la novel·la. Parlant del joves. “Quan no tens res a perdre, alguna cosa apareix”.

No hi ha preguntes. L’acte acaba al cap d’una hora. Avui dimarts s’inaugura la London Book Fair. La literatura catalana hi tindrà una presència considerable. Una de les notícies importants pel sistema literari català la donarà la prestigiosa editorial Faber: el 2024 publicarà la traducció anglesa de Napalm al cor.